Dificultats amb el drenatge nasal
La sinusitis és sinònim de dolor i de molèsties agudes per a moltes persones. Aquesta inflamació de les cavitats o sins que envolten les fosses nasals representa un problema sanitari important, ja que es calcula que apareix en un 3-5% de les infeccions respiratòries altes -aquelles en què la part més afectada és el nas o la gola-.
Es tracta d’una inflamació dels sins nasals, generalment causada per infeccions o al.lèrgies. Els sins paranasals són buits localitzats en els ossos facials i situats al voltant de les fosses nasals, amb les quals estan comunicats a través d’uns orificis anomenats meats nasals. Els meats permeten ventilar i mantenir a l’interior una pressió semblant a l’atmosfèrica. Aquestes cavitats estan recobertes a l’interior per una mucosa de tipus respiratori amb cèl.lules ciliades que, a manera d’escombretes, efectuen la neteja de la mucosa i drenen les fosses nasals. Si aquesta neteja falla per obstrucció dels orificis que els uneixen amb les fosses nasals -els meats- o perquè les cèl.lules ciliades no funcionen bé, es pot produir la infecció del moc acumulat o una infecció pròxima pot propagar-se a l’interior dels sins, i provocar així la sinusitis.
La sinusitis pot afectar un o diversos sins, encara que en nadons acabats de nàixer es dóna en l’únic que tenen desenvolupat, l’etmoïdal, i per sobre dels 3-4 anys pot afectar el maxil.lar. L’habitual és la infecció d’un sol si, però també es pot donar la polisinusitis (diversos sins afectats) i la pansinusitis (tots afectats).
La sinusitis aguda es manifesta amb dolor i obstrucció nasal amb secreció mucosa o purulenta (rinorrea). El dolor sol ser sord, de vegades punxant, i augmenta amb la inclinació del cap, la tos i la pressió sobre el si. Segons el si afectat, varia la localització del dolor. Hi ha, a més, alteracions en la capacitat olfactiva, a més de veu nasal (rinolàlia). Pot haver-hi malestar general, febre, cansament i edema o inflor en els teixits tous que recobreixen el si. Algunes manifestacions són característiques. Per exemple, la sinusitis frontal causa un mal de cap que comença al matí i disminueix al llarg del dia. La maxil.lar d’origen dentari produeix una rinorrea pudenta, en l’etmoïdal el dolor augmenta amb els moviments oculars. En la sinusitis esfenoïdal, més rara, el dolor es localitza a la regió occipital, al vèrtex cranial i fins i tot al coll.
Quan el si no drena i no es ventila bé, el moc es reté a l’interior, s’infecta i es fa més viscós, amb la qual cosa disminueix l’activitat ciliar de les cèl.lules i s’obstrueixen els meats. Així, la infecció s’assenta i es pot passar de la sinusitis aguda, la que evoluciona en uns dies cap a la curació, a la crònica o repetitiva, és a dir, més de 3 episodis de sinusitis en 6 mesos o 4 o més en 1 any. La sinusitis crònica és la variant més complexa i molesta. Es materialitza en períodes aguts i en fases intermèdies amb cefalea, obstrucció nasal, rinorrea mucosa, trastorns de l’olfacte i de vegades epistaxis (sagnat nasal) ocasional. En persones amb rinitis al.lèrgica o rinitis vasomotora, les sinusitis agudes tendeixen a fer-se cròniques.
El diagnòstic de la sinusitis es basa en la història clínica, els símptomes que presenta el pacient, l’exploració física (rinoscòpia) i l’examen radiològic (radiografies convencionals i TAC).
Una vegada diagnosticada, el tractament que cal seguir es basa a facilitar el drenatge del si i a eliminar-ne la infecció i la inflamació. Per millorar el drenatge del si s’utilitzen descongestionants del tipus dels vasoconstrictors, però convé recordar que aquests no s’han d’usar més de cinc dies seguits per l’efecte rebot i altres efectes secundaris. La utilització genera controvèrsia perquè no sols pot produir contraccions de les parets dels vasos sanguinis (vasoespasmes) nasals, sinó que pot afectar també artèries veïnes, en aquest cas les cranials. Per això cal tenir molta precaució amb l’ús i no abusar-ne. Si s’hi ha de recórrer, es farà únicament en els primers dies de la fase aguda, no mai de forma prolongada, per tal d’alleujar els símptomes de congestió.
El més adequat és humidificar l’ambient, fer rentades nasals amb solució una salina fisiològica, bafs i l’aerosolteràpia. Un aparell d’aerosolteràpia no és car i resulta còmode perquè es té a casa i permet administrar medicaments efectius dissolts en sèrum fisiològic: mucolítics, antiinflamatoris, antibiòtics, descongestionants… o també es poden utilitzar essències d’eucaliptus. Moltes sinusitis se solucionen amb una o dues sessions d’aerosolteràpia al dia de 15 o 20 minuts. En el cas de l’eucaliptus, no s’ha d’administrar en forma de bafs a infants menors de 14 anys perquè pot produir espasme de glotis. La compra d’aquest aparell no és necessària per a la sinusitis aguda, però es en una opció que han de considerar els qui pateixen de sinusitis crònica. En qualsevol cas, serà el metge qui prescriga la medicació més adequada.
Algunes vegades, les que menys, s’ha de recórrer a la cirurgia per a afavorir el drenatge dels sins obrint els meats. També poden requerir cirurgia les deformitats del septe nasal, les hipertròfies de cornets o altres processos locals que afavoreixen l’aparició i permanència de la sinusitis.
A més de les infeccions causades per l’obstrucció dels orificis, en l’aparició també poden influir altres factors:
- Factors locals: els pòlips nasals, la deformitat del septe nasal, la hipertròfia de cornets o els engrossiments de la mucosa nasal per processos al.lèrgics o infecciosos dificulten el drenatge dels sins a través dels meats.
- Factors ambientals: l’exposició al fred, la sequedat ambiental i la contaminació atmosfèrica disminueixen l’activitat dels filaments de les cèl.lules anomenats cilis i el drenatge dels sins.
- Factors generals: l’estrès, la fatiga, la diabetis, les alteracions hormonals i altres situacions que disminueixen les defenses de l’organisme afavoreixen l’aparició de sinusitis.
Esment a banda mereixen els bacteris i virus que poden infectar els sins nasals i acabar per provocar una sinusitis. Entre els primers, els habituals són Streptococcus pneumoniae, Haemophylus influenzae i Moraxella catarralis, gèrmens responsables de les infeccions respiratòries agudes hivernals. Entre els virus cal destacar els rinovirus, adenovirus i els virus influenzae i parainfluenzae, també habituals en els processos respiratoris aguts.