Superaliments de reputació qüestionable
Hi ha una gran interès per saber com influeix l’alimentació en el desenvolupament o en la prevenció de les malalties. Fins i tot de vegades s’atorga a certs aliments poders curatius, aprimadors, antibacterians, antioxidants o anticancerosos a causa de la seva composició. Se’ls coneix com a “superaliments” i la informació que en té el consumidor li arriba per mitjà d’anuncis publicitaris, herbolaris o Internet, encara que aquesta no sempre és correcta ni real.
En algunes pàgines d’Internet, amb poc rigor científic, es defineix un “superaliment” com aquell que és ric en nutrients molt beneficiosos per a la salut i el benestar. En general, es venen com a panacea d’alguna irregularitat fisiològica o com a complement idoni per a una alimentació correcta i adequada.
Entre els exemples més coneguts hi ha les baies de goji, l’alga zooclorel·la, la quinoa, les llavors de chía i el quefir, uns productes alimentaris de moda que es publiciten com a rics en vitamines.
Les vitamines poden diferenciar-se entre:
- Les hidrosolubles, que són les del complex B i la C. Com el seu propi nom indica, es troben en l’aigua que hi ha dins de la composició d’aliments frescos, com les verdures i les fruites. Alguns fruits que es venen com a superaliments són dessecats, per la qual cosa la riquesa en vitamines hidrosolubles es perd en aquest procés.
- Les liposolubles (A, D, E i K), que es contenen en el greix de l’aliment. Si se suplementa la dieta, es podria córrer el risc de sofrir una hipervitaminosi i donar lloc a conseqüències negatives sobre l’organisme, com ara cefalees, feblesa o cansament.
És evident que la societat contemporània mostra un interès creixent pels problemes de la nutrició i l’alimentació de l’home, tal com assegura el professor Grande Covián en el document “Dietes i Productes Màgics”, publicat per l’Institut de Nutrició i Trastorns Alimentaris i la Federació Espanyola de Nutrició (FEN). No obstant això, aquest interès pot constituir un problema per a la salut, ja que comporta l’aparició d’una llista d’aliments suposadament miraculosos, alguns d’estudiats i d’altres no.
Quan es tracta d’aliments amb efectes sobre la salut, és vital saber distingir entre un estudi científic i la pràctica clínica. L’estudi científic pot mostrar les bondats d’un aliment o nutrient determinat, però en la pràctica clínica poden no obtenir-se els efectes provats en aquesta recerca. Això es deu, en part, al fet que en les recerques es fan servir nivells alts de nutrients (inassolibles en una dieta normal), o bé rates com a models o s’hi fan experiments in vitro utilitzant cèl.lules humanes.
D’altra banda, en determinats treballs científics, els aliments s’estudien de forma aïllada, mentre que les persones els consumeixen en combinació amb altres aliments. La combinació produeix una interacció entre ells que porta l’organisme a disminuir o augmentar la capacitat per absorbir determinats nutrients. Un exemple comprovat és el del greix, que ajuda que el betacarotè que contenen les pastanagues i els espinacs s’absorbeixi més fàcilment i ràpidament quan s’ingereixen junts.
Les recerques en éssers humans són molt complexes. La salut o el benestar d’una persona no depèn només de l’alimentació -encara menys d’un únic aliment-, sinó d’un entramat complex on entren en joc la genètica, els hàbits de vida, el cercle social pròxim o el marc sociocultural on es troba.
Això no qüestiona el rigor dels estudis científics, sinó que dibuixa un context més ampli que un laboratori. És enmig de totes aquestes variables, i no en un entorn controlat i asèptic, on té lloc l’alimentació de les persones. Per això, una dieta de qualitat i variada en aliments nutritius té més avantatges que una de basada en un conjunt de superaliments o en un en exclusiva.
En el cas de necessitar assessorament, tractament o requeriment nutricional, ha de ser un professional titulat i sanitari, capaç d’interpretar estudis científics, qui marqui de manera individual les pautes d’alimentació específiques per a cada persona.
Els anomenats “superaliments” poden arribar a confondre els consumidors i fer-los pensar que la resta d’aliments de la dieta no són tan saludables. Tanmateix, cal ser cauts.
La nostra responsabilitat és fomentar una dieta àmplia i variada. Un consum més elevat de fruites i verdures de temporada i de cereals poc refinats o integrals és la millor manera de prevenir l’excés o defecte de vitamines i minerals, sense necessitat de recórrer a la suplementació amb aliments que es troben fora de la història i la cultura culinària de la persona i que, de vegades, resulten molt cars.
L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) afirma que hi ha aliments i begudes que tenen uns nutrients adequats per a la salut de les persones: pastanagues, tomàquets, pomes, plàtans, cebes, alls, cogombres, pebrots, col, bròquil, carxofes; aliments basats en cereals integrals com el pa, l’arròs o la pasta; peixos i carn; i fruites seques com nous o ametlles.
Per tant, si busquem superaliments, convé començar mirant els nostres rebosts. Aquests aliments i molts altres més tenen l’avantatge de ser econòmics i de trobar-se al nostre abast, fet que permet consumir-los amb regularitat i en quantitats suficients per a aprofitar al màxim els valuosos nutrients que contenen.