Disfunció erèctil
Tenir una bona salut sexual és fonamental per a aconseguir una bona qualitat de vida. Tanmateix, alguns estudis assenyalen que gairebé el 40% de la població masculina espanyola podria tenir algun tipus de disfunció sexual; és a dir, alguna dificultat durant qualsevol etapa de l’acte sexual -desig, excitació o orgasme- que impedeixi que la persona o la seva parella gaudeixin de l’activitat.
La disfunció erèctil és una de les disfuncions sexuals masculines més comunes. Ocorre quan no és possible aconseguir o mantenir una erecció suficient per a permetre una relació sexual satisfactòria.
Encara que la majoria dels homes en pateix algun episodi en la seva vida, a causa de moments d’estrès o per tractaments farmacològics, es considera disfunció erèctil quan aquests esdeveniments són repetits.
Tot i no ser considerada una malaltia greu, el cert és que suposa un deteriorament tan gran de l’autoestima i la qualitat de vida de l’afectat -i també de la seva parella- que pot conduir a quadres d’ansietat i depressió.
En l’últim Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (SEMERGEN), celebrat a Santiago de Compostel.la (la Corunya), es van posar de manifest les xifres de la disfunció erèctil a Espanya: de 40 a 50 anys, s’estima que afecta entre el 2% i el 10% dels homes; de 60 a 70 anys, entre el 30% i 40%; i en més grans de 70 anys, es calcula que la proporció arriba al 50%. A més, es creu que només el 20% dels afectats consulten sobre el seu problema el metge.
Tot i que és més freqüent que es desenvolupi a partir de 45 anys, moment en què coincideix amb l’aparició de malalties en la població masculina (sobretot, hipertensió, hipercolesterolèmia i diabetis), els especialistes adverteixen que no s’ha d’acceptar com una característica del procés normal d’envelliment.
Segons el “Document de consens sobre disfunció erèctil” -elaborat per 12 societats científiques espanyoles, a més de la SEMERGEN, com l’Associació Espanyola d’Andrologia (ASESA), l’Associació Espanyola d’Urologia (AEU) o la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC), entre d’altres-, en la funció erèctil intervenen diversos factors físics i psicològics, i qualsevol alteració d’un o més pot provocar disfunció.
La disfunció erèctil es pot classificar en:
- Orgànica: sobretot, per causes vasculars, però també neurògenes, hormonals o locals.
- Psicògena: provocada per un bloqueig central del mecanisme erèctil sense que hi intervingui cap lesió física.
- Mixta: deguda a una combinació de factors orgànics i psíquics. En la majoria, la disfunció orgànica s’acompanya d’un component psicològic.
També es pot donar com a efecte advers a la presa de determinats medicaments (com els antihipertensius o alguns diürètics) o substàncies addictives -com ara la nicotina i l’alcohol. De fet, s’estima que aquest últim grup constitueix el 15% dels casos.
D’altra banda, la disfunció erèctil pot ser un símptoma d’algunes malalties. Trastorns cardiovasculars (hipertensió arterial o alteracions vasculars, com l’aterosclerosi), metabòlics (diabetis), genitals o urològics, processos infecciosos, lesions neurològiques (cerebrals o medul.lars) o depressió, entre d’altres, són algunes de les patologies que poden provocar disfunció erèctil.
La “Guia clínica sobre la disfunció sexual masculina: disfunció erèctil i ejaculació precoç”, de l‘European Association of Urology (2010) assenyala que l’objectiu principal en el tractament d’aquesta disfunció és determinar la causa del seu desenvolupament i tractar-la sempre que sigui possible, i no focalitzar-se únicament en els símptomes.
La disfunció erèctil pot estar associada, com s’ha esmentat amb anterioritat, a factors modificables com els hàbits de vida o la presa de medicaments, i és desitjable que es regulin abans de començar el tractament o bé de manera simultània.
De fet, modificar els hàbits de vida és molt important en aquelles persones que, a més de la disfunció, sofreixen malalties, com ara diabetis o hipertensió arterial. A més que millora la seva disfunció sexual, milloren també la salut cardiovascular i metabòlica general i, per tant, l’estat de salut en general.
Amb tot, és de gran importància obtenir el diagnòstic de manera precoç. Consultar l’especialista en aquestes disfuncions ajuda a començar el tractament més adequat a cada cas com més aviat millor.
El dolor associat al coit, l’absència de desig i d’orgasme i els problemes d’excitació són alguns dels símptomes que poden limitar la sexualitat femenina. La disfunció sexual femenina afecta una de les àrees esmentades, provoca insatisfacció i mala qualitat de vida.
Per norma general, aquests problemes sexuals són deguts a factors físics -com ara desequilibris hormonals o espasmes musculars, entre d’altres- i psicològics. Els problemes físics es poden tractar en un període de temps curt amb bon resultat, mentre que els factors psicològics -que es tracten amb teràpia- necessiten temps més llargs per a aconseguir una millora. Amb tot, es fa imprescindible visitar el metge de família o el ginecòleg per a obtenir el diagnòstic adequat i un tractament.