Com i quan hem de reprendre l'activitat sexual després del part?
Les 24 hores que té un dia no són suficients per a cuidar el nadó i organitzar tot el que està relacionat amb la seva arribada a la llar. La cura personal, l’estat de la casa, les compres i les relacions socials passen a un segon, tercer, quart lloc… Tot el temps i tota l’atenció per part de la parella es concentra en el nounat. Sobretot les primeres setmanes. Els nous pares es donen tant al seu paper acabat d’estrenat que moltes vegades obliden la seva vida en parella. Malgrat això, els experts asseguren que és essencial que en aquest període el vincle amorós sobrevisqui a les obligacions de pares.
En el moment en què es tenen fills, és fonamental que la parella estableixi una relació de complicitat en la criança, que entengui que els nens depenen dels dos i que la seva intimitat afectiva i sexual ha de ser compatible amb la paternitat. El joc amorós no pot desaparèixer entre bolquers i biberons. Per això, sempre que es pugui es recomana que la parella busqui aquests moments d’intimitat. Abans que el nadó compleixi sis setmanes, a tot estirar, els pares haurien de tenir una cita romàntica, sortir a sopar, i fins i tot, si és possible, passar una nit sols, sense sentir-se’n culpables. S’adonaran que no passa res i que arriben renovats d’entusiasme per a atendre millor el petit.
Un dels problemes més comuns és la rutina, associada al pensament que una vegada aconseguit l’amor, ja no cal fer res més. Tanmateix, a poc a poc, la rutina fa minvar el desig. Fer una passejada els dos sols, anar al cinema, divertir-se en un concert o sortir amb amics, com al principi de la relació, són algunes recomanacions senzilles per a recuperar a poc a poc la “flama”. És important ser conscients de l’atractiu de la parella, pensar-hi com a objecte de desig, veure aquesta persona com si l’acabéssim de descobrir, amb tot l’atractiu que tenia al començament de la relació. Unir-se per trobar moments d’intimitat afectiva i sexual, i trobar temps per a expressar els sentiments de tots dos, redunda en la bona relació amb tots els membres de la família.
El temps estimat des del part fins a la primera penetració sexual depèn de cada cas, encara que es calcula que poden transcórrer sis setmanes, o més. Cal tenir en compte que una cesària és una situació especial per ser una intervenció quirúrgica, la qual cosa suposarà una convalescència més llarga. Però transcorregut el temps de recuperació física, és saludable reprendre les relacions sexuals al més aviat possible.
Les relacions sexuals no es refereixen en exclusiva al coit. La sexualitat és una forma privilegiada de comunicació que té múltiples maneres d’expressió i en aquest període es poden explorar alternatives. A més, la trobada sexual no ha de comportar sempre ànim d’excitació i finalitats orgàsmiques. Les carícies en mans, braços, esquena, cap o en zones considerades no erògenes són molt grates i afavoreixen un clima d’estima i d’afecte en aquest moment en què la parella pot estar més vulnerable.
L’episiotomia -incisió quirúrgica en la zona del perineu femení- pot ser dolorosa al principi, però sovint es cura amb rapidesa. Si amb el pas del temps persisteix el malestar, cal consultar-ho amb el ginecòleg. Una vegada que s’hagin sanat els teixits, si la penetració es fa en condicions adequades, no es notaran molèsties, però de cap manera s’ha de sentir dolor. Perquè tot flueixi de la manera més satisfactòria, la dona s’ha de trobar còmoda i sexualment excitada. L’home ha de ser pacient i considerat, entendre que la vagina ha passat per una situació traumàtica, que hi ha una ferida recent i que s’ha de tractar amb tota cura. La sequedat vaginal
Després del part, a causa dels canvis hormonals i de la por a la penetració, pot ser necessari i convenient l’ús de lubrificants i gels vaginals. En l’ús de lubrificants, s’han de tenir en compte les consideracions següents:
- És preferible fer servir lubrificants de base hídrica o solubles en aigua.
- La vaselina i altres olis minerals que no es dissolen en aigua (i procedeixen del petroli) s’adhereixen a la mucosa vaginal, poden facilitar el desenvolupament de gèrmens i disfressar les infeccions fins que estiguin massa avançades.
- És convenient que tingui un pH lleugerament àcid, que no superi el 5.0 (similar a l’habitual de la vagina), ja que permetrà una millor defensa contra les infeccions o els desequilibris en la flora bacteriana vaginal.
- És preferible un gel lleuger, que sigui fàcil d’aplicar. Hi ha un risc més baix de possible irritació vaginal quan el lubrificant manca de substàncies que li confereixin sabor, olor o color.
- Si té un efecte de llarga durada, facilita l’espontaneïtat en la trobada sexual i no és necessari estar pendent del moment de l’aplicació prèvia al coit.
- Els gels de base hídrica són més fàcils d’eliminar amb el rentat.