Supersticions gastronòmiques

No brindar amb aigua, plantar ous o fer servir alls com a protecció especial són només algunes de les nombroses supersticions lligades a la gastronomia
1 Febrer de 2018
Img alimentacion listado 1247

Supersticions gastronòmiques

Una superstició, segons el diccionari, és una creença “contrària a la raó”; és a dir, una convicció sense fonaments ni proves que la sustentin. Els aliments protagonitzen moltes supersticions: les més antigues estan relacionades amb els aliments quotidians i bàsics (aigua, pa, ous, sal…) i també les més modernes (fruites, cereals, te, cafè…).

En aquest article en repassem algunes i les rebatem:

All, vampirs i superpoders

/imgs/20180201/ajo.jpg

Els alls protagonitzen moltes supersticions en diferents parts del món. La més coneguda i estesa és la que diu que poden espantar els vampirs i tot tipus de dimonis. Aquesta creença procedeix de la literatura, més en concret de Dràcula, el llibre escrit per Bram Stoker a la fi del segle XIX. Així, tenir a casa un rast d’alls es considera que proporciona protecció i bona sort.

En l’actualitat, es diu que l’all posseeix altres poders: propietats més potents que les de molts medicaments per a curar refredats o millorar la salut arterial. Sens dubte, l’all és un aliment saborós i saludable, però, com assenyala el dietista-nutricionista Julio Basulto, “la seva fama com a píndola màgica no es correspon amb les evidències científiques disponibles”.

Plantar ous o deixar de menjar-ne

Una superstició molt antiga relaciona els ous amb la pluja: es diu que aquest aliment té el poder d’impedir que plogui un dia determinat (per exemple, en unes noces). Aquesta creença té lleugeres variants, que van des de plantar-ne o posar-ne als cantons de l’habitació més gran de la casa, fins a portar-los a un convent de clarisses.

Durant bona part del segle XX, s’ha cregut que els ous augmentaven els nivells de colesterol, per la qual cosa se’n controlava i se’n disminuïa el consum. Ja a l’abril del 1997, un rigorós estudi publicat en la revista American Journal of Clinical Nutrition va observar que la ingesta d’ous no eleva de forma rellevant el colesterol sanguini. Les recerques actuals no només desmitifiquen l’arrelada creença que “el colesterol de l’ou és perjudicial”, sinó que posen de relleu les bondats nutricionals d’aquest aliment.

No deixar caure la sal

/imgs/20180201/derramar-sal.jpg

Quan cau sal a la cuina, es deslliga una petita crisi de superstició. Fins i tot es proposa agafar-ne una mica amb la mà dreta i tirar-la per sobre l’espatlla esquerra, cap enrere. Aquest és, suposadament, l’antídot per a evitar que la mala sort persegueixi set anys a qui l’ha vessat.

L’origen d’aquesta superstició no és gaire clar, encara que és bastant probable que tingui a veure amb el valor que tenia la sal abans. I és que aquesta substància és un ingredient molt important en la història: en la gastronòmica i en la comercial. En l’antiguitat era un mineral car i estimat. Tant és així que als funcionaris i soldats romans se’ls pagava una part del sou en bosses de sal. Aquestes bosses, anomenades salarium, són l’origen de la paraula “salari”.

Aquestes creences han evolucionat i avui la sal és un dels ingredients més econòmics del mercat. Encara més, té una presència excessiva en l’alimentació, en general de manera oculta. Segons l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN), reduir la ingesta de sal a 5 grams al dia evitaria cada any uns 20.000 accidents cerebrovasculars i uns 30.000 esdeveniments cardíacs. Cal no oblidar que el 45% dels infarts i el 50% dels ictus estan associats amb el consum excessiu de sal.

Brindar amb aigua i vessar vi a taula

/imgs/20180201/brindar-agua.jpg

Es considera que brindar amb aigua i vessar vi atreu la mala sort. Ambdues supersticions són molt velles i no tenen cap tipus de fonament. Tot i això, continuen condicionant la manera de comportar-se a taula. Per exemple, quan el vi cau sobre les estovalles, molts comensals es mullen el front amb aquest mateix vi per allunyar la mala sort. O s’asseguren que tots els que envolten la taula brindin amb una mica d’alcohol, inclosos abstemis i embarassades. És habitual sentir: “només per a brindar”, “et mulles els llavis i prou”, “només una miqueta”…

Un interessant estudi realitzat per un consorci d’investigadors, entre els quals es troba la Universitat Complutense de Madrid (UCM), ha estimat que, de mitjana, els espanyols beuen 9,5 litres d’alcohol pur a l’any. El treball, que va tenir en compte tant registres de vendes d’alcohol com enquestes de compres i de consum, revela que les dades d’unes fonts i d’altres no coincideixen, entre altres raons, “perquè els espanyols reconeixen menys de la tercera part del que beuen”.

Convé recordar que brindar amb aigua no porta mala sort i tampoc ha de ser necessàriament avorrit. Hi ha moltes maneres de donar un toc diferent a l’aigua o de preparar còctels sense alcohol si es vol fer alguna cosa especial.