El propietari vol fer-me fora
Viure de lloguer permet al llogater residir en una zona i en uns metres quadrats als quals potser no podria accedir en cas d’haver d’adquirir un habitatge. A més, implica menys gestions i paperassa, les despeses estan més controlades cada mes i, si canvien les necessitats d’espai o de pressupost, és menys traumàtic mudar-se. En canvi, aquesta opció de vida també té inconvenients per a l’arrendatari. El pitjor dels casos a què hauria de fer front és quan el propietari del pis o un nou comprador decideix fer-lo fora. Però, segons les circumstàncies que es donin, el llogater pot aconseguir quedar-se i no haver d’embalar les seves pertinences.
En l’actualitat, al centre de grans ciutats com Madrid o Barcelona viuen molts llogaters que se senten indefensos i temen perdre casa seva arran dels processos de “gentrificació” que s’estan produint. “Gentrificació” és un terme provinent de l’anglès gentry (‘alta burgesia’) que fa referència a un fenomen d'”ennobliment” dels nuclis de població, pel qual nous inquilins i propietaris amb cert poder adquisitiu es muden a una zona cèntrica i la rehabiliten. En principi, aquest desenvolupament és positiu. Però que un barri popular es posi de moda també té conseqüències negatives per als qui ja hi viuen, perquè finalment es desplaça i es margina els seus veïns de sempre, que no poden seguir el nou ritme econòmic. Fins i tot hi ha grans empreses que compren immobles amb inquilins, els quals pretenen fer fora per poder remodelar l’edifici i vendre’l o llogar-lo per treure’n més benefici. Davant d’aquesta pràctica, l’advocada Antonia Cortés assegura que no és un procés senzill i que tot depèn de la situació del lloguer. Però si el lloguer no està inscrit en el Registre de la Propietat, hi ha moltes possibilitats que el llogater hagi d’anar-se’n de l’habitatge.
La llei assenyala que si el propietari necessita el pis com a habitatge permanent per a ell o els seus familiars -en primer grau de consanguinitat o per adopció o per al seu cònjuge en els supòsits de sentència ferma de separació, divorci o nul·litat matrimonial-, pot resoldre el contracte abans que aquest finalitzi, una vegada transcorregut el primer any. Però el propietari de l’immoble ha d’avisar que necessitarà la casa amb un mínim de dos mesos d’antelació a aquesta data.
Si, com passa en el cas de les zones cèntriques, l’habitatge canvia d’amo, la situació final del llogater dependrà de la inscripció o no del lloguer del pis en el Registre de la Propietat. Segons la llei, encara que es vengui a un nou propietari, el contracte ha de complir-se i allargar-se fins als tres anys que dura un lloguer com a màxim. Així, en principi, el propietari no podria fer fora l’inquilí al·legant que l’ha venut. Però hi ha un matís. La llei també assenyala que perquè un arrendament tingui efecte enfront de tercers ha d’estar inscrit en el Registre de la Propietat. Si no és així, el nou propietari no ha de respectar el contracte de lloguer i pot fer fora l’inquilí. Tres mesos després de l’avís del nou amo, el llogater ha de sortir de la casa. Però, com diu l’article 14 de la Llei de Mesures de Flexibilització i Foment del Mercat del Lloguer d’Habitatges, “el llogater pot exigir una indemnització pels danys i perjudicis que li han causat”. Si el lloguer està inscrit en el Registre de la Propietat, el contracte d’arrendament segueix vigent i el nou propietari passaria a adquirir tots els drets, però també les obligacions de l’antic amo. Els qui tenen la casa arrendada sota la Llei d’Arrendaments Urbans de 1994 han de saber que, si es ven l’habitatge, el nou propietari ha de respectar el contracte d’arrendament, encara que amb particularitats. Entre aquestes figura la d’estar obligat a respectar un termini de cinc anys. A més, l’arrendatari o llogater comptaria amb un dret d’adquisició preferent que ha de ser respectat, efectuant les comunicacions oportunes.
Hi ha dues situacions més en les quals un propietari pot fer fora el seu inquilí. 1. Finalització del contracte. Si s’acaba el contracte de lloguer, no hi hauria cap possibilitat de prorrogar-lo si el propietari no vol fer-ho. 2. Impagament de rendes. En el cas que no s’hagin pagat les quotes corresponents, es pot paralitzar el desnonament consignant les rendes al jutjat, sempre que no s’hagi fet ja abans en un altre procediment, apunta l’advocada Beatriz Aranda. Per fer-ho, cal oposar-se formalment a la demanda de desnonament amb un advocat i un procurador dels tribunals. Les opcions d’èxit dependran de la possibilitat d’abonar les rendes degudes en el termini que concedeixi el jutge. En principi no és un procés gaire costós, però dependrà de la quantia del deute.