Com sortir d'una llista de morosos
Una factura no pagada en els terminis de venciment o el robatori d’una targeta de crèdit amb unes despeses que deu el titular són alguns dels casos per què es pot acabar inclòs en una llista de morosos. És molt fàcil entrar-hi, però sortir-ne pot resultar més complicat del que sembla.
Romandre en una llista de morosos comporta problemes innumerables. La denegació d’un crèdit personal o d’una hipoteca, la impossibilitat d’accedir a determinats productes i serveis financers o el “tancament de l’aixeta” per contractar qualsevol font de finançament poden ser alguns dels més immediats. Els principals fitxers de morosos consultats pels bancs són el RAI, ASNEF o Experian, però n’hi ha d’altres on pot aparèixer el nostre nom si tenim un deute vençut o impagat amb alguna empresa, per molt petita que sigui. Moltes vegades són fruit d’un impagament fet a voluntat, però en altres casos són deguts a un oblit o al fet de formalitzar de forma errònia el procés de baixa d’algun producte financer (assegurança, compte corrent…) o dels principals rebuts domèstics (llum, aigua, telefonia, gas…).
El deute pot ser de poc import, fins i tot inferior a 100 euros, però això ja és suficient com per entorpir la relació amb els bancs i altres entitats financeres. D’aquí ve la importància d’arreglar la situació respecte dels impagaments per sortir al més aviat possible d’aquestes llistes.
Perquè es produeixi aquesta desagradable situació s’han de reunir diversos condicionants:
- Que hi hagi un deute real impagat per l’usuari.
- Que se li hagi requerit el pagament infructuosament.
- Que no hi hagi proves documentals que anul.lin els dos punts anteriors.
Si es compleixen tots aquests requisits, els usuaris tenen totes les paperetes per entrar a formar part del poc recomanable club de clients morosos o mal pagadors.
La fórmula per deixar de formar part d’una llista de morosos és fàcil, a priori. Consisteix a complir el deute i pagar el que es deu. D’aquesta manera s’evita, a més, el recàrrec d’abonaments, penalitzacions, comissions, etc. Per això, el més important és dirigir-se a l’entitat que gestiona la llista de morosos, amb la finalitat de sol.licitar-ne la cancel.lació i que s’encarregui d’enviar-la al creditor.
S’ha d’enviar una còpia del DNI i la documentació acreditativa sobre la inexistència del deute; per fer-ho és obligatori enviar els justificants dels pagaments, si pot ser per burofax. Aquesta part del procés poques vegades es formalitza de la manera correcta. És necessària l’ajuda d’un gestor administratiu que s’encarregui de la cancel.lació o modificació de les noves dades aportades perquè el procediment es desenvolupi de manera correcta.
També es pot sol.licitar la cancel.lació per no haver rebut l’avís que seria inscrit en aquest registre. En aquest cas, s’ha de manifestar expressament en l’escrit per evitar ser inclòs en aquestes llistes. Si l’usuari desconeix l’adreça del responsable del fitxer de morosos, es pot sol.licitar a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, que la donarà sense problema. El titular del fitxer haurà de respondre sobre l’eliminació de la persona dels arxius en els deu dies següents. Si els afectats no reben una resposta en aquest termini -o és insatisfactòria-, poden reclamar davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, sempre amb la documentació acreditativa d’haver-ne sol.licitat la cancel.lació.
Sempre que es registra una situació de morositat amb el banc, en primer lloc s’utilitza una estratègia informativa per constatar que pugui ser a causa d’un descuit o oblit. Amb aquest objectiu, es posen en contacte amb el client -per telèfon o per correu- per informar-lo del deute i tractar d’esmenar el problema al més aviat possible.
Si continua amb la situació d’impagament, llancen missatges més agressius, en els quals s’informa dels interessos i comissions que implica estar en aquesta situació, i també un termini per a solucionar la falta de pagament que hauran de complir amb rigor.
El pas següent pot ser la notificació a través d’una empresa externa de serveis jurídics, amb l’advertiment als morosos de les conseqüències d’incomplir els pagaments en els terminis donats. Fins i tot en alguns casos s’incideix en la possibilitat de renegociar el deute amb el banc sota altres paràmetres diferents als acordats en inici.
És entre els tres i sis mesos quan les execucions de les accions per part de les entitats financeres arriben al límit. Deixen de banda costat l’estratègia informativa i es decanten per recórrer a processos judicials. El més habitual és que es plasmi a través de la interposició d’una demanda contra el client deutor.