Nadons amb petjada virtual
Les xarxes socials són un àlbum de fotos enorme que no para de créixer. Cada dia, es comparteixen 5,7 milions d’imatges, segons un estudi publicat per Samsung el 2013. Moltes d’aquestes instantànies són retrats de nadons i nens, pujades a la web pels seus pares per compartir amb els seus éssers estimats l’alegria i l’orgull que els seus petits els generen. Una finalitat positiva, però que no està exempta de riscos.
Per això, convé conèixer alguns aspectes sobre aquesta petjada digital que, per a molts petits, comença fins i tot abans de néixer, així com els riscos de compartir instantànies de menors a la xarxa.
Un episodi de la sèrie britànica “Black Mirror” fantasieja amb la inquietant possibilitat que, en un futur, hi hagi empreses capaces de fer servir la informació que deixa una persona a les xarxes socials amb l’objectiu, després de morir, de poder allargar-li la vida virtual i permetre que els seus perfils continuïn actualitzant-se i interactuant amb altres usuaris. Si es té en compte la quantitat de dades que, cada minut, s’aboquen a Internet, no sembla una idea tan eixelebrada.
Molts dels nens que han nascut els últims anys tenen bona part de la seva vida registrada a Internet. El 2010, l’empresa txeca AVG, especialista en antivirus i seguretat informàtica, va elaborar un informe amb dades procedents d’una desena de països, entre els quals Espanya. Els resultats van llançar que gairebé el 82% dels menors tenen una petjada digital (és a dir, les seves dades són a Internet) abans de complir els dos anys d’edat.
Segons l’anàlisi, a la xarxa hi ha informació d’un de cada tres nadons a les poques setmanes del seu naixement. Fins i tot el 23% d’ells estan exposat a la web abans de néixer, ja que els seus pares publiquen les ecografies durant l’embaràs. I, més encara: fins al 5% dels menors de dos anys ja tenen el seu propi perfil en alguna xarxa social.
Per tant, publicar fotos dels nens a les xarxes socials és una pràctica tan habitual que resulta molt senzill perdre de vista els perills que se’n deriven. El primer que cal tenir en compte és que, quan es divulga una imatge, s’exposa la intimitat del petit sense el seu consentiment. És possible que la majoria de les instantànies no representin cap problema, però no es pot descartar que, en el futur, puguin generar al menor un disgust.
La guia per a pares “Mantenint els seus nens segurs a Internet”, editada per l’associació Protégelos, destaca que els nens han de comprendre que la seva fotografia és una part integral de la seva privacitat i que les imatges digitals són molt poderoses. “Són fàcilment circulables i manipulables i són molt difícils d’esborrar una vegada que han estat enviades a través d’un ordinador o d’un telèfon mòbil. Podrien quedar a la xarxa per sempre”.
Però corren el mateix perill també quan són els pares els qui pugen les fotos. Hi ha el risc d’emportar-se més que un disgust. Les instantànies del menor poden ser utilitzades per a pràctiques com el ciberassetjament (també conegut com cyberbullying) o el morphing, que consisteix a fer una fotografia i editar-la a través d’algun programa de tractament d’imatges; d’aquesta manera, es pot incloure qualsevol persona -fins i tot nens, per descomptat- en escenes desagradables (vergonyants, sexuals, etc.).
Si bé les xarxes socials permeten configurar les condicions de privacitat de les dades que s’hi introdueixin, és important tenir present la norma de seguretat més important: si una foto és privada i es vol estar segur que no deixarà de ser-ho en el futur, el millor és no publicar-la a Internet. Una vegada publicada, és impossible estar segurs que no la tindrà una altra persona.
En el moment de publicar imatges d’un nadó a les xarxes socials, és convenient tenir en compte una sèrie de consells:
- Ajustar les condicions de privacitat perquè només els “amics” o contactes vegin les publicacions. Si és possible, limitar-ho encara més, perquè no tots els contactes puguin accedir a les imatges, sinó només els que es triïn de forma específica (familiars, amics, coneguts de real confiança, etc.). Facebook, la xarxa més popular de totes, permet corroborar com veu un perfil qualsevol altra persona, sigui un contacte o no. Per fer-ho, cal anar a “Configuració”, buscar-hi l’opció “Biografia i etiquetatge” i, després, l’enllaç que posa “Qui pot veure contingut en la meva biografia? Veure com”.
- Evitar publicar fotos en alta definició o del rostre del nen en primer plànol, ja que ofereixen més possibilitats per a les alteracions i els usos indeguts.
- No publicar fotos del menor nu o amb ganyotes o gestos rars. Aquestes imatges sovint són agafades per a la creació de mems, imatges gracioses que es viralitzen a la web i que donen al seu protagonista una popularitat indesitjable.
- Ometre les dades personals precises, des del seu nom complet fins a l’adreça on viu, per on el treuen de passeig, etc. Convé fixar-se fins i tot en dades que, de vegades, apareixen en segon pla, com ara rètols, matrícules de cotxes, monuments, etc.
- Exigir a familiars, amics i coneguts que no publiquin mai una foto del petit sense abans consultar-ho amb els pares.
- No abusar. Si finalment es desitja publicar una imatge del nen, convé que no en siguin massa. I s’ha de predicar amb l’exemple; és a dir, que els pares no exposin el menor en formes en què no els agradaria que els exposessin a ells.