Mites i veritats sobre les dents de llet

Són nombroses les idees falses sobre les dents temporals dels nens, com ara que no tenen risc de càries o que la seva aparició genera febre i diarrea
1 Maig de 2012
Img bebe listado

Mites i veritats sobre les dents de llet

/imgs/20120501/bebe1.jpg
Encara que neixen durant l’embaràs i cada dent que treu el cap per les genives del petit se celebra com un aniversari durant els primers anys de vida, el seu final és inevitable: totes cauen. Malgrat això, l’espera de l’angelet de les dents és llarga. Fins als cinc o sis anys, aquestes primeres dents no cauran per deixar espai a les definitives. Aquesta és la raó per la qual es pensa que no importa com es cuidin les dents de llet. Però no és cert. Els dentistes asseguren que la higiene i la cura d’aquestes dents és determinant a l’hora d’evitar que les que apareguin després ho facin en bon estat, i també per a prevenir l’aparició de càries, infeccions i dolor.

Quan “neixen” les dents de llet?

L’aparició de les dents de llet comença entre els 6 i 8 mesos de vida del nadó, però la seva formació s’inicia en la sisena setmana de l’embaràs. Per això, és fonamental l’alimentació de la mare durant la gestació. Fins i tot les dents permanents comencen la seva constitució abans del part. L’embaràs, per tant, no redueix el calci de les dents de la mare ni les deixa més fràgils. Se sol dir que el nadó “treu” d’allà aquest nutrient per a la formació de les pròpies dents. No és així: tot el calci que necessita l’obté de l’alimentació de la mare.

Quines són les conseqüències de la dentició?

El procés de la dentició se sol estendre fins als 20 o 30 mesos de vida; és a dir, pot durar dos anys o més. Però això és molt variable i n’hi ha excepcions. No és cert que els nens als quals triguen una mica més de sortir les dents sofreixin una manca de calci, encara que si la seva aparició es retarda de manera considerable -una vegada que el nen s’aproxima a l’any de vida sense que apareguin les dents- convé consultar-ho amb el metge, ja que pot ser degut a causes com el raquitisme o alteracions nutricionals.

Quins signes evidencien que el nadó està en el procés de dentició?

Es nota sobretot en les genives: se li inflamen i es posen més sensibles i irritables, i fins i tot hi poden aparèixer alguns petits hematomes. El nen també baveja més -fet que li pot ocasionar irritacions a la barbeta- i rebutja l’aliment (encara que no ho fa perquè perdi la gana).

Al nadó, li molesta l’aparició de les dents?

Sí. Cada peça pressiona des de dins i travessa el teixit que hi ha a les genives, anomenat membrana periodontal, i això genera malestar i dolor. El son del nadó es pot veure alterat per aquesta causa. Per a alleujar-ho, el petit tendeix a posar-se qualsevol objecte o els dits a la boca. Quan arriba aquest moment, el més recomanable és donar-li algun element fred i dur que pugui mossegar, com uns “mossegadors refrigerants”, que es venen en botigues d’articles per a nadons. També se li poden fer massatges suaus a les genives. Si el malestar és molt intens, és possible que l’odontopediatre li recepti algun analgèsic adequat per a la seva edat. Això és el que origina que de vegades els nens rebutgin l’aliment: no és que no tinguin gana, sinó que el malestar que tenen, el dolor que els genera la succió o el frec de la cullera, fa que mengin pitjor.

És veritat que l’aparició de les dents genera refredats, diarrees i altres problemes digestius o infeccions?

No. El que sol passar és que com que el nen es posa a la boca tot el que troba amb la finalitat d’alleujar les molèsties, arriben més gèrmens al sistema digestiu. D’altra banda, a mesura que el petit creix, apareixen nous aliments en la seva dieta, i aquests canvis li poden ocasionar reaccions diverses.

Pot generar febre?

No. Tot i que encara no hi ha una postura unànime sobre aquest tema, la majoria dels especialistes coincideixen que la dentició no ocasiona febre. Defensen, però, que la causa pot ser deguda a qualsevol altre problema del seu organisme. El que s’ha de fer, llavors, és portar-lo al pediatre perquè aquest en trobi la causa i pugui tractar-la de la manera més correcta.

I si no surt alguna dent?

És poc freqüent, però de vegades alguna peça dental no es forma per raons congènites (aquest problema porta el nom d’agenèsia dental). L’especialista informarà sobre com cal actuar en cada cas.

És necessari netejar les dents de llet?

Algunes de les creences errònies més comunes, i de pitjors conseqüències, es relacionen amb la higiene dental, ja que diuen que les dents de llet no poden tenir càries, i que si tenen càries no importa perquè ja cauran. No obstant això, la càries es pot originar fins i tot amb la primera dent. Per aquesta raó, cuidar la salut és fonamental per diverses raons: aquesta erosió bacteriana pot causar molt de dolor i afectar la masticació (i, per tant, l’alimentació), el son, la manera de parlar i jugar del nen, la seva autoestima i la forma en què arribi preparat a escola. A més, si es produeix una infecció, es pot transmetre a les dents definitives que hi ha a sota.

Dos de cada deu nens tenen càries sense tractar

/imgs/20120501/bebe2.jpg
Segons la Societat Espanyola d’Odontopediatria, la càries dental és la malaltia infecciosa més comuna de la infància: gairebé un 20% dels nens d’entre 2 i 4 anys té almenys una càries que no ha estat tractada per un especialista. Per això, aquesta institució posa èmfasi en algunes mesures d’higiene per a cuidar la dentadura:

  • Netejar les dents del nadó des que comencen a sortir. S’ha de fer almenys dues vegades al dia, sobretot després de donar-li menjar, amb un drap o una gasa suau humida o amb un raspall dental per a nadons.
  • No deixar al nen el biberó per dormir, tret que contingui només aigua. Cal procurar que a partir de l’any d’edat s’acostumi a beure en got o tassa.
  • Portar el nen al dentista. La primera visita s’ha de fer abans que compleixi un any, i després amb la mateixa freqüència que se suggereix per als adults: cada sis mesos.