Atòpia: quan la picor deixa marca

Atòpia es refereix a la manera que tenen algunes persones de reaccionar davant de substàncies o estímuls ambientals
1 Maig de 2013
Img salud 2 listado 227

Atòpia: quan la picor deixa marca

/imgs/20130501/atopia1.jpg
El color d’ulls del pare, el somriure de la mare, el mal geni de l’avi… Hi ha una infinitat de trets que podem heretar dels nostres progenitors. La càrrega genètica pesa en cadascun de nosaltres però no sempre el “regal” que rebem és del nostre grat. L’atòpia n’és un bon exemple. És la predisposició per reaccionar de forma exagerada contra substàncies o estímuls ambientals que poden afectar diferents parts de l’organisme, com ara la pell o l’aparell respiratori o el digestiu. Fins ara no ha estat possible explicar la causa de la seva aparició: la raó que s’esgrimeix amb freqüència és l’acció d’un component genètic. Quan un dels progenitors pateix la malaltia, els fills tenen un 40% de probabilitats de patir-la també. La xifra s’eleva al 80% quan els dos progenitors tenen dermatitis. Es creu que l’estil de vida occidental és determinant (excés d’higiene, humitat, calor, maternitat en edats avançades). Cada vegada n’hi ha més persones afectades i la dermatitis atòpica, l’asma i la rinitis al.lèrgica són la carta de presentació d’aquest estat físic que es caracteritza per alternar períodes de millora amb d’altres d’empitjorament. Aquests canvis comporten un cert estrès emocional, capaç de desencadenar reaguditzaments de la dermatitis atòpica. Encara que no té un tractament definitiu, les recomanacions se centren a controlar-ne i alleujar-ne els brots.

Pells amb atòpia

El percentatge de persones amb atòpia és elevat, sobretot durant la infància. S’estima que entre el 5% i el 20% dels nens i entre el 2% i el 5% dels adults pateixen dermatitis atòpica. Aquest descens en l’etapa adulta és degut a la mateixa evolució de la malaltia. La majoria dels casos es diagnostiquen abans dels cinc anys, fins i tot en nadons de dos mesos. La dermatitis infantil precoç, del lactant, sorgeix entre els dos mesos i els dos anys. En aquesta primera etapa sorgeix en forma de períodes d’empitjorament i de millora. Després dels dos primers anys de vida els nens milloren amb el creixement, de manera que quan arriba l’etapa infantil tardana (deu-dotze anys) molts nens ja no tenen lesions, i en poc més d’una quarta part dels afectats persisteix més enllà dels 20 anys.

De la picor a l’èczema, un cercle viciós

La pell atòpica es caracteritza perquè és molt seca, descamativa i manifesta brots recurrents, a manera d’èczemes; és a dir, lesions molt vermelles, amb escames i microvesícules (com bombolles microscòpiques). Quan es graten, es trenquen, la pell traspua un líquid que s’asseca, es generen crostes i de nou produeix una picor extrema. L’afectat es grata més i es provoca així més erosions cutànies i més pruïja. Quan aquest gratat és molt intens, la pell s’engrosseix i augmenta més la molèstia. Els nens amb dermatitis atòpica es poden mostrar inquiets i irritables a causa de la picor i el malestar i és un dels símptomes que té més impacte en la qualitat de vida dels petits i també dels familiars. De fet, pot arribar a influir de forma negativa en el rendiment escolar, laboral i en la qualitat de vida dels afectats. Les lesions de la pell atòpica sorgeixen en localitzacions variades (al coll, als braços i les cuixes; en zones amb plecs, com els genolls, les aixelles, les cuixes…). El factor percussor de les recurrències en aquestes zones és l’estrès psíquic, tant en nens com en adults, i també els canvis ambientals bruscs.

Com es tracten els brots?

/imgs/20130501/atopia2.jpg
En aquest moment hi ha disponible un ampli arsenal de tractaments per a combatre els molests brots de la dermatitis atòpica, però han d’anar acompanyats de més mesures. Aquestes són les principals estratègies per a aturar-los:

  • Hidratació de la pell: és fonamental per a ajudar a evitar la sequedat cutània i així prevenir els períodes d’empitjorament.
  • Antihistamínics: els brots es poden tractar amb antihistamínics per via oral (no sobre la pell) per reduir-ne la picor intensa. Per a nens, es presenten en forma de xarop.
  • Cremes amb corticoides que, ben utilitzades, no han d’infondre por a la població. La potència del tractament s’ha d’ajustar a la intensitat del brot, per la qual cosa ha de ser més gran quan la intensitat és alta i disminuir a mesura que la pell millori.
  • Medicaments immunomoduladors: no tenen una activitat tan potent com els corticoides i s’administren en situacions més lleus, que just comencen a empitjorar o que han millorat després d’haver aplicat els corticoesteroides.
  • Altres tractaments orals, entre els quals figuren, a més dels antihistamínics, els corticoides i antibiòtics per via oral -que serveixen per a tractar infeccions en les lesions a causa de la sudoració-, i altres medicaments inhibidors del sistema immune, com la ciclosporina.
  • Tractaments amb raigs ultraviolats: milloren notablement les lesions dermatològiques.
Consells per a persones amb atòpia
  1. /imgs/20130501/atopia3.jpg
    Hidratar molt bé la pell cada dia, tant a l’hivern com a l’estiu, encara que no hi hagi lesions, perquè ajuda a distanciar-ne els brots. Això ajuda a tractar la sequedat de la pell, no ha de ser utilitzada sobre les lesions actives de la malaltia perquè pot fins i tot empitjorar-les.
  2. Utilitzar sabons específics per a pells atòpiques que no ressequin, i evitar fregar-se o gratar-se.
  3. Evitar els banys llargs i calents.
  4. Evitar la roba ajustada i les fibres sintètiques.
  5. Optar per peces de cotó perquè no estimulen la picor.
  6. Evitar temperatures extremes. No abrigar massa els nens durant la nit, ja que la suor produeix picor.
  7. Intentar, en la mesura que sigui possible, mantenir a ratlla l’estrès i totes les situacions que el generen.

Font: Carmen Brufau, professora de Dermatologia de la Universitat de Múrcia i cap de Secció de Dermatologia del Servei de Dermatologia de l’Hospital Universitari Reina Sofía, de Múrcia.