Treva nadalenca per a les dietes
Circumstàncies socials, personals, psicològiques i emocionals motiven que a moltes persones no els resulte fàcil seguir una dieta, sobretot en dies assenyalats com el Nadal, les vacances d’estiu, un aniversari, un dinar familiar, etc., a causa de l’aspecte sentimental que acompanya la celebració d’aquests dies. A aquestes situacions s’uneix el fet que molta gent complica el seu propi seguiment d’una dieta perquè es plantegen objectius a molt curt termini o metes inabastables, com pot ser perdre un nombre determinat de quilos en pocs mesos davant de l’arribada de l’estiu -la temuda “operació biquini”-, posar-se a dieta pel Nadal creient que és la solució per a no caure en la temptació de menjar torró, o arribar a obsessionar-se amb els aliments i les seues calories davant de la possibilitat d’engreixar 2 o 3 quilos en aquestes dates.
La renúncia absoluta a alguna cosa perquè no podem aconseguir tot el que desitgem, el que en psicologia s’anomena mecanisme del “tot o res”, explica la frustració i el desànim de no poques persones, que veuen més obstacles que facilitats per a aconseguir el seu objectiu: perdre pes o mantenir-se en un pes saludable.
Una dieta no és una cosa tan simple com ajustar-se a les calories que una persona necessita per a perdre pes. Perquè una dieta done bons resultats, qui la segueix ha de ser conscient que en la seua forma d’alimentar-se i en el seu pes influeixen molts aspectes, com ara la genètica, la cultura, els costums, la família, la situació econòmica, la moda dels aliments, els horaris i el ritme de treball… La genètica, per exemple, determina la corpulència de cada individu, és a dir, la seua grandària i el seu metabolisme basal, i, per tant, les seues necessitats mínimes d’energia. De la cultura a què pertany s’aprèn, entre altres coses, a desitjar més certs aliments i a concedir més o menys importància a l’estètica o a la salut. I la família també deixa la seua empremta en la forma en què ens comportem amb el menjar: en la manera de cuinar, en l’elecció de determinats aliments, en els coneixements més o menys encertats sobre els aliments i les seues propietats…
A més, el comportament dels més propers influeix, i molt, perquè qui segueix una dieta se senta còmode, segur de si mateix, a gust amb la seua aparença física. Els hàbits alimentaris de les persones amb què conviu poden convertir la seua decisió de cuidar la seua alimentació en una fita molt fàcil o molt complicada. Per exemple, no ajuda a complir una dieta observar com la parella menja pizza mentre qui ha de controlar la dieta es prepara una ensalada i una truita, ni el fet d’oferir amb freqüència aliments calòrics a algú que sabem que té dificultats per a reprimir la temptació de menjar-ne.
A tot el que hem dit cal unir el valor simbòlic que tenen els aliments. Els qui hagen seguit alguna dieta pel motiu que siga (aprimar, engreixar o controlar la tensió, el colesterol, la diabetis…), han sentit en algun moment la temptació de menjar el que menys els convenen. Per a comprendre per què quan ens posem a dieta ens tempten de manera particular determinats aliments, hem d’entendre que també les coses del menjar van carregades de valor simbòlic i emocional, que estan compostes d’alguna cosa més que nutrients (hidrats de carboni, proteïnes, vitamines…). Tendim a associar certs aliments a emocions, a determinades persones o a situacions de la nostra vida, a bons o mals records, etc. I moltes d’aquestes associacions són necessàries per a la nostra estabilitat emocional.
Els experts en psicologia ja adverteixen sobre què cal fer davant d’alguns aliments carregats d’un gran valor simbòlic i emocional quan s’està a dieta en circumstàncies concretes, com pot ser el Nadal. I el consell que donen molts d’ells és que no hem de prescindir d’aquests aliments. Simplement, hem de ser conscients que els necessitem de tant en tant per a sentir-nos bé, fet que no ha de generar cap tipus de trauma i ni d’inseguretat. I els dies nadalencs bé poden ser un d’aquests moments. Gaudir al màxim de l’aliment i assaborir-lo ocasionalment i en petites dosis és la millor teràpia per a sentir-se millor d’ànim i per a continuar amb èxit la dieta. És la manera que les necessitats psicològiques que s’amaguen darrere del valor d’aquest aliment (sentir-se estimat, acompanyat, elegit, etc.) queden satisfetes.
El manteniment d’un pes correcte o el tractament d’una malaltia a través de la dieta més adequada exigeix que sapiguem planificar l’alimentació en el temps, més enllà dels dies immediats, encara que, per descomptat, sense renunciar per sempre al plaer que ens proporcionen determinats aliments presos en mesura i en moments concrets.