Casa ordenada i amiga del medi ambient
Una casa pot estar neta, sense un bri de pols i amb la cuina i el bany lluents, sense gens de greix ni de calç. Però si les sabates reben els visitants a la porta d’entrada, les joguines dels nens campen sobre els llits i els llibres apilats a la taula arriben fins al sostre, una casa pot ser un caos i molt més. El desordre, a més de fer més incòmode el dia a dia, mostra un aspecte pitjor de l’habitatge i diu molt dels qui hi viuen. Però, també, que en una casa regni el desordre no és bo per al medi ambient. La quantitat de productes acumulats per aquesta desorganització no ha de créixer necessàriament, sinó que es poden col·locar millor, es poden reaprofitar o, quan no se’n pot allargar la vida, es poden reciclar. Per a aconseguir-ho, els trucs següents apunten com s’ha d’organitzar un habitatge de manera ecològica.
El primer pas per a reduir el desordre a casa és deixar de portar el que no es vol o es necessita. Un dels elements més evidents és la publicitat o el correu no desitjat que inunden les bústies. Per a evitar-los, es pot posar un cartell a l’entrada que assenyali que no s’admet publicitat o donar de baixa l’enviament de les cartes postals que envien les empreses. Les factures i altra documentació es poden rebre en format digital, substituint d’aquesta manera els corresponents en paper.
Una manera molt comuna de generar residus i promoure el desordre a la cuina és acumulant-hi tota mena de productes d’un sol ús. En aquest sentit, és millor fer-ne servir unes poques i bones bosses i uns envasos reutilitzables, i guardar-los en un lloc adequat. Amb l’aigua embotellada passa una cosa semblant, per la qual cosa és preferible tenir una ampolla de vidre per a omplir-la amb l’aigua de l’aixeta.
Un cubell que permeti separar els residus més freqüents per al seu reciclatge posterior (espai verd per al vidre, blau per a paper i cartró i groc per als envasos) compleix més funcions de les que sembla. A més de contribuir a aquesta pràctica ambiental, ajuda a posar més ordre a la cuina, i fins i tot amb un toc d’estil, ja que hi ha models estèticament molt atractius.
La quantitat de productes de neteja domèstics per a usos molt concrets omplen a poc a poc l’espai de cada estança. L’idoni és reduir-ne el nombre amb l’ús de productes que puguin tenir diferents funcions, i si són ecològics o amb certificat de sostenibilitat, millor.
Amb l’última revolució tecnològica, pot ser que en algunes cases s’hagi generat una petita pila de residus electrònics: televisors de tub o fins i tot alguns de pantalla plana de primera generació, reproductors de CD i DVD, videojocs, telèfons mòbils, agendes electròniques, contestadors, etc. i tots els seus cables, carregadors i accessoris. Tot es pot reciclar. El mateix fabricant se n’encarrega o es poden dipositar a les botigues d’electrònica o als punts nets. A més, hi ha ONG especialitzades en la recuperació d’aquests aparells amb finalitats socials i ambientals. I si algun dispositiu encara funciona, es pot reutilitzar tant mitjançant empreses i ONG que les aprofiten o bé regalar a un amic o familiar que pugui servir-se’n.
Els llibres i les revistes poden arribar a amuntegar-se a casa fins al punt que la tauleta de nit es confongui amb una prestatgeria. Per a evitar-ho, els exemplars es poden donar a una biblioteca pròxima, deixar-los en algun punt d’intercanvi i, si ja no es troben en bon estat, reciclar-los al contenidor blau.
Als armaris es van acumulant objectes, roba, sabates… Per començar, cal retirar totes aquestes peces que es pensen que podrien servir per a algun dia però que en realitat ja no es fan servir. Hem de ser honestos amb nosaltres mateixos i quedar-nos només el que de debò ens posem i ens fa sentir-nos millor. Mentrestant, amb la roba que es rebutja es poden fer diverses coses: regalar-la a amics o familiars a qui els pugui anar millor, vendre-la a Internet a través de les diferents plataformes de compravenda que hi ha i, si ja no es pot reutilitzar, donar-la a alguna ONG que aprofita els materials de peces antigues.
L’habitació dels petits de la casa constitueix un altre terreny on el desordre és més que probable. Els nens no solen tenir ganes de recollir les seves pertinences i com, a més, reben cada vegada més joguines en dates assenyalades, i no tant, acaben omplint el dormitori en poc de temps amb tota mena de ninos i jocs. Per a evitar-ho, és convenient reduir el nombre de joguines, intentant fer prevaldre la qualitat sobre la quantitat, i oferir-los baldes i prestatgeries on els puguin guardar i que vegin l’espai disponible.
Els trasters són una espècie de forat negre on arriben tots els objectes que es pensa que poden servir per a més endavant o que no entren a casa. Per a posar-hi ordre, cal reflexionar i ser autocrítics: de debò es necessita tot el que s’hi guarda? I quant a les coses que es deixen, es poden situar en lleixes per a distribuir-les i tenir-hi un millor accés.