Crisi d'ansietat: quan la por torba els sentits
Els atacs de pànic, també coneguts com crisis d’ansietat o d’angoixa, són un tipus de trastorn en els quals la persona sofreix atacs repetitius d’intensa por que li passi alguna cosa dolenta.
El president de la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Ansietat i l’Estrès (SEAS), el doctor Antonio Cano, manifesta que es tracta d’una reacció d’ansietat molt intensa, acompanyada de la sensació de ser incapaç de controlar-la i, fins i tot, amb una percepció de perill de mort imminent.
L’especialista explica que aquest tipus de pensaments catastrofistes són els desencadenants d’aquest desordre: mort imminent, atacs de cor, marejos i pèrdua de consciència i hiperventilació (respiració ràpida que es pot unir a la sensació de falta d’alè), que genera un augment d’activació fisiològica generalitzada. Els pensaments catastrofistes s’originen per una interpretació incorrecta dels símptomes d’ansietat (activació fisiològica).
L‘American Psychiatric Association (APA) assenyala quins són els criteris necessaris per a diagnosticar un atac de pànic: que sigui una aparició temporal i aïllada de por o malestar intensos, acompanyada de quatre (o més) dels símptomes que se citen a continuació, que s’inicien de forma brusca i assoleixen la màxima expressió els primers 10 minuts.
Aquests són els símptomes:
- Palpitacions, sacsejades del cor o elevació de la freqüència cardíaca.
- Sudoració.
- Tremolors o sacsejades.
- Sensació d’ofec o manca d’alè.
- Sensació d’ennuegar-se.
- Opressió o malestar toràcic.
- Nàusees o molèsties abdominals.
- Inestabilitat, mareig o desmai.
- Sensació d’irrealitat o d’estar separat d’un mateix (despersonalització).
- Por de perdre el control o de tornar-se boig.
- Por de morir.
- Parestèsies (sensació anormal d’entumiment o formigueig en alguna part del cos).
- Esgarrifances o fogots.
També es poden observar pupil·les dilatades, pell pàl·lida i fins i tot la persona que té aquests atacs pot arribar a estar tan agitat que manifesta idees i sentiments suïcides.
Convé assegurar que l’ansietat no provoca per si mateixa lesions cardíaques ni deteriorament físic o mental, però és habitual que entre les persones que sofreixen quadres d’ansietat es produeixi un increment del consum del tabac, alcohol o d’altres drogues, i l’abús d’aquestes substàncies sí que pot originar problemes físics o d’un altre tipus.
L’augment de la ingesta de menjar -els famosos afartaments-, la propensió més gran a fumar i la tendència a prendre més cafè o alcohol els produeix un alleujament momentani que, tanmateix, resulta perjudicial a la llarga i només els incrementa l’ansietat, de manera que empitjora la situació.
Altres persones encaren l’ansietat de manera diferent: prefereixen evitar les situacions que els la produeixen i rebutgen tot el que els pugui alterar. Aquesta no és tampoc una bona opció, ja que a la llarga perden confiança en si mateixes i això no fa més que incrementar els seus problemes.
Segons la “Guia Clínica d’Atenció Primària a la Xarxa”, aquestes crisis d’angoixa són dos cops més freqüents en les dones que en els homes, i la franja d’edat més habitual és des de l’adolescència tardana fins a l’adultesa primerenca (menors de 35 anys). S’estima que entre un 5% i un 6% de la població tindrà un atac de pànic en algun moment de la seva vida.
Aquests atacs poden ocórrer en qualsevol moment, de forma sobtada, fins i tot durant el somni. A conseqüència del trastorn de pànic, els afectats poden sentir una gran preocupació sobre quan i on sofriran l’episodi següent, i crear així una ansietat anticipatòria. A més, comencen a evitar els llocs i les situacions on els ha sobrevingut l’atac i que els causen por. Això els afecta i els condiciona enormement la qualitat de vida.
Malgrat que no es coneix l’origen exacte d’aquestes crisis, es creu que la causa més probable és una combinació de factors genètics, canvis en els circuits neuronals o en el metabolisme i estressors psicosocials.
Un atac d’ansietat o de pànic provoca un malestar intens en la víctima, a més de sensació d’ofec, sudoració excessiva, rigidesa o sensació de formigueig en les quatre extremitats, dolor toràcic no opressiu, taquicàrdia i, fins i tot, dolor abdominal.
Davant d’un atac de pànic, els especialistes en primers auxilis recomanen actuar d’aquesta manera:
- Mantenir la calma: si un està tranquil pot ajudar millor la víctima. L’objectiu és que l’afectat es relaxi.
- Aïllar la víctima de la bullícia i facilitar-li intimitat.
- Intentar relaxar l’afectat animant-lo a fer respiracions lentes, profundes i repetides, agafant l’aire pel nas i expulsant-lo per la boca. Si la respiració és molt agitada (ràpida i superficial), se li pot col·locar una bossa sobre la boca i el nas a mode de mascareta i insistir en les respiracions lentes i profundes.
- No mentir. Cal evitar expressions com ara “no passa res”. Convé explicar-li que si segueix les instruccions la situació es controlarà, i que en cas contrari podria augmentar la seva ansietat. Tampoc no s’ha de jutjar la causa desencadenant de la crisi.
- Parlar-li de manera calmada, en un to baix i a poc a poc perquè no li augmenti el nerviosisme.
- Intentar esbrinar què li ha ocorregut i trucar al 112.