Una de pop

En relació amb la resta del marisc, el contingut de colesterol del pop és relativament baix
1 Setembre de 2017
Img alimentacion listado 1219

Una de pop

/imgs/20170901/pulpo-gallega.jpg

Sempre és benvingut: a les taules dels restaurants amb cinc forquilles, a la barra de qualsevol taverna de barri i a les cuines domèstiques. I no només es presenta en tots ells a la gallega amb patates -la fórmula més coneguda-, sinó que el pop és un marisc que es presta a diverses elaboracions. Però a més de comptar amb un sabor i una textura inconfusibles, reuneix nombrosos avantatges nutricionals.

En primer lloc, en comparació de la resta de marisc, el pop té un escàs valor energètic i el seu contingut de colesterol i de proteïnes és relativament baix. Entre els minerals en destaca l’aportació de calci (144 mg per 100 g) i, entre les vitamines, la vitamina A, la B3 i, en menor proporció, B1 i B2.

La seva presència es popularitza els mesos d’estiu. Però, en realitat, el pop es captura durant tot l’any. Es comercialitza fresc, cuit o sense coure, congelat (sempre cuit) o en conserva (exemplars de mida petita) i, de vegades, fins i tot dessecat. Als punts de venda, el més comú és que es disposi net i amb la carn estovada.

Com es neteja el pop?

Tant les propietats nutricionals com la versatilitat culinària fan que el pop sigui un aliment molt recomanable. No obstant això, és freqüent que, pel procés de neteja que requereix, preparar-lo faci mandra.

I és que netejar-lo porta temps i necessita tècnica. En primer lloc, se’n separen els tentacles. Després, s’ha de capgirar el mantell, eviscerar l’exemplar i treure-li els ulls i la boca. A continuació, es recomana introduir-lo durant un parell de minuts en aigua bullint per a poder pelar-lo amb més facilitat. I per a estovar-ne la carn es pot colpejar la peça contra una superfície dura o bé congelar-la durant tres dies.

Els pops petits tenen la carn tendra i saborosa, per la qual cosa no cal estovar-la. I dels exemplars més grans, només se’n mengen els tentacles.

Com es cuina?

/imgs/20170901/pulpo-afeira.jpg

La seva carn es pot bullir, rostir a la graella o fregir. Combina molt bé amb all, ceba, tomàquet, llimona, oli d’oliva, pebre dolç, gingebre, vi o salsa de soia. La tinta s’aprofita per a elaborar les salses que acompanyen aquest marisc o altres preparacions com ara pasta o arròs. Al mercat, la tinta es pot adquirir per separat, en bosses petites o congelada.

De totes les receptes, la més famosa és la de “pop a la gallega amb patates”. Per a la seva elaboració, abans de cuinar-lo s’ha d’estovar la carn. Això s’aconsegueix congelant-la durant dos dies per a matar el nervi, ja que, quan l’aigua del mateix aliment es transforma en gel, aquest ocupa un volum més gran i els teixits es trenquen, de manera que la carn queda més tendra. Si s’ha decidit congelar-lo, un dia abans de coure’l s’ha de descongelar al frigorífic sobre una plata perquè s’escorrin els sucs.

Un cop estovat, cal posar una cassola al foc amb aigua i una ceba i, quan trenqui el bull, s’hi afegeix el pop. A continuació, se subjecta pel cap i, durant tres vegades seguides, es fica i es treu de la cassola, abans de deixar-lo anar definitivament; és la tècnica coneguda com “espantar el pop”. El temps de cocció dependrà de la mida de la peça; així, un pop de dos quilos es courà durant 50 minuts. Ja cuit, es retira del foc, es tapa la cassola i es deixa reposar uns 15 minuts per a evitar que la pell caigui. En aquesta mateixa aigua, es bullen les patates, pelades i tallades en rodanxes gruixudes. I quan estiguin tendres, es treuen de la cassola, s’escorren i es reserven.

En el moment de servir, el pop es talla amb unes tisores en trossos no gaire gruixuts i es van col·locant les patates i els trossos de pop en plats individuals de fusta. Finalment, s’amaneix amb un raig d’oli d’oliva i s’empolsa amb pebre vermell dolç, pebre vermell picant i sal grossa abundant.

Congelació com a mètode de conservació

/imgs/20170901/pulpo-fresco.jpg

A temperatures adequades de congelació del peix i el marisc, la multiplicació bacteriana culpable del seu deteriorament s’interromp, a més que es retarda o s’atura l’alteració de les seves proteïnes i greixos. Per això, la congelació els conserva durant mesos i en preserva la qualitat original, tant higiènica com nutricional i organolèptica (textura, sabor, aroma, etc.), fins i tot després de descongelar-lo.

La qualitat dels productes de pesca congelats depèn de diversos factors:

  • Qualitat inicial. Cal seleccionar peces de gran frescor i controlar totes les operacions prèvies a la congelació.
  • Velocitat i temperatura de congelació. La qualitat és més bona com més baix és el temps transcorregut entre la captura i la congelació. La ultracongelació és el millor sistema i consisteix a assolir una temperatura de 0 a -5 ºC en menys de dues hores al centre de l’aliment. A continuació, es manté a temperatures de -20 ºC fins a la congelació completa i, finalment, es conserva a -25 ºC. Si després se sotmeten a una descongelació correcta, les característiques del congelat són gairebé les mateixes que les del fresc.