Cesàries, quan són necessàries?
Amb independència del motiu, la veritat és que el nombre de cesàries que es practiquen als països desenvolupats continua creixent, tot i que no hi ha evidències científiques que avalen el seu ús en tots els casos.
Avui en dia, els parts per cesària representen, de mitjana, una taxa del 29% de tots els naixements als països desenvolupats. Però fa trenta anys eren només el 6% del total. En el sector públic la xifra voreja el 25%, mentre que en el sector privat, on s’assisteix la tercera part dels naixements, la taxa és molt superior: el 44%. Els estudis de tendència semblen confirmar que aquest increment es mantindrà de forma sostinguda. Davant el pes de les xifres, els experts de l’Organització Mundial de la Salut recomanen que les cesàries no excedisquen el 15% dels parts.
S’ha suggerit com a causa la demanda superior per part de les embarassades, encara que enquestes efectuades entre obstetres evidencien que la majoria dels especialistes es mostren poc inclinats a practicar-les segons les peticions de les dones embarassades. El que sí que pot tenir cert pes és que, en l’actualitat, aquests professionals desenvolupen la seua activitat en un context que promou les pràctiques defensives. Davant el risc de problemes associats al part, i a una possible reclamació per mala praxi o negligència, opten per la via més segura per a la mare i el xiquet.
Una segona explicació a l’increment dels parts per cesària és l’edat de la mare, ja que la tendència actual és retardar el moment del naixement del fill. Altres aspectes que poden influir que s’opte per aquest tipus de parts són els problemes derivats de sobrecàrrega, hipertensió i diabetis. A més, més de la meitat de les dones que van tenir el primer fill per cesària ‘reincideixen’ en el segon i, fins i tot, en el tercer. Finalment, també s’addueix com a causa l’increment d’embarassos múltiples a causa de la fertilització ‘in vitro’.
Una altra variable que cal tenir en compte és l’econòmica. Algunes entitats d’assegurances privades costegen la totalitat del part quan és per cesària, per ser cirurgia major, i no abonen res pel part per via vaginal, fet que podria animar algunes mares a sol·licitar cesària per a poder donar a llum en una clínica privada sense cost per a elles. Una revisió feta als EUA sobre 10 milions de parts revela que els factors de risc maternofetals expliquen només un 22,7% de les cesàries, però figuren un 40% en l’epígraf ‘Altres causes’ per als quals no consten motius gens clars.
La cesària és un part a través de l’abdomen per mitjà d’una incisió en la paret abdominal i una altra en l’úter; és una intervenció de cirurgia major i, per tant, no exempta de riscos. Així mateix, està plenament justificada en determinades circumstàncies i, de vegades, ja es planifica durant l’embaràs quan es diagnostica placenta prèvia, cesària en el part anterior, amenaça per a la vida del xiquet, malaltia de la mare (insuficiència cardíaca, hipertensió severa o diabetis, entre d’altres), infecció per virus herpes en els genitals femenins o una desproporció pelvicocefàlica (xiquet molt gran o amb malformacions o pelvis materna estreta) que fa impossible el part vaginal. Altres vegades, la indicació de cesària es fa durant el mateix transcurs del part a causa del patiment fetal, una mala col·locació del bebè, quan no progressa la dilatació, despreniment extens de placenta, hemorràgia vaginal greu, prolapse de cordó umbilical o sospita de trencament de l’úter, entre d’altres.
Encara que es tracta d’una cirurgia major, els riscos són mínims i la cesària es considera una intervenció molt segura tant per a la mare com per al xiquet. Les xifres disponibles indiquen que el risc de mortalitat, de 0,04 per mil en el part vaginal, es multiplica per tres en un part per cesària. Si bé les xifres són ínfimes, no deixa de comportar riscos associats com ara hemorràgia greu, infeccions, trombosi pelviana o d’extremitats inferiors per a la mare i complicacions derivades de l’ús de l’anestèsia per a tots dos.