Com podem reformar la llar sense trencar-nos el cap

Planificar les obres, demanar més d'un pressupost i contractar professionals que ofereixin garanties són elements imprescindibles per a evitar problemes seriosos
1 Setembre de 2011
Img eco domestica listado 476

Com podem reformar la llar sense trencar-nos el cap

/imgs/20110901/eco-domestica1.jpg
La crisi ha estancat el mercat immobiliari, però en canvi ha revitalitzat el sector de les reformes. Oficis com els de paleta, lampista o fuster es consoliden com l’alternativa perfecta per els qui volen canviar la casa sense canviar-se de domicili. Els dos últims anys, la demanda d’aquests serveis ha augmentat tant com la seva oferta, els anuncis dels quals es multipliquen en bústies, fanals i parades d’autobús. Els protagonistes d’aquesta dinàmica són, d’una banda, les persones que pensaven canviar-se de casa i ja no poden fer-ho i, d’una altra, els professionals de la construcció que s’han quedat sense ocupació i s’han llançat a treballar per compte propi. Ara bé, amb tantes alternatives, no sempre se sap quan és el millor moment per a iniciar les reformes, per on començar ni en qui confiar.

La precaució, fonamental

Millorar l’aspecte de la casa és un projecte que il.lusiona. Estrenar una cuina o un bany, donar més amplitud a la sala o tenir llum en una habitació cega fan que valgui la pena trencar taulells, tirar envans o foradar una paret. Es pensa que el resultat final compensarà totes les molèsties, però això no sempre és així i més d’una vegada les obres resulten ser un nyap o es queden sense acabar. Davant d’aquestes situacions, és freqüent no saber com actuar quan el paleta o el lampista desapareixen a meitat de treball, o com cal actuar quan les obres afecten els veïns o hi ha un accident greu.

Aquestes situacions dibuixen els pitjors escenaris possibles, però convé tenir-les en compte ja que ningú no està lliure de sofrir abusos d’aquest tipus. Per això és imprescindible prendre algunes precaucions abans d’iniciar la transformació de la llar.

    /imgs/20110901/eco-domestica2.jpg

  1. Què cal fer i quan. El primer pas abans de trucar a un professional és decidir quins canvis es volen escometre i quan és el millor moment per fer-los. Somiar amb certes millores està molt bé, però no s’ha d’oblidar l’aspecte racional de l’assumpte. La planificació és molt important ja que ajuda a evitar despeses innecessàries i disgustos. És millor, per exemple, no canviar l’enrajolat i els mobles del bany sense sanejar abans les canonades velles que, a mitjà termini, donaran problemes i exigiran una obra de més envergadura. En termes de prioritats, l’ordre ha de ser de l’estructura a l’aparença. Quant al moment d’iniciar les obres, els mesos d‘estiu són els més adequats, sobretot per a les reformes de gran calibre. Aquests treballs -que resulten invasius amb sorolls, enderrocs, pols…- gairebé sempre obliguen la família a abandonar l’habitatge de manera temporal; per això, juny, juliol, agost i setembre són els mesos idonis, ja que coincideixen, en part, amb el període de vacances.
  2. Pressupostos i garanties. Una vegada que s’ha decidit què es vol fer i quan, el següent és buscar diferents opcions. Sol.licitar més d’un pressupost, consultar pels materials, preguntar pels terminis i demanar referències són clau abans de triar un professional. Ara l’oferta és més diversa, i és un bon moment per a aconseguir uns quants pressupostos. Tenir cinc o sis opcions a la mà permet conèixer quin és el preu mitjà del mercat i descartar les propostes que se n’allunyin, tant per cares com per barates. No s’ha de refiar dels pressupostos massa costosos (caror no sempre es tradueix en qualitat), però menys encara dels que són massa econòmics. Una cosa és que les empreses retallin els seus beneficis per ser més competitives, i una altra és que passin les tisores en la qualitat dels materials o dels acabats. També pot costar molt car que l’empresa no ofereixi cap tipus de garantia. A més de les referències que es puguin tenir per part d’amics, és important que la persona que es contracti pugui oferir un calendari concret de treball, a més de garanties dels materials i de l’obra que farà. I, si pot ser, que ho faci tot per escrit.
  3. Documentació i impostos. Els pressupostos escrits, els comprovants de pagament, el calendari de treball imprès amb detall i les factures en regla són, en principi, una garantia de tranquil.litat per al client. Per descomptat, no es tracta d’un mètode infal.lible, ni això tampoc vol dir que si algú no ho ofereix sigui un mal professional. Però com més documentat estigui el propietari, més protecció tindrà en cas que sorgeixin problemes. Per això, és recomanable exigir el pressupost per escrit i que, en aquest, es detalli la quantitat, la qualitat i el preu dels materials que es faran servir, a més de l’import de la mà d’obra i la data d’inici i de finalització dels serveis. El document ha d’incloure les formes de pagament i les dades d’identificació de l’empresa. A més, cal preguntar, abans d’iniciar l’obra, què inclou el pressupost i què es pot cobrar que no hi estigui inclòs. Perquè allò de “han sorgit problemes no previstos” és un argument que pot valer per a gairebé qualsevol circumstància.
  4. L’IVA, més que un impost. Els operaris que treballen al marge de la legalitat poden no disposar d‘assegurança de responsabilitat civil, de manera que en cas d’un desperfecte no serà fàcil que es facin càrrec de les despeses derivades. Confiar en un professional que manca de llicència fiscal i que no efectua la declaració trimestral de l’IVA comporta uns riscs. I és que si la persona que es contracta no fa la declaració d’IVA no es podrà, si es dóna el cas, efectuar una reclamació per la via judicial, amb independència que al client li hagin cobrat l’IVA. És el que es coneix com el “fals IVA”. Per això, cal comprovar que la factura inclou el NIF i el número d’identificació fiscal.
  5. /imgs/20110901/eco-domestica3.jpg
    Gestionar bé els diners. Després de triar el professional que es farà càrrec de la reforma i d’acceptar el pressupost, el pas següent és administrar els diners de manera ben conscient. És habitual que s’exigeixin al client bestretes per a iniciar l’obra. L’empresa està en el seu dret de demanar uns diners per endavant, però s’ha d’intentar no anticipar-los. Si no queda més remei que fer aquest pagament, convé pactar que la quantitat no sigui elevada i, per descomptat, exigir una factura o un comprovant de la bestreta. Una quantitat raonable per al senyal serà la que no superi el 25% de l’import total.
  6. Fi de l’obra. La quantia de la factura ha de correspondre al pressupost aprovat, i en aquesta figuraran la identificació del client i de l’empresa, la descripció dels treballs, el preu desglossat dels materials, la mà d’obra i les sortides, i els impostos. A més d’exigir una factura en regla i amb l’IVA afegit, convé sol.licitar que s’hi incloguin els termes de la garantia de l’obra. Tant la factura com la garantia estaran datades, segellades i signades pel client i pel prestador del servei. Si una vegada finalitzats els treballs el client detecta algun defecte o deteriorament a causa de l’activitat dels treballadors, pot negar-se a pagar la reforma fins que no es repari el dany causat. I, si ja ha pagat, reclamarà a l’empresa. En primera instància pot fer-ho de manera oral i amb to amable; si no se l’atén de manera adequada pot recórrer al camí oficial mitjançant una reclamació en tota regla. És possible que durant les obres s’hagin usat components de segona mà (cablejat, claus i bombetes de llum…). Això només es pot fer amb consentiment del propietari i ha de significar un abaratiment dels costos. La garantia dels materials usats és de tan sols un any, en lloc dels dos anys de què gaudeixen els nous.
Claus per a evitar problemes
    /imgs/20110901/eco-domestica4.jpg

  • No contracti un “sapastre”, millor triï un professional amb referències.
  • Si és un treballador autònom, verifiqui el seu DNI o NIF. Si és una empresa, asseguri’s que està donada d’alta en l’Impost d’Activitats Econòmiques, apunti el seu número de registre empresarial i el codi d’identificació fiscal.
  • Triï un equip de professionals amb assegurança de responsabilitat civil, ja que respondran dels danys extracontractuals (els que afecten els veïns, els locals…).
  • Si la reforma és integral o pensa canviar de cuina i bany, haurà de trobar un habitatge alternatiu fins que les obres acabin. Planifiqui aquesta qüestió amb detall, ja que qualsevol imprevist o canvi d’última hora dilatarà el procés de reforma i pot augmentar els costos.
  • Aconsegueixi diversos pressupostos per cada gremi. Informar-se i comparar és la millor forma de trobar la millor relació qualitat-preu.
  • Sol.liciti pressupostos detallats i per escrit: materials, cost per unitat, temps de mà d’obra… Una vegada acceptat el pressupost, qualsevol variació haurà de ser-li notificada i reflectida una altra vegada per escrit.
  • Desconfiï dels pressupostos verbals i dels molt barats. Per a aclarir dubtes, exigeixi que li detallin el que inclou el pressupost i el que no. Aquí radica la diferència entre uns i uns altres.
  • Si ha de pagar una bestreta, aboni la mínima quantitat possible. En cap cas aquest senyal no superarà la meitat del cost total.
  • No aboni el 100% de l’import de l’obra fins que les obres no hagin acabat del tot, fins i tot el més mínim detall. Acordi efectuar una part del pagament (el 20%, per exemple) just al final de l’obra.
  • Una vegada que els treballs finalitzin, revisi amb detall els materials utilitzats, igual com l’acabat final. Si el resultat no és el promès o si hi ha descobert danys o desperfectes, reclami a l’empresa.
  • En el moment del pagament, han de lliurar-li una factura en la qual, a més de tota la informació dels treballs (descripció de tasques, mà d’obra…), figuri la identificació del client i de l’empresa. També, els detalls de la garantia.
  • Accepti la factura només quan coincideixi amb el pressupost. Si ha sofert alguna variació i no li ha estat notificada, pot negar-se a pagar-la.
  • Exigeixi factures amb IVA, datades, segellades i signades per les dues parts. Sense IVA no hi ha garantia real ni opció de reclamar.