Doctor, li tinc por

La iatrofòbia o la por irracional de visitar el metge és una fòbia social que pot tenir repercussions greus en l'estat de salut de l'afectat
1 Maig de 2013
Img salud listado 906

Doctor, li tinc por

/imgs/20130501/medico1.jpg
Tenir por de visitar el metge de forma injustificada o irracional és una de les denominades fòbies socials. L’afectat sent una ansietat forta i irracional d’alguna cosa que representa poc o cap perill real. Aquest temor no només es limita a aquesta figura professional i a la bata blanca, sinó a tot l’ambient que l’envolta, com ara entrar en un hospital, l’olor característica dels centres sanitaris o, fins i tot, veure agulles o tecnologia sanitària. Per fortuna, hi ha dues tècniques útils per a superar aquesta fòbia.

De l’objecte fòbic a l’ansietat

La por de visitar el metge o iatrofòbia és una por patològica, persistent, anormal, irracional i injustificada que forma part del grup de les fòbies socials. Segueix l’esquema clàssic, segons el qual la por irracional es desvetlla per un estímul concret, denominat objecte fòbic, i que pot ser molt variat (el metge o les agulles). Després, la persona afectada experimenta ansietat i, en casos extrems, atacs de pànic.

En el cas de la iatrofòbia, l’objecte fòbic és la figura del metge. La persona afectada pateix ansietat davant de tot el que està relacionat amb aquest professional, quan acosta el dia i l’hora de la cita mèdica o quan s’aproxima l’espai físic on tindrà lloc la visita.

Aquest trastorn es desenvolupa per dos motius. De vegades, s’origina després d’una experiència negativa prèvia, en la infància o en el moment d’acudir a una consulta mèdica. Altres vegades es pateix després d’un procés d’angoixa generalitzat que la persona experimenta des de fa temps sense ser-ne conscient, ni d’haver patit una experiència traumàtica anterior que l’hagi provocat. Ni tan sols rastrejant en l’historial clínic per intentar identificar un antecedent és capaç de trobar-ne una causa.

Qui té por de visitar el metge?

Encara que el desenvolupament de les fòbies és més usual en la infància i en els primers anys de joventut, també hi ha adults que les poden patir. No hi ha un perfil immune a patir una fòbia. Depèn més de les situacions que es viuen i de l’ambient, que no de la personalitat. També n’hi ha que són més resistents i toleren millor l’ansietat, mentre que altres persones que són més vulnerables no són capaces de posar-hi fre i sofreixen un procés d’inquietud generalitzada.

Els petits solen tenir por de les agulles (aicmofòbia) però, de vegades, aquest temor s’ha contagiat per la cara que posen els pares davant de la situació, que actuen com a miralls, de manera que els petits absorbeixen les seves emocions. Els pares que senten nerviosisme contagien els fills. Per això, és important tranquil.litzar els nens i intentar que no els acompanyin els adults impressionables.

Fòbia a l’ambient sanitari i d’hospital, també

Tota relació amb un objecte fòbic genera malestar en forma d’ansietat i es pot propagar a tot el que s’hi relaciona, en aquest cas al metge i a l’ambient que l’envolta, és a dir, a l’àmbit sanitari. Així, els afectats poden sentir sudoració, ansietat i, fins i tot, pànic, quan veuen un ambient sanitari, infermeres, bates blanques i quan noten l’olor característica dels hospitals, fins i tot abans de veure el metge.

Malgrat que tot procediment o prova diagnòstica genera un cert grau de desassossec i la majoria de les persones s’espanten davant de la possibilitat de patir una malaltia greu, hem de calcular els beneficis de visitar el metge, enfront dels costos de no fer-ho per angoixa. Encara que és cert que les proves diagnòstiques generen preocupació, no fer-se, per exemple, una citologia pot provocar un problema més greu. Les conseqüències patològiques d’arribar a un diagnòstic tardà poden ser fatals i mortals. Per això, els afectats per aquesta fòbia han de comprendre que és disfuncional i contraproduent perquè els fa assumir conductes de risc en contra d’ells mateixos.

Com es pot curar la fòbia al metge

En l’actualitat hi ha dues teràpies cognitivoconductuals que utilitzen els psicòlegs per a combatre la por irracional: la directa, d’inserció o inundació, i la tècnica d’exposició gradual.

La primera és més dràstica i consisteix a exposar l’afectat al causant de la seva fòbia i ansietat, com poden ser les aranyes o pujar a un avió, perquè aquesta es dilueixi. En canvi, la tècnica d’exposició gradual elimina aquesta por mitjançant un acostament progressiu a l’objecte fòbic. Per fer-ho possible, es demana al pacient que imagini que s’aproxima a l’estímul, se l’ensenya a relaxar-se i a disminuir el nivell d’ansietat de manera progressiva, fins que l’estímul fòbic perd força i desapareix la por irracional. Però, sovint, no només cal tractar la fòbia, ja que aquesta és la punta de l’iceberg, la manifestació d’un altre problema, que és l’ansietat generalitzada. Quan es resol la fòbia, que n’és el símptoma, moltes persones fan una vida normal, perquè se’ls ha eliminat el malestar que sentien. Malgrat això, al cap d’uns mesos, tornen amb una altra situació que els genera incomoditat. Per això, si hi ha un temor irracional relacionat amb una experiència prèvia que ha provocat un condicionament en la infància, i sorgeix en la vida adulta sense que s’hagi buscat solució durant dècades, cal tractar-la i dissociar-la, perquè l’afectat no visqui amb una conducta disfuncional.

Fòbies a Espanya

/imgs/20130501/medico2.jpg
Les dades del projecte ESEMeD (Estudi Epidemiològic dels Trastorns Mentals a Europa) corresponents a la població adulta d’Espanya, publicats l’any 2006, indiquen una prevalença de fòbies al llarg de la vida del 5,61%, inclosa la fòbia social (1,17%), la fòbia específica (3,82%) i l’agorafòbia (0,62%).

Si es projecten aquests percentatges sobre el nombre d’adults residents al nostre país l’any 2011, d’acord amb el cens que va publicar l’Institut Nacional d’Estadística (INE), s’obté que el nombre d’adults espanyols que alguna vegada ha patit alguna fòbia al llarg de la seva vida és aproximadament d’uns 2,63 milions de persones. Un 0,55% (més de mig milió de persones) hauria sofert un trastorn d’ansietat per fòbia social, 1,79% fòbia específica i 0,29% (gairebé tres-centes mil persones adultes) agorafòbia”, informa Antonio Cano, president de la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Ansietat i l’Estrès (SEAS).