"BULLYING", ADEU AL SILENCI INVISIBLE

El 60% dels menors espanyols afirma que algú els ha insultat els últims mesos. A més, un terç d'ells, a través del mòbil o d'Internet.
1 Setembre de 2018
Img bebe listado 187

"BULLYING", ADEU AL SILENCI INVISIBLE

/imgs/20180901/GettyImages-953796234.jpg

Perquè tenen una mica de sobrepès. Perquè porten ulleres. Perquè se saben les preguntes a la primera. Perquè sí. Els detonants de l’assetjament escolar han sortit d’escola per multiplicar-se amb Internet. Assetjador, assetjat i testimonis formen un triangle en el qual hi entres o t’hi fiquen, però del qual es pot sortir.

Victoria té 14 anys. Va passar massa temps sofrint vexacions al seu centre escolar i, com a resultat, va patir durant uns anys un quadre d’estrès posttraumàtic. Mario en té vuit. A escola li deien gras i tres nens de la seva classe li pegaven cada dia. Va perdre l’autoestima per complet i va començar a quequejar. Són casos reals d’assetjament escolar recollits en el documental espanyol El silencio roto, nominat a onze premis Goya el 2018. Una temàtica similar s’aborda en el curt d’animació nord-americana Lou, que aquest any aspirava a emportar-se un Oscar.

Cap d’elles no va recollir els guardons que esperava, però tots dos reflecteixen una realitat ineludible: l’assetjament escolar preocupa i és un problema mundial. Segons la Unesco, dos de cada 10 alumnes pateixen assetjament, un 34% dels menors d’entre 11 i 13 anys diu haver estat assetjat els últims 30 dies i un 8% d’ells confessa patir-ne diàriament. A Espanya, les xifres també escandalitzen. Un 9,3% dels estudiants considera que ha sofert assetjament i, un 6,9%, ciberassetjament, segons l’informe de Save the Children “Jo, a això, no hi jugo”. Gairebé un 30% dels nens afirma haver rebut cops i sis de cada 10, que algú els ha insultat els últims mesos, més d’un terç a través del mòbil o Internet.

L’assetjament escolar engloba tot maltractament físic, verbal o psicològic que es produeix entre escolars de forma reiterada i al llarg del temps. Unes pràctiques que, lluny de desaparèixer, transcendeixen als centres educatius i han arribat a les xarxes socials. El ciberassetjament, que pot ser perpetrat les 24 hores des de l’anonimat del mòbil o l’ordinador, va in crescendo.

ELS QUI CALLEN TAMBÉ HI CONTRIBUEIXEN

No tothom pateix aquest maltractament entre iguals de la mateixa manera. “Els alumnes gais, les lesbianes, els bisexuals o els transgènere tenen entre dues i set vegades més de possibilitats de veure’s assetjats per altres companys”, es recull en un treball de la Unesco. Alumnes immigrants, amb discapacitat, poc oberts o una mica friquis, així com els estudiants brillants o amb cert atractiu físic, tampoc no se’n lliuren.

Per això, les causes d’aquest fenomen cal buscar-les en cadascun dels subjectes implicats i en el seu entorn familiar o escolar, com apunta la mestra i pedagoga Nélida Zaitegi: “Un nen assetja perquè no té empatia, li falten valors de justícia i solidaritat, té un grau d’agressivitat descompensat o una autoestima baixa o molt alta. La víctima pot ser que tingui una autoestima molt baixa o que necessiti estar sota algú que li digui per on ha d’anar”. I els observadors passius? “No tenen sentit de l’empatia, ni de la importància de cuidar-se els uns als altres”.

L’impacte de l’assetjament escolar tampoc no és el mateix. “No és un joc de nens i té conseqüències molt greus en la seva salut física i mental, que en alguns casos pot arribar a provocar el suïcidi”, recorden des de Save the Children.

Ansietat, depressió, estrès, menys qualitat de vida, dificultats en la socialització o autolesions són altres problemes que pot desenvolupar la víctima. Els assetjadors poden fer així els primers passos cap a conductes delictives, fracàs escolar i altres relacions problemàtiques, mentre que els espectadors silenciosos poden arribar a insensibilitzar-se davant d’altres agressions i aprendre a no reaccionar davant les injustícies.

On cal anar en cas d'assetjament:

/imgs/20180901/GettyImages-467954864.jpg

Atenció a víctimes de l’assetjament escolar (Govern d’Espanya):

  • Telèfon 900 018 018
  • Telegram 600 909 073
  • Skype Acosoescolar (per a persones amb discapacitat)

Telèfon de la Fundació ANAR de l’Adult i la Família: 600 50 51 52

De vegades, la situació plantejada no s’ajusta segons el protocol a un assetjament entre iguals, però el nen sofreix. Com a pare o mare, has de sol.licitar un pla d’acció que permeti que el teu fill estigui més segur, confiat i que rep suports. En Inspecció educativa podràs aclarir els teus dubtes. Però si hi ha sospita de delicte, el centre escolar ha de posar el cas en coneixement de la Policia, que serà qui investigarà. Si no, el menor quedaria desprotegit i podrien destruir-se proves. Tot i que alguns experts ho desaconsellen, si l’escola no hi col.laborés, els pares podríeu anar a la Policia, la Guàrdia Civil o la Fiscalia de Menors.

Qué es el 'bullying' y cómo actuar

QUÈ ÉS L’ASSETJAMENT EXACTAMENT

/imgs/20180901/GettyImages-480811275.jpg

Per posar-hi fre, cal tenir clar què és l’assetjament o bullying. Es tracta d’un conjunt de conductes continuades, intencionades i que generen indefensió en la víctima. Es manifesta així:

  • Assetjament verbal: insults, desqualificacions, malnoms, menyspreus, difusió de rumors, bromes feridores…
  • Assetjament psicològic: amenaces, intimidacions, persecució, xantatges…
  • Assetjament físic: empentes, puntades de peu, travetes, cops, pallisses, robatoris…
  • Exclusió social: rebuig a la participació en activitats en grup, ignorant-lo, aïllant-lo i excloent-lo dels altres.
  • Assetjament sexual físic: tocaments, intimidació o abús sexual, difusió de rumors o tafaneries d’aquesta mena o relacionades amb el seu comportament o la seva orientació sexual.
  • Ciberassetjament: qualsevol conducta de maltractament i violència psicològica efectuada fent servir les tecnologies de la informació: enviar missatges nocius o desagradables; publicar una foto sense autorització de qui apareix; apropiar-se d’informació privada d’una altra persona i difondre-la a la xarxa; insultar, vexar o amenaçar a Internet; crear falsos rumors sobre una persona i difondre’ls; ridiculitzar algun jugador durant un videojoc en línia o expulsar-lo d’aquest. A la web Tu decides en Internet, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) explica que llegir els missatges d’algú sense el seu permís i després fer servir aquesta informació per a humiliar-lo o desqualificar-lo és ciberassetjament, igual que fer fotos, obligar a fer-les o enviar-les.
Com detectar i actuar des de casa
  • El meu fill pateix assetjament? Un assetjat pot no relacionar-se amb els amics i la família com abans, estar apàtic, com absent, mostrar-se fugisser, tenir canvis d’humor, menjar a l’excés o no menjar, posar mil excuses per no anar a escola, queixar-se de mal de panxa o mal de cap, presentar blaus, venir d’escola amb roba estripada o sense algun material escolar, dormir malament, no fer servir tant el mòbil ni l’ordinador i estar ansiós o trist si ho fa.
  • El meu fill assetja? A l’assetjador li costa empatitzar i compadir-se de l’altre. “Ell s’ho ha buscat, s’ho mereixia”, comenta per justificar els seus actes. No té sentiments de culpa. Es frustra amb facilitat. Es mostra agressiu a casa. No respecta les regles. Creu que amb la violència un aconsegueix el que vol. Li agrada burlar-se dels altres i ridiculitzar-los. Li resulta difícil controlar el mal geni.

Què has de fer si ets…

  • Assetjat. Ningú no té dret a fer-te mal. Tu no en tens la culpa, però no et posis al nivell dels teus assetjadors. Explica-ho als pares. Ves als professors sense por. Busca ajuda entre els companys. Si no ho dius, serà difícil que pari. I defensa’t. Digues-li que no estàs d’acord amb el que et fa. Fes-ho segur de tu mateix. Si no parles, ell es fa més fort. I reuneix proves. En cas de ciberassetjament, el registre de trucades, SMS o MMS facilitaran la seva identificació.
  • Pares de la víctima. Si sospites, busca el moment adequat per a parlar amb el teu fill. Si no s’obre, recorda-li que hi ets per al que sigui i que buscar ajuda no és delatar ningú. Així i tot, parla amb el seu tutor i els seus amics. I si vol parlar, deixa que s’expressi. No el jutgis, posa’t al seu lloc. No li tiris per la cara què podria haver fet. I no el sobreprotegeixis, però fes que senti que té suport i digues-li quins passos fareu. Explica-ho al centre perquè iniciï el protocol d’actuació. Tens dret a estar informat de cada pas. I dona un termini perquè es prenguin mesures. El canvi d’escola, d’entrada, no és la solució: victimitza el menor i moltes vegades els nens tornen a patir assetjament al nou centre. El millor, segons els experts, és reforçar-li l’autoestima. Confia en l’orientador, no intentis resoldre-ho pel teu compte. Anar a Inspecció educativa i denunciar serien les últimes opcions. A casa, mantingues el clima de confiança i valora si el teu fill necessita ajuda psicològica.
  • Pares de l’assetjador. Si t’assabentes que el teu fill o filla assetja -cosa que no sempre passa-, escolta la seva versió. Parla-li des de la confiança i intenta esbrinar per què actua així. Mostra-li la teva desaprovació i digues-li que estàs preocupat per ell. Fes que pensi com se sentiria si l’hi fessin a ell. Ajuda’l a reflexionar sobre valors com l’empatia i la solució pacífica de conflictes, que reconegui que s’ha equivocat i que ha d’assumir conseqüències, petició de perdó inclosa. No restis importància al que ha passat ni justifiquis l’agressió. Digues-li que ho comunicaràs a l’escola per a treballar conjuntament i ajudar-lo amb professionals especialitzats.
  • Pares del testimoni. Fixa’t en el que explica sense opinar. Anima’l a ser valent, a estar sempre al costat de la víctima i anuncia-li que parlaràs amb l’escola. Demana que s’uneixi a altres companys per a ajudar l’assetjat i a comentar al tutor el que coneix de la situació. Insisteix que això no els convertirà en delators i que no temin l’agressor, ja que quan perdi suport deixarà d’actuar.

Para prevenir

PREVENCIÓ A L’ESCOLA

Ser previngut és la millor arma per a posar fi a aquest problema. Segons insisteixen els psicòlegs de l’associació Convives, que treballa la convivència positiva a l’escola, “cal activar en la societat i en les comunitats educatives ressorts continuats i específics que abordin la prevenció. No n’hi ha prou de treballar la convivència, sinó dirigir-se contra l’assetjament”. I perquè això passi, “ha d’ocupar espai a les parets del centre, en les converses de l’alumnat, entre les preocupacions de les famílies, en les actes dels claustres, en les activitats de classe…”, apunten en la revista digital de l’associació.

LA IMPORTÀNCIA D’EDUCAR A CASA

La tasca de la família està a “ensenyar als fills valors, inculcant-los la importància de la companyonia, la solidaritat, el suport i l’ajuda, ensenyant-los a ser assertius sense resultar agressius en la defensa de les seves idees enfront d’una acció o conducta d’un igual”, insisteixen des de les associacions de pares i mares.

Un nen que sap defensar els seus drets no patirà assetjament. Escoltar-los sense jutjar-los, i fer-los veure que “acuseta” o “xerraire” només són etiquetes negatives que fan servir per a dissuadir-los de denunciar una acció agressiva impedirà que callin si veuen una injustícia com l’assetjament.

Un control parental correcte d’acompanyament en l’ús de les TIC també és fonamental avui dia per a combatre el problema, que en la pràctica s’acaba resolent sovint amb un canvi d’escola. El repte està a desenvolupar els mecanismes i protocols necessaris per a no haver d’arribar a aquest extrem.

L'experta: Nélida Zaitegi, mestra, pedagoga i responsable del programa de convivència del departament d'Educació del Govern basc del 2000 al 2016:

/imgs/20180901/BN-IMG_6913.jpg

La mort de Jokin Ceberio, l’adolescent que es va treure la vida el 2004 a Hondarribia (Guipúscoa) després de patir durant mesos les agressions dels seus companys d’institut, va marcar un abans i un després en l’assetjament escolar. A la mestra i pedagoga Nélida Zaitegi li va tocar gestionar el cas com a responsable del Programa d’Educació per a la Convivència i la Pau del Govern basc. Valors, diàleg o empatia són paraules que repeteix i amb les quals creu que família, escoles i societat haurien d’anar a l’una.

Quan apareix l’assetjament?

Quan hi ha la intenció de fer mal a algú de manera sistemàtica i continuada. S’hi ha de donar un triangle pervers: un assetjador, una víctima i uns observadors passius, aquells nens que veuen i callen.

Com hi posem fi?

Prevenint i, si passa, curant; és a dir, tractant els tres subjectes del triangle. Sempre cal anar a les causes per aturar-les, no als símptomes.

Què ha de fer la família?

Observar i crear vincles amb els fills, on tots es cuidin, es parli molt i s’escolti sense jutjar. Quan hi ha comunicació, si un nen té un problema l’expressarà. Que es debati evita molt d’assetjador, assetjat i testimoni passiu.

I què li toca a l’escola?

Garantir la seguretat física i psicològica de l’alumnat. La seva tasca és educar i desenvolupar totes les competències que li facin ser bona persona, ciutadà i professional.

Si al final hi ha assetjament, com es cura?

Si un pare detecta alguna cosa, el que convé és que parli amb el tutor. El professor, el mateix: parlar amb el nen i la família. Cal tenir ulls per a veure, sensibilitat per a entendre i, des d’aquí, analitzar què es pot fer.

Sense denúncia?

Mosques a canonades, no. No sóc gens partidària que es judicialitzin aquests casos, perquè crec que el desenvolupament moral cal fer-lo en la família i a l’escola. Hem de salvar les persones reeducant. El càstig pot evitar que facis alguna cosa per si t’enxampen, però quan no et vegin reincidiràs, perquè no s’ha frenat la causa i no s’ha reeducat l’assetjador. Allò punitiu fa por, però no educa.

I què cal fer amb la víctima i els observadors?

També s’ha de reeducar la víctima en estratègies perquè es defensi i no li torni a passar. De vegades, alguns assetjats canvien de centre i pateixen de nou assetjament escolar. Des de l’escola cal reconduir la conducta dels observadors passius, reeducar-los moralment en la defensa dels drets humans i de la justícia, perquè per la seva inacció han generat una situació injusta; també en són responsables. Es tracta d’un problema que cal tractar en 360 graus.

Iniciativas

Iniciatives en marxa a Espanya
/imgs/20180901/GettyImages-3523-000004.jpg

Alguns projectes espanyols es miren en KiVa, un prestigiós programa del Ministeri d’Educació de Finlàndia que tracta de reduir els casos implicant docents, nens i pares sota tres puntals: prevenció, intervenció i supervisió. Al nostre país hi ha diverses línies obertes.

  • Pla Estratègic de Convivència Escolar (2016-2020). Preveu set eixos per a prevenir tota mena de violència escolar. Té un telèfon gratuït d’atenció a víctimes (900 018 018) i inclou la reactivació de l’Observatori Estatal de Convivència Escolar.
  • Pla Nacional per a la Prevenció de l’Assetjament Escolar. Pla de prevenció integral creat per l’Associació Espanyola per a la Prevenció de l’Assetjament Escolar (AEPAE) després de l’experiència directa amb gairebé 4.000 víctimes d’assetjament escolar i el seu entorn més pròxim.
  • Tutoria Entre Iguals. Programa de convivència institucional orientat a treballar per una escola inclusiva i no violenta. Basat en la tutorització emocional a partir del respecte, l’empatia i el compromís, es desenvolupa en 600 centres espanyols.
  • Bizikasi (Aprenent a conviure). El programa de convivència positiva del Departament d’Educació d’Euskadi, que treballa les competències personals i socials, l’autoregulació i els valors, és conegut com “el KiVa basc”. S’aplica per a prevenir la drogoaddicció, la violència de gènere o l’assetjament.
  • Escoles Conscients (EC). Aposta pel mindfulness i la compassió com a eines per a l’autocura i l’autoregulació de les emocions difícils. “La persona no aboca la seva violència sobre uns altres”, sosté Isabel Rubió, coautora i formadora d’aquest programa implantat a València.
  • Xerrades per a pares. Save the Children ofereix un curs gratuït on José Antonio Luengo, psicòleg educatiu i expert en prevenció de la violència en la infància, dona claus per a protegir els fills.
  • Campanyes. Amb “El ciberassetjament NO m’agrada”, Creu Roja Joventut vol sensibilitzar els joves sobre el bon ús dels mitjans digitals entre iguals, incidint també en la seva capacitat per a actuar.