Antibiòtics, entre mites i llegendes
És l’estrella de les farmacioles domèstiques; s’han d’utilitzar per prescripció mèdica i als països desenvolupats aquest medicament apareix com la solució més recurrent davant les infeccions, per això els antibiòtics són un dels puntals de la medicina. És tan gran la seva popularitat, que aquests fàrmacs han esdevingut tema de domini públic sobre el qual moltes persones es permeten opinar. No obstant això, el seu ús i abús està envoltat de mites i realitats. A continuació s’analitza què hi ha de cert i de fals en les creences més populars sobre els antibiòtics.
Fals. Els antibiòtics no són útils per al tractament de qualsevol infecció. Molts dels petits trastorns que es pateixen, sobretot en els nens, estan causats per virus que són resistents a l’efecte d’aquests medicaments. Per exemple: és un error prendre’ls d’entrada davant d’un refredat o un mal de gola. Aquests processos solen millorar amb antitèrmics, algun xarop per a la tos i una mica de paciència. És cert que, en alguns casos, els refredats es poden complicar amb infeccions: és llavors quan cal prendre l’antibiòtic, per descomptat, sempre sota supervisió mèdica.
Fals. És una creença molt popular, però no és certa. És veritat que quan es prenen antibiòtics es perd una mica la gana i s’està cansat, però la culpa no la tenen els medicaments, sinó els gèrmens que causen la infecció. D’altra banda, també es creu que el consum d’antibiòtics pot ocasionar un augment de pes; s’utilitzen en animals de ramaderia sota un control estricte amb la finalitat de millorar-ne els rendiments, ja que faciliten el creixement i l’engreix, i no hi ha raons per a creure que aquest mateix fenomen es pugui produir en els éssers humans. A més, sembla que el medicament varia l’absorció d’aliments i el metabolisme perquè altera l’equilibri de la flora intestinal. Algunes dades també suggereixen que poden interferir en determinades hormones que intervenen en el procés de la gana, augmentant-la.
Cert. Aquesta asseveració és completament certa: l’ús continuat d’antibiòtics provoca una selecció natural de gèrmens que de forma progressiva s’hi fan més resistents. Les persones que prenen antibiòtics amb freqüència necessiten cada vegada més fàrmacs de més potència per a combatre les infeccions. El problema és que no afecta només el subjecte en particular, sinó tota la població, ja que aquests ceps que es fan resistents són els que acaben predominant. En cas que es necessiti tractament antibiòtic amb freqüència, és convenient no utilitzar sempre el mateix i canviar de tant en tant. Sempre sota control facultatiu.
Fals. Aquest és un tòpic clàssic les conseqüències del qual han sofert moltes persones durant la infància. Encara hi ha persones que creuen que si l’antibiòtic s’administra en forma d’injectable l’efecte és més gran i més ràpid. Aquesta asseveració és falsa: ara per ara es disposa d’una bateria de potents medicaments per a ser administrats per via oral. Tant és així que en l’actualitat es pot tractar a la perfecció fins una pulmonia sense necessitat de sofrir les temibles punxades i el dolor successiu. Els injectables es reserven per a casos especials o per a les persones que toleren malament la medicació per via oral a causa dels efectes secundaris que els provoquen, com ara mal de panxa o diarrea, entre d’altres.
Fals. No està justificat utilitzar un antibiòtic d’ampli espectre quan es tracten petites infeccions. Seria com matar mosques amb un canó! Per a cada mena d’infecció, hi ha un grup idoni de medicaments. El fet que no s’utilitzin i es prefereixi optar per “alguna cosa més forta” per assegurar-se que el tractament no fallarà és un error, ja que pot crear gèrmens cada vegada més resistents a la medicació amb el perill consegüent no solament del pacient, sinó de la salut pública. De la mateixa manera, pensar que un fàrmac car és millor també és erroni: un antibiòtic “de tota la vida” i barat pot ser la solució idònia per a aquestes angines.
Els antibiòtics ataquen els bacteris però, sovint, no saben distingir entre els “bons” i els “dolents”. En el cos humà hi ha una sèrie de microorganismes que estan implicats en moltes funcions: en el tub digestiu, la vagina … El tractament antibiòtic pot danyar i alterar la flora sapròfita intestinal, que afavoreix la digestió i l’absorció d’aliments. L’alteració d’aquesta flora fomenta que altres microorganismes no desitjats (patògens) es fixin en el seu lloc i provoquin diarrees. Per minimitzar aquest problema, durant el tractament és aconsellable prendre iogurt, si pot ser amb probiòtics (“Lactobacillus”). D’altra banda, és freqüent que les dones, després de prendre aquests medicaments, sofreixin picor i envermelliment vaginal i genital. Això és a causa de la colonització de fongs, com la càndida, el més habitual. Sembla que el consum de probiòtics o l’administració de “Lactobacillus” en forma de càpsules, tampons o cremes vaginals podria ser útil per a minimitzar els efectes adversos, tot i que encara no hi ha resultats concloents.
És cert que en determinats casos l’alcohol i els antibiòtics poden interaccionar i disminuir l’eficàcia del fàrmac o provocar efectes secundaris. De tota manera, la recomanació és rigorosa en casos concrets, com per al metronidazol i algunes cefalosporines que si s’ingereixen amb alcohol poden provocar una reacció amb sudoració, vòmits i dificultat respiratòria. En altres casos, com passa amb l’eritromicina i la doxiciclina, l’alcohol en pot disminuir l’efecte. En general, és de sentit comú no prendre alcohol amb els antibiòtics, però no es pot afirmar de forma estricta que sigui contraproduent en tots els casos. En cas de dubte, el prospecte del medicament en pot aportar més informació.