Interessants en casos molt concrets
El lísing i el rènting són dues modalitats de lloguer de cotxes a llarg termini que cada vegada s’utilitzen més. Aquestes opcions estan dirigides, a més de grans i mitjanes empreses, a autònoms i petits negocis familiars que, atrets pels seus avantatges fiscals i les facilitats de pagament, prefereixen aquestes dues solucions que possibiliten una renovació més ràpida dels vehicles d’empresa. No obstant això, convé precisar que molts clients del lísing són persones a qui els bancs i caixes d’estalvi rebutgen i que es veuen obligats a optar pel lísing tot i els seus interessos més alts. El rènting, en canvi, és una opció més abellidora per a petits clients que s’inicien en el món empresarial i que no volen arriscar massa.
S’entén per lísing el lloguer de vehicles -encara que aquesta opció també s’utilitza amb béns immobiliaris i d’equip- que alhora funciona com una via de finançament, perquè el vehicle llogat es pot acabar adquirint. Aquest és, precisament, el principal atractiu d’aquesta fórmula financera, regulada a través de la Llei 26/1988: la inversió s’orienta a la possessió final del vehicle. El client, com a autònom o petit empresari, pagarà mensualment les quotes d’arrendament per la utilització del vehicle. Com que no hi ha un reglament sobre la regulació d’aquestes quotes, es determinarà entre les dues parts: l’empresa prestadora i l’empresa familiar o particular que desitja incorporar una nova flota de furgonetes, o reemplaçar les que ja té per a desenvolupar la seua tasca com a societat de repartiment, per exemple.
Aquest contracte de lísing, que normalment exigeix una durada mínima de dos anys sense que puga revocar-se, permet l’opció de compra del vehicle una vegada acabat el període de lloguer, sempre que l’arrendatari demostre que desenvolupa una activitat empresarial relacionada amb aquests béns. Per tant, quan el contracte està a punt d’expirar, el client té tres opcions: comprar el cotxe pagant l’última quota de “valor residual”, renovar el contracte d’arrendament o no exercir l’opció de compra i lliurar el vehicle a l’arrendador. Independentment de l’elecció del petit empresari, el lísing estableix que l’arrendador transmet al seu client tots els riscos, drets i obligacions derivats de la propietat del vehicle llogat, per la qual cosa aquest últim s’haurà de fer càrrec de totes les despeses del cotxe durant el període de lloguer, inclosos el pagament d’impostos del vehicle, l’assegurança i les despeses de manteniment.
Malgrat aquests inconvenients, el lísing continua sent una de les opcions més sol.licitades per les petites i mitjanes empreses seduïdes principalment perquè el seu finançament és més accessible que un crèdit bancari convencional (són menys estrictes en les condicions per a concedir el préstec del lloguer). També és avantatjós per als impostos: sense lísing, un camioner autònom que compra un tràiler només podrà deduir dels seus ingressos els costos i un percentatge (al voltant del 10 %) com a amortització del tràiler. Però si finança la compra amb lísing, el lloguer és considerat com una despesa, per la qual cosa els beneficis ara es redueixen respecte del primer cas: com que té menys beneficis, pagarà menys impostos. En cas d’insolvència, el titular d’un contracte d’aquestes característiques pot desfer-se dels seus béns tornant-los a l’empresa arrendatària, i cancel.lant el seu “préstec” amb aquesta. Totes aquestes operacions només es poden fer a través de les entitats bancàries comercials: bancs d’inversió, companyies financeres o companyies de lísing.
Es tracta d’una altra modalitat de lloguer a llarg termini, però que no preveu a priori l’opció de compra al final del període contractat. En aquest cas el client busca, més que la inversió d’un bé, la funcionalitat. El contracte entre l’empresa arrendadora i l’autònom no té per què firmar-se en una entitat bancària comercial, pot fer-se com qualsevol altra operació mercantil on s’especifiquen clarament les condicions de cada un, ja que a diferència del lísing, el rènting no està regulat per llei.
El contracte d’aquesta modalitat estableix que el petit empresari que lloga els seus vehicles per a treballar queda exempt de pagar les respectives assegurances de tot risc i d’assistència en carretera, els impostos, el manteniment del cotxe i qualsevol avaria, i obliga a més a la societat arrendadora a facilitar un altre vehicle en cas d’accident o de desgast del vehicle. La pràctica habitual, acabat el contracte d’arrendament, és la seua renovació per dos anys més sobre els mateixos vehicles o uns altres de més actuals, sense opció de compra. En el cas que l’autònom desitge comprar aquests vehicles, dependrà de la bona voluntat de l’empresa de rènting la seua venda, ja que el contracte no inclou aquesta possibilitat.
Fiscalment es tracta com un sistema d’arrendament i no de finançament; per aquesta raó les empreses que opten per aquesta modalitat es beneficiaran de tots els seus avantatges: les quotes que cal pagar es consideren una despesa, inclòs l’IVA, per la qual cosa són deduïbles en la seua totalitat. Així, un autònom podrà deduir en la seua declaració del IRPF fins al 100 % de les quotes de rènting, sempre que es demostre que el vehicle s’utilitza per a la seua activitat empresarial. A més, també té dret a la deducció del 50 % de l’IVA suportat per operacions de rènting. Per a això és necessari que acredite la utilització del vehicle en el desenvolupament de l’activitat professional.
- Si desitgem fer una inversió a llarg termini sense córrer els riscos que suposa la impossibilitat de pagar un crèdit bancari i l’embargament dels vehicles, hem d’optar pel lísing. El principal inconvenient rau en el fet que els interessos solen ser superiors, depenent del bé concret que es llogue i de la societat de lísing. A més, estem obligats a pagar totes les despeses de manteniment del vehicle. En el cas que treballem amb els béns arrendats, el lloguer es considerarà un despesa, i així apareixerà en la declaració de la renda, per la qual cosa pot compensar-nos fiscalment.
- Quan l’objectiu d’un autònom o d’una empresa és tenir uns vehicles exclusivament per a treballar-hi, és preferible un contracte de rènting, perquè les quotes que es pagaran seran més baixes per no considerar-se un producte financer. Que l’empresa o societat de rènting cobrisca totes les despeses dels vehicles i dels seus conductors suposa un alleugeriment per al petit empresari, perquè si el seu compte de beneficis és negatiu, no té més que esperar que expire el contracte d’arrendament i retornar tots els vehicles, sense por de possibles embargaments.
- En tots dos contractes convé llegir amb atenció la lletra petita corresponent al temps exacte de durada del contracte, les condicions extraordinàries que es preveuen en el cas que el client vulga donar-se de baixa abans del període estipulat i l’estat dels automòbils, sobretot en els contractes de lísing, que obliguen al titular del lísing a pagar qualsevol deterioració.