Malson per a les marques, malson per al consumidor
La nombrosa clientela que tenen es compon sobretot de persones amb poc de poder adquisitiu i més o menys conscients d’adquirir articles d’imitació, però poc avisades que alguns poden resultar perillosos per a la salut, com els perfums i els cosmètics. La majoria segurament també desconeix que, pel lloc on es venen aquests articles i per com es venen, pràcticament eliminen drets bàsics dels consumidors, com les garanties i la possibilitat de reclamació.
Amb els carrers de les principals ciutats atapeïts en cerca de regals de Nadal, aquesta és, juntament amb l’estiu, una de les èpoques en què es dispara la venda de productes falsificats, articles generalment a preus “populars” que imiten o plagien els de marques prestigioses. I de manera consegüent augmenta el nombre d’operacions policials, confiscacions i detencions al “top manta”, mercats ambulants, basars, botigues amb pocs escrúpols i magatzems per a la distribució i venda il·legal a peu de carrer o per Internet. Com a mostra d’aquesta realitat, l’estiu passat va ser especialment pròdig en la “caça” del producte fals.
A la primeria de juliol de 2018, la Guàrdia Civil va desmantellar a València dues fàbriques de piles falses amb més d’un milió d’unitats en estoc i el doble d’etiquetes i embalatges amb els logotips de marques del sector. Fabricades per empleats en condicions penoses i sense controls de qualitat, aquestes piles podrien resultar perilloses per als aparells i per a les persones que les fessin servir.
Durant les festes de Sant Fermí, la Policia Nacional va detenir a Pamplona una banda especialitzada en delictes contra la propietat industrial i intel·lectual amb tres tones de calçat i roba de vestir i esportiva, en aparença, de marques de primera fila valorades en dos milions d’euros.
Però no tot es limita a productes d’ús quotidià. Al final de juliol, es va desmantellar una organització que venia vins de Ribera de Duero d’uns 20 euros a preus de fins a 1.900 euros l’ampolla. Els feien passar per vins de marques tan exclusives com Flor de Pingus, Vega Sicilia Único i Vega Sicilia Quinta Valbuena i els venien en Internet, en portals de subhastes i fins i tot en restaurants de categoria.
Moltes d’aquestes operacions parteixen de denúncies de marques afectades per la falsificació. Això va ocórrer, per exemple, al final d’agost de 2018 amb el decomís en cinc botigues d’un centre comercial de Benidorm (Alacant) de mig miler de bosses, carteres, gorres, penjolls, arracades i rellotges de marques conegudes. Un dels denunciants va ser la Federació de la Indústria Rellotgera Suïssa.
La marca de roba i complements Michael Kors va interposar una denúncia similar que va comportar, a començament de setembre, una batuda en sis locals de la Jonquera (Girona) i que es va saldar amb la retirada d’unes 5.000 peces de roba, calçat i bosses. També a final d’estiu es va desmantellar, a partir d’una denúncia, un centre de distribució a Palma on es van confiscar 8.300 articles presumptament de marques de luxe com Adidas, Louis Vuitton, Gucci, Hugo Boss i Armani, que amb la venda al carrer hauria fet una caixa de més de dos milions d’euros.
Aquestes operacions policials es repeteixen en altres èpoques de l’any i no són més que el reflex d’una realitat: mentre el màrqueting continuï creant en la societat l’ànsia de posseir, fer servir i lluir articles de marques famoses, i mentre els seus preus estiguin fora de l’abast de bona part dels consumidors, n’hi haurà que se la jugaran amb la llei fabricant, transportant i venent falsificacions, i no faltarà qui, bé per desconeixement o per “necessitat”, les comprarà. I no s’albira el mínim indici que res d’això no canviï. Al contrari, el mercat de la falsedat continua creixent i assolint xifres sorprenents.
Si el producte fals s’ha comprat al “top manta”, en un mercat ambulant o en una web pirata o amb seu física fora de la UE, és pràcticament impossible reclamar. No és possible sol·licitar ni la devolució dels diners ni una indemnització per danys i perjudicis causats pel producte. Si la compra s’ha fet en un establiment físic i es té tiquet o factura, es pot presentar una reclamació de consum per les vies habituals.
En qualsevol dels casos, com que es tracta d’un frau, és convenient presentar una denúncia a la policia o en un jutjat. Aquesta via difícilment servirà per a obtenir una indemnització, però sí que servirà perquè les autoritats, en el cas que estigui al seu abast, intervinguin contra el defraudador de manera que no pugui continuar estafant més consumidors. Per a aquests tràmits podem acudir a les associacions de consumidors, les OMIC i les oficines d’atenció al consumidor de les comunitats autònomes, entre altres organismes.
Pèrdues de 60.000 milions a l'any
Al juny de 2018, l’Oficina de Propietat Intel·lectual Comunitària (EUIPO) va presentar els resultats d’una recerca feta els últims cinc anys en tota la UE centrada en els 13 sectors més castigats per la pirateria: articles esportius, bateries i piles, begudes espirituoses i vins, bosses i equipatge, cosmètics, perfums i articles d’higiene personal, joieria i rellotgeria, joguines i jocs, música, pneumàtics, pesticides, productes farmacèutics, roba i telèfons mòbils.
L’informe de l’EUIPO revela que, en aquests sectors, les falsificacions resten al mercat legal un 7,5 % de les vendes i que comporten la destrucció de 434.000 llocs de treball i unes pèrdues a la Unió Europea (UE) de 60.000 milions d’euros a l’any, pel no abonament d’impostos, cotitzacions i altres ingressos. A tot el món, segons la Interpol, aquestes pèrdues anuals ascendirien a més de 220.000 milions d’euros.
A Espanya, els tretze sectors esmentats perden anualment el 9,3 % de les vendes: 6.200 milions d’euros. En el cas de la perfumeria i cosmètica, aquest percentatge s’eleva al 16,2 % -el doble de la mitjana europea- segons la patronal Stanpa: 933 milions d’euros dels 5.828 que perd anualment el sector a la UE. La pirateria d’articles esportius a Espanya també duplica la mitjana de l’eurozona, on aquesta indústria ocupa 43.000 treballadors en 4.271 empreses i perd 7.500 milions a l’any només en articles com pilotes, esquís i complements.
Vist el perjudici econòmic i social que provoquen els productes falsificats, no és d’estranyar la gravetat de les acusacions que solen recaure sobre les persones detingudes en operacions contra la pirateria: pertinença a organització criminal, delictes contra la salut pública, contra la propietat industrial, estafa, blanqueig de capitals, evasió fiscal… Però, i els consumidors que adquireixen productes falsificats? Cometen cap delicte? L’article 298.1 del Codi Penal diu que serà castigat amb pena de presó de sis mesos a dos anys qui, amb ànim de lucre i sabent que comet un delicte “contra el patrimoni o l’ordre socioeconòmic”, rebi, adquireixi o oculti productes d’origen il·lícit.
Però… qui denunciarà un jove que compra per 25 euros en un web pirata o en les xarxes socials una samarreta del seu equip preferit que a la botiga oficial costa cinc o sis vegades més? Qui denúncia una mestressa de casa que compra en un mercat ambulant per 30 euros una bossa que sembla de Chanel? I una noia que adquireix en un basar “unes ulleres de sol Ray-Ban” per 42 euros? Com es pot demostrar que eren conscients de comprar coses piratejades i de ser còmplices d’aquest mercat il·legal?
Segurament hi ha consumidors que compren productes falsos sabent-ho. Però molts altres pensen que han trobat una ganga que estava en promoció; i alguns són víctimes d’una estafa pura i dura. Per aquest motiu no es tenen a penes notícies -a EKA/ACUV no en coneixem cap- sobre denúncies, judicis i encara menys condemnes a consumidors per comprar productes falsos.
Quan es fa una batuda al “top manta” o en un magatzem amb productes falsos, els qui intenten escapar són els venedors; als compradors no els deté la Policia ni els acusa de res. Aquesta és la realitat, que no obsta perquè, de manera conscient o inconscient, els compradors de productes falsos contribueixin necessàriament a sostenir aquest mercat i les seves conseqüències.
A més de frau, un perill per a la salut
Potser alguns consumidors sí que ho saben, o ho intueixen, però molts desconeixen que els serà molt difícil, fins i tot impossible, reclamar si el mòbil barat adquirit en un web pirata s’espatlla en un mes o si una crema falsificada comprada en un basar produeix una reacció al·lèrgica.
A més de no tenir la garantia requerida als fabricants legals, gran part de les joguines, disfresses, maquillatges o material elèctric a la venda fora dels circuits oficials suposa un perill per a la salut dels usuaris, per haver estat fabricats sense els mínims de seguretat requerits per la legislació, amb materials perillosos, inflamables, tòxics…
Diverses associacions de consumidors ja fa un temps que desenvolupen campanyes d’informació i advertiment sobre els riscos d’adquirir productes falsificats. Per exemple, la campanya “Vertader o fals” de la CECU (Confederació de Consumidors i Usuaris, de la qual forma part EKA/ACUV) i ASGECO posa un èmfasi especial en els perfums i els cosmètics falsificats pel seu perill potencial per a la salut i ensenya a diferenciar-los. Part de la informació facilitada per a identificar i rebutjar productes falsificats és la següent:
- L’embolcall exterior. La cel·lofana dels embolcalls originals és forta; els plecs, exactes; i queda pràcticament superposada a l’embalatge interior. El de la rèplica sol ser més fina, està mal doblegada, queda aire entre aquesta i el cartró i quan es frega produeix un so que no existeix en l’original.
- L’estoig. Les marques fan servir un cartró de gran textura, més gramatge i qualitat. A més, quan s’agita, el pot no es mou perquè està protegit per un embalatge intern. L’estoig de les falsificacions té un cartó més fi i, si s’agita, el contingut es mou.
- El pot. Els originals són d’una peça, per a evitar que les coles contaminin el perfum. Els pots falsificats solen ser dos motlles enganxats; si es passa la mà per la vora es nota un petit relleu o rebava. En el perfum falsificat el tub dispensador sol estar corbat al fons i presenta gruixos anòmals.
- L’etiquetatge. En els productes originals figuren clarament impresos el lot i els ingredients. En els falsificats normalment falten aquests esments.
- L’interior. Fabricar un perfum de garantia pot necessitar anys de feina en laboratoris amb extrema netedat per a no degradar ni contaminar la barreja amb fongs o microorganismes, perquè pot passar quan es fan servir essències de flors naturals. Els perfums originals respecten el reglament (ce) núm. 1223/2009 (*). El perfum fals té un equilibri, densitat, color i olor diferents dels de l’original. Es fabrica en tallers clandestins, sense a penes mesures de seguretat i higiene i sense respectar les substàncies i les mesures regulades legalment per als perfums, per la qual cosa poden contenir ingredients tòxics, al·lèrgens, que provoquin fotosensibilitat o que siguin potencialment cancerígens o disruptors endocrins (perjudicials per a la reproducció humana).
- El preu. Encara que hi ha diferències notables, normalment els preus dels perfums originals són elevats. Els falsificats solen tenir preus cridanerament baixos.
- El lloc de venda. Els perfums originals es venen (tret que siguin robats) exclusivament en botigues de les marques o perfumeries i establiments seriosos. Els falsificats es venen en la venda ambulant il·legal, mercats ambulants, basars, magatzems, Internet…, encara que també se n’han localitzat alguns en botigues.