Els documents també fan turisme

Els documents també fan turisme

/imgs/20120701/bebe1.jpg
Ni els últims texans acabats d’estrenar, ni les sandàlies ni el xampú entren en la llista d’objectes oblidats abans de sortir de viatge. En canvi, sovint el passaport, el carnet d’identitat o altres documents imprescindibles per a viatjar amb menors es queden oblidats al calaix de la tauleta de nit o sobre la taula de la cuina. Desplaçar-se amb un menor d’edat exigeix la tramitació de documents que poden variar segons la destinació i el mitjà de transport. Per aquesta raó, a més dels preparatius típics per a les vacances i de les precaucions habituals que requereixen els petits, cal emportar-se tota la documentació necessària i en vigor. No disposar dels documents que es demanen pot ocasionar, per exemple, la denegació de l’embarcament o de l’ingrés a un altre país.

Per a evitar aquest contratemps que, per desconeixement o falta de previsió, sofreixen desenes de famílies cada any, convé informar-se amb antelació, ja que alguns tràmits (o els seus passos previs) poden tardar diverses setmanes. Abans de contractar una excursió, adquirir un paquet turístic o comprar els bitllets de vaixell o avió, és imprescindible preguntar a l’agència de viatges o la companyia de transport responsables quins documents es necessiten per a poder fer la travessia amb nens. Des d’AENA asseguren que hi ha unes directrius bàsiques per a tots els viatgers, però que les empreses funcionen de manera independent i algunes poden sol.licitar més documentació que d’altres. També varien les exigències dels diferents països de destinació i d’acord amb la relació que tingui el menor amb l’adult que l’acompanya.

Les variables són moltes i poden donar-se situacions puntuals complexes. No obstant això, hi ha papers imprescindibles quan es viatja amb un menor. Són els següents:

• DNI: tota persona major de 14 anys està obligada, per llei, a tenir un Document Nacional d’Identitat. Els menors d’aquesta edat no en tenen l’obligació. No obstant això, en moltes companyies aèries el demanen. El DNI és vàlid per a viatjar dins d’Espanya i, també, a tots els països de la Unió Europea i l’Espai Econòmic Europeu (Alemanya, Andorra, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Eslovènia, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Holanda, Hongria, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Letònia, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malta, Mònaco, Noruega, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, República Eslovaca, Romania, San Marino, Suècia, Suïssa i Xipre).
• Passaport: aquest document habilita el seu portador a viatjar a tots els països del món (fins i tot als ja esmentats d’Europa). No obstant això, a la Xina, l’Índia o Egipte, el passaport per si sol no és suficient: cal presentar, a més, un visat de turista. Aquest requisit és indistint per als majors i els menors, de manera que abans de llançar-se a l’aventura convé trucar al consolat del país de destinació per preguntar quina documentació sol.liciten les seves autoritats per permetre-hi l’ingrés d’estrangers.
• Autoritzacions especials: l’expedició del passaport d’un menor -sempre en companyia dels seus pares o tutors legals- porta implícit el consentiment dels adults perquè aquest nen pugui viatjar, però mai serà sobrer presentar una autorització expressa per a emprendre la travessia. Aquest escrit s’obté a les comissaries de Policia, a les postes de la Guàrdia Civil, als jutjats i a les notaries, i és especialment necessari quan el menor es disposa a viatjar sol o a càrrec d’altres persones que no siguin els pares (amb la família d’un amic d’escola, amb els professors d’institut…). També és útil quan els pares estan divorciats i viatja només amb un d’ells a l’estranger. L’autorització és imprescindible si el menor, en comptes de passaport, només té DNI.
• Llibre de família: si el menor viatja amb els pares, és aconsellable que aquests portin el llibre de família, sobretot, a Espanya. En general, el llibre no és imprescindible per al viatge en si, sinó per a fer la tramitació prèvia d’altres documents -com el DNI o el passaport- atès que, com que no inclou fotografies dels nens, no es considera vàlid com a document d’identificació. No obstant això, és un element més que prova la relació de consanguinitat i que recull, al seu torn, que aquests adults tenen la pàtria potestat i la custòdia del nen. Quan el document ho permet, convé que els fills estiguin inscrits en els passaports dels pares, on sí que figura la seva fotografia.
• Targeta sanitària europea: no és obligatòria en tots els casos, però alguns països l’exigeixen. A més de les assegurances mèdiques privades que es puguin contractar, suposa una tranquil.litat extra per a la família que viatja a Europa, ja que habilita els seus titulars a rebre atenció mèdica en els serveis sanitaris públics del país de destinació. La Targeta Sanitària Europea (TSE) té validesa per un any i es pot tramitar per Internet o a les dependències de la Seguretat Social.
• Vacunació: hi ha una extensa llista de països als quals no es pot viatjar sense haver-se vacunat abans contra certes malalties, també contra virus que a Espanya s’han eradicat, però que en altres llocs segueixen actius. Això és vàlid per als majors i els menors, encara que els nens hi són més vulnerables i constitueixen un grup de risc al qual cal prestar una atenció especial. A Espanya hi ha 77 centres de vacunació Internacional especialitzats en aquestes qüestions. En aquests s’administren les vacunes obligatòries i les recomanables, s’informa sobre certes malalties i s’ofereix un servei sanitari d’assessorament en matèria de medicina al viatger. Encara que l’atenció sol ser immediata, convé acudir-hi amb temps, ja que alguns tractaments de vacunació previs al viatge es poden allargar entre quatre i sis setmanes.