Cesàries: qüestió de riscos
Un de cada quatre naixements a Espanya es produeix mitjançant part per cesària. La xifra ha crescut de manera gairebé contínua des dels anys 80. Les raons que expliquen aquest increment són diverses i van des d’una millora de les tècniques d’assistència al part, que permeten identificar millor les situacions de risc, fins a la pressió legal sobre el personal sanitari, que els porta a triar aquesta opció en vista d’una menor dificultat per por de possibles demandes per mala praxi.
I a quantes cesàries es pot sotmetre una dona? No n’hi ha un consens. La majoria dels metges asseguren que no s’hauria de donar a llum més de tres vegades amb cesària, ja que a partir de la quarta els riscos de patir problemes -tant la mare com el nadó- són elevats. No obstant això, el perfeccionament de les tècniques per a aquestes intervencions ha permès a moltes mares donar a llum quatre o més vegades per mitjà d’aquest procediment.
En l’actualitat, es considera que el tipus de cesària més segur és la “segmentària transversa”. Consisteix en un tall horitzontal per sobre del pubis. D’aquesta manera, el nombre de fibres danyades és menor i la cicatriu és més resistent que en els talls verticals.
En teoria, si les cesàries anteriors s’han realitzat amb aquesta tècnica i no han tingut complicacions, és possible sotmetre’s a més. “En una època, es deia que dues era el màxim; després, tres; i, ara, sembla que no hi ha més límit que la perícia del cirurgià”, comenta Juan Acosta Díez, expert en ginecologia i obstetrícia de l’Hospital General de Catalunya.
No obstant això, un estudi publicat al Regne Unit el 2013 va concloure que les cesàries repetides multipliquen alguns riscos. El treball va comparar casos de mares en la seva segona, tercera o quarta cesària amb els d’altres que donaven a llum mitjançant aquest mateix sistema per cinquena vegada o més. Els resultats van indicar que les dones d’aquest segon grup van sofrir hemorràgies obstètriques, danys viscerals i ingressos en la unitat de vigilància intensiva “significativament més alts” que les del primer. A més, els nens nascuts de mares amb cinc o més cesàries van tenir més probabilitats de néixer abans de la setmana 37 de gestació, amb els problemes consegüents que implica la prematuritat.
El risc principal de les cesàries successives en una dona rau en el fet que les cicatrius de cada intervenció van afeblint els teixits i, en cada embaràs, augmenten les probabilitats de sofrir un trencament uterí. Aquesta és una complicació molt greu que posa en perill les vides de la mare i del nadó.
I hi ha altres factors de risc. Hi ha les anomenades “adherències”, que es produeixen quan, després d’una operació, les cicatrius internes d’una persona fan que un òrgan quedi unit a un altre. Això, en paraules d’Acosta Díez, pot generar dolor i dificultar molt les intervencions següents, i augmentar així els riscos de lesionar la bufeta o l’intestí, per exemple.
També hi ha la possibilitat de l'”acretisme placentari”, que sorgeix quan la placenta s’introdueix dins de la zona de la cicatriu i envaeix les capes profundes de l’úter. Com a resultat es poden donar hemorràgies internes de diversa gravetat. Segons els protocols de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO), la placenta prèvia (un problema de l’embaràs en el qual la placenta creix sobre la part més baixa de l’úter) assentada sobre una cicatriu uterina és el principal factor de risc per a aquest problema i el risc augmenta amb el nombre de cesàries. Segons les xifres d’aquesta entitat, la freqüència de l’acretisme placentari quan hi ha placenta prèvia és d’un 3,3% en la primera cesària i s’eleva a l’11% en la segona, al 40% en la tercera, al 61% en la quarta i al 67% a partir de la cinquena.
Una creença molt estesa és que una mare que ha tingut una cesària ja no podrà donar a llum per mitjà d’un part vaginal. Aquesta idea pot ser, sovint, la causa que les cesàries es repeteixin de manera innecessària, amb els riscos que això representa. De fet, un estudi elaborat per científics de Barcelona -publicat en la revista especialitzada Gaceta Sanitaria el 2012- va analitzar 111 hospitals espanyols i va determinar que el percentatge de cesàries en dones amb almenys una cesària prèvia era del voltant del 65% als centres públics i del 89% en els privats, quan la SEGO aconsella que aquests percentatges no superin la xifra del 60%.
Però es tracta d’una creença falsa. Els protocols de la SEGO expliquen que, encara que l’úter té un risc més alt de trencament en una dona que ha tingut una cesària, la majoria de vegades el part vaginal és possible i és segur tant per a la mare com per al fetus. La SEGO indica que la taxa d’èxit del part per via vaginal després d’una cesària se situa entre el 72% i 76% i ascendeix fins al 87%-90% quan, abans de la cesària, va haver-hi ja un altre part vaginal.
Per això, l’entitat emfatitza que s’ha d’oferir un intent de part per via vaginal a totes les dones amb cesària prèvia, una vegada que es descartin les contraindicacions i s’informi la gestant dels riscos i els beneficis del part vaginal. La decisió final correspondrà sempre a la dona. El més recomanable és que compti amb la informació suficient i escolti amb atenció el consell del seu metge.