Contra els còlics, biberó

Els còlics són una síndrome benigna que apareix en nens sans i desapareix de forma natural, encara que es poden alleujar amb biberons i vàlvules anticòlic
1 Febrer de 2014

Contra els còlics, biberó

/imgs/20140201/bebe1.jpg
Els nadons ploren. Això no és cap novetat, és una cosa natural, per això tots els pares hi compten i d’alguna manera es preparen, abans del naixement, per a aquests moments. Tot i això, la situació s’agreuja quan el plor esdevé més constant i s’allarga durant hores sense que s’hi pugui posar cap remei: la llet materna, els massatges a la panxa i el canvi de postura del nadó són les fórmules més recurrents per a calmar-lo. Però aquestes alternatives poden tenir poc èxit si el nadó pateix l’anomenat “còlic del lactant”. Aquest és un problema freqüent que afecta entre un i dos de cada cinc nadons, segons la Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària. I el seu símptoma més visible és el plor desconsolat durant hores, i sense un motiu aparent o clar per als pares.

El còlic del lactant sol aparèixer durant els tres primers mesos de vida del nadó. La regla de tres aproximada per a identificar un possible còlic del lactant és senzilla: sorgeix el primer trimestre, el plor intens s’allarga durant unes tres hores i es repeteix durant tres mesos. A més d’aquestes particularitats, el plor intens i prolongat del nadó sol provocar l’angoixa i la desesperació dels pares. La primera pregunta que es fan els pares primerencs, sobretot, és determinar si aquests còlics del lactant són perillosos. La bona notícia és que en general no ho són. El 95% dels còlics del lactant no estan relacionats amb cap tipus de lesió greu, ni impliquen risc per al nen que els pateix. De fet, la majoria dels còlics del lactant es resolen de forma espontània a partir dels tres o quatre mesos d’edat. El còlic del nadó és, per tant, una síndrome benigna que apareix en nens sans i que desapareix de forma natural.

Causes principals

El còlic del lactant no és perillós; és la forma que té el nadó de dir que alguna cosa no va bé. Així ho explica el pediatre Jesús Garrido, responsable del blog “Mi pediatra online” i autor del manual Bebé sin cólico (2013).

Les causes del còlic del lactant són variades. Entre aquestes es troben el reflux gastroesofàgic: s’origina quan l’aliment retorna a l’esòfag, fet que ocorre en més de la meitat dels nadons durant els tres primers mesos de vida, i la intolerància a les proteïnes de la llet de vaca o a la lactosa. El restrenyiment del nadó també pot desencadenar aquest plor angoixant.

Biberons i vàlvules anticòlic

/imgs/20140201/bebe2.jpg
Els anomenats biberons anticòlic, igual com les vàlvules anticòlic, són dispositius que tenen la finalitat d’aplacar aquests episodis de plor descontrolat del nadó. Cal tenir en compte que, tot i que no són la solució miraculosa, sí que poden resultar útils per a fer minvar els còlics del lactant, almenys en part. Els experts asseguren que són biberons que contribueixen a reduir el plor en els nens alimentats amb llet artificial, o amb llet materna en biberó. Aquestes ampolles “anticòlic” tenen un disseny que permet que la llet surti amb més facilitat; és a dir, estan dissenyades per a imitar la manera com el nadó extreu la llet del pit matern.

La llet surt dels biberons tradicionals perquè el nen succiona. Aquesta succió sol provocar un buit dins del biberó, que obliga el nadó a interrompre la presa per permetre que hi entri aire de nou, i la llet torni a sortir. Aquesta diferència de pressions, però, sol crear ansietat al nadó que s’alimenta amb biberó i és, precisament, una de les causes del còlic del lactant.

La llet del pit de la mare, en canvi, s’allibera perquè el nadó pressiona -no per succió-. Els biberons i les vàlvules anticòlic imiten millor aquest mecanisme natural del pit matern: tenen un disseny que permet l’entrada d’aire alhora que surt la llet. D’aquesta manera, el nadó pot prendre la llet a la velocitat que desitja. I, en conseqüència, es poden alleujar els còlics del lactant.

Particularitats de cadascun

/imgs/20140201/bebe3.jpg
A hores d’ara es comercialitzen dos sistemes d’alimentació per a nadons amb la denominació d'”anticòlic”. D’una banda hi ha els biberons anticòlics; de l’altra, les vàlvules. Tot seguit s’ofereixen algunes claus per decidir-se per un o per l’altre:

  1. Biberons anticòlic. Estan dotats d’un sistema de ventilació, format per una cànula (acoblada a una base) que s’encaixa al coll del biberó. Aquest mecanisme crea un circuit que permet que l’aire entri fins al fons de l’ampolla mentre el nadó succiona. D’aquesta manera, evita que l’aire es barregi amb la llet i que es creïn bombolles durant la presa. El nadó només ingereix líquid. El principal desavantatge d’aquests biberons, però, és que la neteja pot resultar difícil. Les peces del sistema de ventilació de l’ampolla requereixen un rentat minuciós, per a evitar que hi quedin restes de llet.
  2. Vàlvules anticòlic per a nadons. Algunes marques de biberons comercialitzen, a més, unes tetines especials contra els còlics del lactant, que es poden intercanviar per les normals. Aquestes tetines incorporen una vàlvula que permet que entri aire al biberó mentre el nadó s’alimenta. D’aquesta manera, evita la formació del buit. L’avantatge de les vàlvules és que són més econòmiques (només cal adquirir la tetina). A més, són més senzilles de netejar. En canvi, també desavantatges. D’una banda, es taponen amb més facilitat, per la qual cosa poden deixar de complir la seva funció. D’altra banda, aquest sistema fa passar aire a través de la llet. Aquest flux pot tenir alguns efectes perjudicials, com ara l’oxidació de la vitamina C que conté l’aliment del nadó.