Les factures domiciliades també es poden tornar

El consumidor té dret a tornar rebuts domiciliats sense haver de justificar la seva actuació, encara que aquesta operació té riscos
1 Juliol de 2016

Les factures domiciliades també es poden tornar

/imgs/20160701/RatonCartilla.jpg

Domiciliar els rebuts és una de les solucions més còmodes per als usuaris. Factures de qualsevol mena, ja siguin domèstiques (llum, gas, aigua, escombraries…) o d’un altre tipus (per exemple, del gimnàs), es carreguen automàticament en el compte corrent amb una periodicitat establerta.

En aquest procés, els bancs solen exigir una còpia del DNI del titular del compte en el qual es volen domiciliar les factures. Segons el Banc d’Espanya, totes les entitats han de guardar els justificants oportuns que acreditin la seva diligència en la gestió i la seva falta de responsabilitat en l’eventual devolució d’aquest enviament.

No obstant això, el problema sorgeix quan el consumidor no està conforme amb el pagament d’un rebut domiciliat o amb una part d’aquest, o bé quan no hi ha diners en el compte aquell mes i no es vol generar un descobert o, senzillament, quan hi ha un error en el document.

Les solucions per a resoldre aquest tipus de conflictes són cada vegada més grans i juguen a favor dels clients, que recuperaran els seus diners en pocs dies. Els empara el dret de tornar els rebuts sense haver de justificar la seva actuació: no es necessita aportar cap prova.

Com s’ha de fer

Aconseguir que el banc no passi la factura de la llum o del gimnàs és molt senzill: n’hi ha prou de donar una ordre a la sucursal perquè no es carregui el rebut corresponent, cosa que es pot fer fins i tot per Internet si es té contractat el servei de banca en línia.

Les factures es tornaran immediatament, amb l’únic requisit que aquesta operació es formalitzi en un termini màxim de vuit setmanes. Passat aquest període, ja no es podrà tornar. A més, per a evitar futures complicacions, es podrà sol·licitar al banc que no s’abonin més factures a partir d’aquell moment. D’aquesta manera, s’aconseguirà que ja no es carreguin en el compte i que no s’hagi de repetir l’operació.

Els perills

La devolució dels rebuts domèstics pot crear més d’un problema. El principal és ingressar en una llista de morosos (RAI o ASNEF), fet que dificultarà la contractació d’alguns productes en la mateixa entitat, per exemple les vies de finançament com ara crèdits i hipoteques.

Per a evitar aquest inconvenient i altres d’addicionals, és aconsellable esgotar altres opcions abans de tornar el rebut. Entre aquestes, complir els requisits necessaris per a donar-se de baixa del servei (enviar un burofax, notificar per telèfon, etc.). A més, la devolució d’una factura comporta que tallin el servei contractat en un breu espai de temps.

Devolució de fins al 3% dels rebuts

La domiciliació dels rebuts de la llar és una operació que pot generar la devolució d’entre el 1% i el 3% de les despeses de les factures. Aquesta possibilitat s’estén a gairebé tots els serveis (aigua, llum, gas, telefonia…), ja que és una pràctica cada cop més habitual entre els bancs amb l’objectiu de fidelitzar els clients.

Si bé els imports que es poden estalviar les famílies no són espectaculars, serveixen per a contenir les pujades que experimenten aquests serveis tots els anys.

De tota manera, les entitats financeres han decidit implantar un límit màxim del qual no podrà excedir-se en cap concepte -està establert al voltant de 20 o 30 euros cada mes- i sol anar acompanyat d’altres avantatges complementaris, entre els quals destaca l’exempció de comissions i altres despeses en la seva gestió i manteniment.

Com es pot retenir un rebut i evitar un descobert?

/imgs/20160701/Facturas.jpg

El càrrec d’un rebut en el compte corrent quan no es tenen prou diners per a abonar-lo és motiu suficient perquè el banc obri un descobert. Habitualment, aquesta situació sol ser deguda a un descuit, però surt molt car, ja que el banc cobrarà al seu client per tres conceptes:

  • Reclamació per posicions deutores: l’entitat pot demanar uns diners al client en números vermells per les gestions que hagi d’efectuar per avisar-lo que es troba en descobert i que ha d’abonar els diners que deu.
  • Comissió per descobert: l’entitat pot cobrar-la quan el client faci un càrrec o disposi de diners del seu compte sense tenir prou saldo. El més habitual és que s’apliqui sobre el saldo en descobert més alt durant el període de liquidació.
  • Interessos deutors: el banc imposa uns tipus d’interès bastant elevats quan el compte està en números vermells. Com que el descobert tàcit s’entén com un préstec que l’entitat fa al client, se li aplica un percentatge sobre els diners que deu.

En definitiva, el descuit poques vegades baixa dels 40 euros.

No obstant això, hi ha una manera d’evitar-ho: retenir el rebut i pagar-lo més tard. L’usuari pot pactar amb el banc la possibilitat d’avisar-lo amb antelació al fet que es produeixi el descobert i pot demanar-li que no el cobri fins que hi hagi diners en el compte. La fórmula és senzilla: les entitats bancàries poden aturar l’ordre de cobrament uns dies, el temps suficient perquè el consumidor ingressi els diners que falten.