Una dieta equilibrada, la millor prevenció

Una dieta equilibrada, la millor prevenció

/imgs/20060301/alimentacion2.jpg
La relació entre el càncer i l’alimentació és un fet. Encara que els seus límits no estan encara molt definits, en la dècada dels 80 es va establir que al voltant del 35% dels càncers tenien l’origen en l’alimentació o hi estaven vinculats. A partir de llavors s’han multiplicat els estudis en la matèria i al 1997 es va publicar un exhaustiu informe titulat “Aliments, nutrició i prevenció del càncer: una perspectiva global”, publicat pel Fons Internacional per a la Investigació del Càncer i l’Institut Americà per a la Investigació del Càncer. En aquest informe es va establir que l’adopció d’uns hàbits alimentaris més sans pot reduir el nombre de casos anuals en tot el món entre un 30% i un 40%. Si a això sumem el fet de deixar de fumar, els percentatges de reducció passarien al 60%-70%.

Associació entre dieta i càncer

No resulta fàcil determinar amb exactitud l’associació entre l’alimentació i el càncer. Els hàbits alimentaris són molt diferents d’uns individus a uns altres, i també ho és el mode en què cuinem i conservem els aliments. A més, cal tenir en compte altres variables relacionades amb l’origen o el desenvolupament del càncer, com el tabac o altres substàncies a què estem exposats, ja siga al treball -fum de soldadura, gasos de pintures o vernissos, etc.- o al lloc en què vivim -contaminació mediambiental-, sense oblidar la mateixa genètica. Per això, quan s’estableix la relació entre dieta i càncer, de moment es parla d’associacions “convincents”, “probables” o “possibles”.

A tall d’exemple es considera que les verdures posseeixen un paper protector “convincent” enfront dels càncers de boca i faringe, esòfag, pulmó, estómac, còlon i recte; “probable” enfront dels de laringe, pàncrees, mamella i bufeta, i “possible” enfront dels de fetge, ovari, endometri, coll de l’úter, pròstata, tiroide i ronyó. Per contra, es considera que les dietes molt calòriques o riques en greix i proteïnes, coccions com la barbacoa o la graella, l’abús de l’alcohol i de la carn, de fumats i de la sal, a més de l’obesitat, augmenten el risc d’aquesta malaltia. En particular es creu que és “probable” que l’abús de carn incremente el risc de càncer de còlon i recte, i que és “possible” que ho faça davant dels de pàncrees, mamella, pròstata i ronyó.

Components “protectors” dels aliments

Fibra: un consum elevat de fibra a partir de la ingesta de fruites, verdures, pans i cereals integrals i llegums resulta beneficiós. Ajuda a reduir el risc de càncers localitzats en el tub digestiu i els que depenen d’hormones -mamella, endometri i pròstata-.

/imgs/20060301/alimentacion.jpgVitamines: una dieta variada rica en fruites i verdures esdevé fonamental. La ingesta de vitamina A, de betacarotè i altres carotenoides -substàncies naturals que donen als vegetals tons grocs, ataronjats i rogencs, de vegades emmascarats pel verd de la clorofil·la-, exerceixen un paper protector enfront de certs càncers. Les seues fonts principals són la llet i els derivats, el rovell, vísceres com el fetge i, pel que fa a la provitamina A, les hortalisses i les fruites. La vitamina C ajuda a reduir el risc de càncers de mamella, coll uterí, intestí, pulmó, boca, esòfag i estómac. Les seues fonts alimentàries més importants són les fruites (cítrics, kiwi, maduixes, meló, etc.) i les hortalisses. La vitamina E o tocoferol també ajuda a reduir el risc de càncer i les seues principals fonts en la dieta són els olis vegetals de primera pressió i els productes elaborats amb aquests (oliva, gira-sol, soja…), els fruits secs, els cereals de gra sencer i el germen de blat.

Minerals: es considera que el seleni ajuda a reduir el risc de leucèmia i de càncers de còlon, recte, pulmó, mamella i ovari. Alguns estudis suggereixen que nivells baixos de zinc s’associen amb incidències més altes de càncer d’esòfag i de pulmó. Quant al iode, la seua carència en la dieta sembla que té relació amb un major risc de càncers de tiroide i de mamella. Els requeriments d’aquests nutrients es cobreixen amb una dieta variada i equilibrada.

/imgs/20060301/ajo.jpgAgents fitoquímics: es tracta de substàncies pròpies de plantes que es troben en vegetals, llegums i cereals, hortalisses i fruites, però en especial en les cols, els pebrots, les tomates, la pastanaga, l’all, la ceba, la pinya, els fruits silvestres i els cítrics. La soja conté el que es coneix com isoflavones, també anomenades fitoestrògens, substàncies que exerceixen un paper protector enfront del càncer de mamella.