És millor invertir en els elements que envelleixen més lentament
L’ordinador personal s’ha convertit els últims anys en un element cada vegada més comú a les llars, sobretot si hi viuen joves i infants. Mentre que el 1997 només el 5,1 % de les cases tenia un equip informàtic bàsic, el 2003 el nombre s’havia multiplicat fins al 43 % de domicilis, segons el Baròmetre de Consum 2004 de Fundación Grupo Eroski. El primer que cal tenir en compte a l’hora d’adquirir un equip informàtic personal és el seu ‘envelliment’ ràpid i inevitable: el temps que transcorre entre la compra d’un equip i el seu desfasament és d’uns quatre anys. Per això és preferible invertir més en els elements que envelleixen més lentament, com són el monitor, el teclat i el ratolí, que, a més, són els que més influeixen en la comoditat d’ús. D’altra banda, les prestacions mínimes que cal exigir a l’ordinador dependran de les tasques que hi durem a terme, encara que els models que hi ha al mercat a hores d’ara ofereixen prestacions suficients per als usos casolans més comuns.
Grandària. És recomanable que els qui passen moltes hores davant de la pantalla opten per un monitor gran, més encara si són aficionats als videojocs, per la qual cosa agrairan comprar una pantalla de 17 o 19 polzades.
Pantalla. Les pantalles planes TFT s’estan imposant a les llars enfront de les tradicionals amb tub catòdic: als seus preus cada dia més accessibles (n’hi ha a partir de 200 euros) s’afegeixen les dimensions reduïdes de fons. Sembla, a més, que amb la resolució de pantalla que tenen -entorn de 1.280 x 1.024 píxels o punts- la vista es cansa menys. Atenció: la grandària de la pantalla d’un monitor TFT de 15 polzades equival a un de 17 polzades dels tradicionals.
Televisor. Hi ha monitors TFT que fan la funció de televisor i de pantalla d’ordinador sense necessitat de comprar una targeta específica de televisió. El preu voreja, segons la grandària, els 400 euros depenent de la marca. Per a utilitzar-los és indispensable connectar-los a l’antena de televisió. No cal encendre l’ordinador per a poder gaudir només de la televisió.
Sense fils. El principal avantatge és que en permet la mobilitat fins a tres metres perquè no té cables connectats a la CPU, funciona amb piles. Els models més actuals inclouen botons en el teclat per a obrir el correu electrònic, les pàgines web, així com per a avançar i retrocedir pàgines.
Amb fils. El preu d’un a un altre pot variar entre 10 i 15 euros.
De bola o òptic. Sense fils o amb fils, es mou gràcies a una bola col.locada en la part de sota. Necessita un coixinet perquè la bola no s’embrute i el ratolí s’arrossegue millor. Els òptics, en comptes d’una bola, tenen un feix de llum.
Amb roda. Col.locada en la part central del ratolí, equival a la barra de desplaçament. Facilita la navegació per la pantalla.
Miniratolins òptics. Especialment dissenyats per a portàtils. Tots tenen connexió USB i el preu voreja els 18 euros.
Velocitat de microprocessador. És una de les parts més importants de l’ordinador, fa tots els càlculs i en controla el funcionament. La velocitat d’aquest ‘cervell’ determina la rapidesa de l’ordinador. Convé optar per un de 2,8 GHz com a mínim.
Placa base. És el suport on es troba el processador, la memòria, els connectors de les targetes, la unitat de CD-ROM i el disc dur. S’hi connecten totes les targetes, els bancs de memòria i el microprocessador. És fonamental fixar-se en el nombre de ranures o slots que porta la placa: com més n’hi haja, més podrà ‘créixer’ l’ordinador. Quant a les connexions necessàries per a utilitzar perifèrics, és important que tinga suficients ports (ranures externes) i slots (ranures internes) per a poder ser utilitzats alhora. Els usuaris habituals de càmera de vídeo digital agrairan el port firewire perquè permet descàrregues més ràpides i còmodes.
Memòria RAM. S’hi emmagatzemen les dades amb què treballa l’ordinador. És de qui depèn el rendiment de l’equip. Un ordinador amb un disc dur de molta capacitat però amb poca RAM equival a un cotxe amb un gran dipòsit de combustible però de poca potència. L’última generació es coneix com a ‘Memòria DDR’. Per a treballar amb un sistema operatiu com Windows XP cal una memòria de 256 MB de RAM, i per a gaudir dels videojocs actuals es recomana una memòria de 512 MB, però passar-se a un mega de memòria compensa: es rep molt per no tants diners.
És la unitat d’emmagatzemament intern de l’ordinador on es guarda tot: programes, arxius… La capacitat mitjana dels que es venen ara és de 120 GB.
Poden ser portàtils o de grandària estàndard (més grans). La qualitat no varia, només el preu: les portàtils costen més. Rara vegada s’opta a casa per impressores làser: són més cares que les de tinta, encara que la seua qualitat i velocitat d’impressió és més alta. Compensen només quan es volen utilitzar de forma molt continuada perquè els recanvis de tòner (la tinta que usen) dupliquen el preu dels cartutxos de les impressores de tinta. En les impressores a color és aconsellable optar per les que poden usar cartutxos amb tinta recarregable. Aquesta opció és la més econòmica i ecològica, i l’ompliment manual dels cartutxos es fa en botigues especialitzades. També hi ha uns cartutxos, els de tricromia, en què els colors primaris estan dividits i es canvia només el que es gasta.