Cleptomania: el robatori de la voluntat i el control personal

Cleptomania: el robatori de la voluntat i el control personal

/imgs/20081101/psicologia1.jpgAcumulen denúncies per robatori i poden semblar lladres comuns, però estan lluny d’identificar-se amb aquest perfil delictiu. Els cleptòmans, que protagonitzen el 5% de les denúncies tramitades per robatoris, sobretot per part de dones, són persones malaltes que sofreixen una gran ansietat abans de realitzar el furt. En general se’n senten tan culpables que al final tornen l’objecte robat i demanen disculpes. La cleptomania neix a conseqüència d’un malestar generalitzat associat a sentiments de depressió i ansietat. Altres trastorns del control dels impulsos comparables a la cleptomania són la compra compulsiva o la bulímia nerviosa. En tots aquests, les emocions negatives s’experimenten amb tal força que s’apoderen de la voluntat de l’individu, amb la qual cosa la raó i el pensament lògic passen a un segon terme. Com a conseqüència es perd la capacitat de pensar de forma serena i la pèrdua del control es tradueix en rituals irrefrenables i sense cap causa aparent.

Els qui pateixen aquest trastorn desenvolupen accions compulsives per a reduir, al més aviat possible, les emocions desagradables. En el cas de la cleptomania, el robatori es converteix en una conducta incontrolada que serveix per a reduir l’ansietat del moment. Però la impulsivitat només és útil per a intensificar el malestar, ja que es deixa de ser amo d’un mateix i es passa a ser esclau de reaccions que alteren la vida diària i generen sentiments de culpabilitat per caure en el mateix error una vegada i una altra.

La cleptomania, la sofreixen els adults conscients dels seus actes, encara que no poden controlar els moments en què es veuen “obligats” a robar algun objecte. Generalment, afecta individus que són presa fàcil de les seues emocions i que es troben en un moment molt estressant de la seua vida, pateixen algun trastorn de personalitat o experimenten símptomes de depressió o ansietat.

Emocions descontrolades

El sentiment de tensió que experimenten els cleptòmans s’intensifica quan s’exposen a una situació en què poden emportar-se algun objecte. Aquest nerviosisme evoluciona, en aquestes persones, de forma desagradable a mesura que el robatori és a punt de consumar-se. L’emoció és tan intensa que l’afectat no exerceix un control sobre la seua voluntat, encara que sí que és conscient que és a punt de cometre un acte discordant amb els seus valors, però és incapaç de plantejar-se una altra solució per a reduir el grau d’ansietat que el porta a consumar el furt. Per això, només quan sostreu l’objecte experimenta una sensació d’alliberament i d’alleujament per haver-se tret de sobre un malestar tan intens.

Tanmateix, aquesta sensació pròxima al benestar -que pot resultar addictiva- a penes dura uns minuts, ja que el malestar inicial és substituït per un sentiment de culpabilitat que no tarda a aparèixer. Aquesta situació genera un cercle viciós en què el desassossec forma part de la vida d’aquests malalts, igual com passa en altres casos d’alteracions addictives i impulsives.

Tractament

/imgs/20081101/psicologia2.jpgCal consultar cada cas a un professional perquè elabore un diagnòstic complet en el qual no s’ha de valorar només la cleptomania com la manifestació més evident. En general, sol administrar-se antidepressius per la relació dels símptomes amb nivells baixos de serotonina al cervell.

El primer pas per a recuperar-se és fer un registre detallat dels episodis viscuts. Després de cada robatori involuntari s’ha d’anotar en una llibreta la data, l’hora, el lloc, l’estat anímic previ al furt i l’objecte robat. D’aquesta manera, es fomenta el control d’una conducta que en el moment en què es porta a terme sembla no estar sotmesa a cap pauta. Així, mitjançant aquest control es poden observar seqüències repetitives que permeten prevenir situacions semblants. D’altra banda, l’individu és més conscient del que ocorre i adquireix una sensació nova i plaent de control sobre les conductes impulsives, i arriba a ser capaç de substituir la forma habitual d’actuar per una altra que no acabe en un furt. Es tracta d’una tècnica útil davant de qualsevol trastorn del control dels impulsos i les addiccions perquè permet una conscienciació més gran del problema. A més, és habitual que quan s’anota cada episodi, es constata que aquests són més freqüents del que s’estimava en principi, i que amb l’ajuda del terapeuta aquests impulsos es podran substituir per conductes més controlades.

Una altra tècnica útil i carregada de sentit simbòlic és destruir tots els objectes robats. Amb la destrucció s’aconsegueix trencar una etapa de la vida en què s’han comès actes involuntaris i que han causat gran malestar. D’aquesta forma tan al·legòrica s’inicia una nova etapa en què es pretén actuar de forma diferent davant de l’ansietat i la depressió.

És molt important que un cleptòman compartisca l’experiència viscuda amb persones de confiança. D’aquesta manera es comparteix el problema i la vergonya desapareix a poc a poc. Reconèixer el problema és sempre el primer pas per a solucionar-lo i, a més, s’aconsella fer un exercici molt útil amb les persones que comparteixen el secret: demanar-los que servisquen d’acompanyants per a acudir als llocs on es van cometre els robatoris i els vigilen per a evitar nous episodis. No sentir-se culpables els resulta una experiència molt reparadora i els encoratja perquè ells, més endavant, acudisquen sols al mateix centre i experimenten la mateixa sensació.

Finalment, es recomana que l’afectat treballe en la recerca de sensacions positives mitjançant altres activitats, com ara practicar esport a l’aire lliure, gaudir d’algun passatemps i mantenir relacions socials actives per a prevenir l’aïllament. El millor antídot per a les conductes impulsives i addictives és viure emocions intenses i positives que provoquen sensació de plenitud. D’aquesta manera, millora l’estat d’ànim i desapareix quasi de forma espontània la necessitat de cometre petits furts que fan que la persona siga esclava de les seues emocions i es perpetue així el seu malestar de forma constant.