Cada vegada menys eficaços per l'ús indegut que se'n fa
La seva administració no només no cura el procés, que en circumstàncies normals desapareix en pocs dies, sinó que a més contribueix a fer que cada vegada un nombre més gran de gèrmens es mostrin resistents als antibiòtics. A hores d’ara els especialistes adverteixen que no seria absurd pensar que moltes malalties avui guaribles, des de les infeccions d’oïda fins a la tuberculosi, es puguin convertir en gairebé incurables. L’OMS ha donat la veu d’alarma en la publicació Contengamos la Resistencia Microbiana, que exposa el perill que comporta la pèrdua d’activitat progressiva de medicaments que en el seu dia van ser eficaços. L’informe detalla que gairebé totes les malalties infeccioses importants es tornen resistents, amb el pas del temps, als medicaments actuals i plantegen un problema de salut pública a nivell mundial.
En els últims anys, hem assistit a una preocupació creixent per les afeccions relacionades amb malalties degeneratives, cròniques, amb l’envelliment de la població i les seves conseqüències, la qual cosa ha portat a una actitud triomfalista davant de les malalties infeccioses, a les que en alguns països desenvolupats consideren cosa del passat i fàcilment vencibles amb l’arsenal d’antibiòtics actual. El progrés de les mesures higièniques, la millor qualitat de les condicions de vida, les vacunes, els antibiòtics… han fet creure, erròniament, que les malalties infeccioses han desaparegut o ho faran ben aviat. Res més lluny de la realitat. La sida, la tuberculosi, les hepatitis C i E, la malaltia del legionari, la malària i la meningitis, entre d’altres, i la resistència, cada dia més gran, als antibiòtics de moltes infeccions són l’altra cara de la moneda d’aquest excés de confiança.
Les causes d’aquest augment de la resistència són múltiples. Els gèrmens elaboren defenses davant els antibiòtics, evolucionen i canvien; la resistència microbiana és un fenomen biològic natural. I si a aquesta capacitat natural s’afegeixen altres circumstàncies, com l’ús indiscriminat, inadequat i banal dels antibiòtics, sense oblidar que sovint no ens ajustem a les dosis i quantitats establertes, ni a la durada del tractament, s’entén que els gèrmens siguin capaços de crear resistències. Amb menys freqüència del desitjat davant de determinades infeccions, es fan cultius i estudis de la sensibilitat i resistència dels gèrmens causants per combatre’ls amb l’antibiòtic adequat i, a vegades, se n’utilitzen diversos o un d’espectre ampli que amb el pas del temps va perdent eficàcia.
A més, vivim en una època de globalització no solament econòmica, sinó també de malalties infeccioses. Avui es viatja més que mai i es porten i transporten gèrmens que en molts països, especialment en alguns menys desenvolupats convertits en destinació turística habitual, augmenten la seva resistència contra els tractaments coneguts. Les autoritats sanitàries d’Europa comencen a preocupar-se per les malalties infeccioses que arriben amb avions procedents de països de risc. D’aquí sorgeix la recomanació de l’OMS perquè es desinfectin els avions procedents de zones palúdiques, ja que a Europa s’han detectat casos de paludisme en persones residents a prop d’aeroports que mai havien viatjat a regions afectades per la malaltia. L’OMS considera també probable que als avions es transportin involuntàriament mosquits infectats de diversos virus.
Un costum cada vegada més estès i denunciat és la utilització d’antibiòtics per a ús agrícola i ramader. El problema, sense que sigui res nou, ha adquirit una notable rellevància. Es calcula que gairebé la meitat dels 25 milions de quilos d’antibiòtics produïts als Estats Units es destinen a ús animal, i prop de 20 mil quilos, en aquest país, s’utilitzen per ruixar arbres fruiters. Al nostre país es comptabilitzen nombroses denúncies contra l’ús inadequat (per excessiu o no justificat) d’antibiòtics en el bestiar. Així, es generen soques resistents i, segons els científics, els antibiòtics agrícoles poden contribuir a la mutació genètica dels gèrmens transmesos pels aliments. Així doncs, ens trobem davant d’un problema de salut que, a poc a poc, podria adquirir un caire preocupant.
- Prou a l’automedicació: prenguem antibiòtics només quan el metge ens els prescrigui. Algunes persones demanen antibiòtics al seu metge davant dels primers símptomes de catarro, grip o rinitis perquè les molèsties desapareguin com més aviat millor. D’altres s’automediquen amb antibiòtics davant l’aparició dels primers símptomes, atribuint a una infecció el que pot tenir altres causes ben diferents. Cal evitar tots aquests comportaments.
- No hem de pressionar el metge perquè ens recepti antibiòtics per curar-nos abans. Els causants de moltes afeccions respiratòries són virus davant els quals els antibiòtics no tenen efecte. En aquest cas, només són indicats quan el metge percep risc, ja sigui per la possibilitat de malalties subjacents o per l’edat (habitualment en les persones grans), i per evitar la sobreinfecció.
- No tinguem pressa per iniciar el tractament i eliminar ràpidament els símptomes d’algunes infeccions, especialment quan no es coneix l’afecció que els origina. És millor esperar-se una mica, realitzar el cultiu i l’antibiograma, o procés que determina l’antibiòtic que frena el creixement del germen o bacteri i que, per tant, s’ha d’administrar al pacient.
- Cal utilitzar sempre la dosi adequada d’antibiòtic durant els dies fixats pel metge (en general s’ha de subministrar durant almenys 4 o 5 dies) i no deixar d’ingerir-lo quan es nota millora: és imprescindible acabar el tractament complet.
- No s’han de guardar les pastilles sobrants per a una altra ocasió. Algunes llars semblen arsenals terapèutics i l’existència d’aquest “rebost” promou l’ús incorrecte dels medicaments.
- L’antibiòtic més car no és més efectiu. Intenteu que us receptin els més econòmics. Els genèrics són una bona opció.
- Els antibiòtics no són innocus, tenen efectes adversos o indesitjables, a vegades més greus que els de la infecció que es pretén curar. Si l’arsenal d’antibiòtics amb què compta avui la humanitat per combatre les malalties infeccioses perd eficàcia, el futur de molts milions de persones pot ser problemàtic. Tots hem de contribuir per ajudar a revertir aquesta tendència.