Reduir l'ansietat per menjar / Sodi en els snacks / Peixos fumats / És cert que l'alcohol desapareix al bullir? / Batut multivitamínico

1 Novembre de 2007

Reduir l'ansietat per menjar / Sodi en els snacks / Peixos fumats / És cert que l'alcohol desapareix al bullir? / Batut multivitamínico

7 claus per a… reduir l’ansietat per menjar

  • Flocs d’avena per a desdejunar-se. L’avenita, un component de l’avena, tonifica i equilibra els nervis. Una recepta tradicional dels desdejunis anglesos és el porridge o farinetes: flocs d’avena cuits en aigua o llet fins a aconseguir la textura desitjada (caldós com una sopa o espès com un arròs amb llet).
  • Menjar cada 4 hores. L’ansietat es domina millor posant ordre a la vida: dormir prou, disposar de moments d’oci i menjar a temps i amb temps. Menjar diverses vegades al dia, sense que passen més de 4 hores entre un àpat i un altre, permet detectar amb naturalitat la verdadera sensació de la gana.
  • Menjar amb bastonets ajuda a fer-ho més lentament, se sent menys gana i fins i tot es menja menys. Convé menjar lentament, mastegant molt i assaborint més els aliments. D’aquesta forma la sensació d’estómac ple i de sacietat arriba al cervell, i aquest donarà l’ordre de deixar de menjar a temps.
  • Més triptòfan. L’aminoàcid triptòfan, component de les proteïnes, es transforma en serotonina, un neurotransmissor cerebral relacionat amb el bon ànim i el control de la gana. Nivells baixos de serotonina s’associen amb una ansietat més gran pels dolços. Aliments rics en triptòfan són la carn, el peix, els ous, els lactis, la soja, els fruits secs, el plàtan, la pinya i l’alvocat.
  • Vitamina B6 i magnesi. La B6 participa en la síntesi de serotonina a partir de triptòfan, i en la formació de les neurones, les cèl·lules del sistema nerviós. La seva deficiència causa ansietat. El magnesi, per les seues qualitats relaxants, és un bon complement per a calmar els nervis. Abunda en el germen de blat, el llevat de cervesa, les nous, les figues seques, els cereals integrals, els llegums, les bledes i els espinacs.
  • Relaxant suc d’enciam. De la cocció de fulles d’enciam i aigua es prenen un parell de gots al dia, l’últim abans d’anar al llit. L’enciam conté lactulina, una substància que li atorga la propietat relaxant. Prendre enciam en amanida també proporciona aquest efecte relaxant.
  • Begudes ansiolítiques. Prendre cafè o té resulta contraproduent per a calmar l’ansietat. Hi ha plantes que proporcionen a l’organisme la sensació de relaxació buscada pel seu efecte ansiolític. Resulta efectiu combinar passionera i rosella, o melissa i llúpol.

La dada
1.000

/imgs/20071101/img.alimentacion2.01.jpgSón els mil·ligrams de sodi que poden tenir 100 grams d’aperitius com ara els cacauets o el moresc salat. L’OMS recomana que els xiquets no consumisquen més de 4 grams de sal diaris (que equival a 1,4 grams de sodi = 1.400 mil·ligrams). Amb una porció de cacauets (50 grams), el xiquet ha ingerit pràcticament la meitat del sodi que necessita. Els xiquets que acostumen a menjar aperitius salats superen fàcilment la quantitat recomanada de sodi, amb els efectes negatius per a la salut que això comporta.

A debat: peixos fumats

/imgs/20071101/img.alimentacion2.02.jpgEl fumatge és un mètode de conservació antiquíssim que ja s’aplicava amb aquest fi a les carns, els formatges i els peixos. Ara es fa servir més pel canvi en el sabor i l’aroma que dóna als aliments que no per les seues qualitats purament conservants.

El fumatge d’avui dia, més sa

El salmó continua copant la representació dels peixos fumats, encara que el mercat ofereix altres espècies fumades com el bacallà, la tonyina, la truita i les sardines.

El procés tecnològic del fumatge ha canviat molt els últims anys. Antigament, amb el fumatge tradicional només es controlava la quantitat de fusta que es cremava i el temps que el peix romania en contacte amb el fum.

En l’actualitat, el fumatge industrial controla la direcció del fum, la temperatura i la humitat del producte que es tracta. El control tèrmic és essencial per a evitar la càrrega en l’aliment de compostos cancerígens com el benzopirè, produïts inevitablement per la combustió de la fusta a més de 400ºC. El fumatge més tècnic s’aconsegueix aplicant sobre l’aliment preparats de fum. L’avantatge d’aquesta nova tecnologia és que aquests preparats mantenen les aromes pròpies de la fusta cremada, alhora que se n’eliminen artificialment els compostos nocius. Per aquesta raó, menjar peix fumat ara és més sa que abans. Igualment, com que en general no és un aliment de consum quotidià, no cal preocupar-se més del compte pels compostos cancerígens que pogués contenir.

Nutrients i salut

El fumatge influeix en el valor nutritiu del peix, més pel que aporta que no per les pèrdues que pogués causar. Els nutrients naturals del peix romanen pràcticament invariables. L’excepció es dóna en les proteïnes, i no n’afecta tant el contingut com la digestibilitat i la consistència final del producte. Els mateixos enzims del peix degraden les proteïnes de la carn, aquesta s’estova i s’obté així la textura suau típica del peix fumat. L’altre canvi nutritiu és prou més substancial, i afecta el contingut en sodi. Com que es fa servir la sal com a conservant, el peix fumat conté entre 15 i 25 vegades més sodi que el mateix peix fresc. És l’única qüestió nutricional que han de considerar els qui hagen de controlar el sodi de la dieta, les persones hipertenses o les que tinguen trastorns coronaris o de retenció de líquids, principalment.

Consultori nutricional

/imgs/20071101/img.alimentacion2.03.jpg

Sempre que afegisc vi o una altra beguda alcohòlica a un guisat em queda el dubte de saber què ocorre amb l’alcohol. És cert que l’alcohol desapareix en bullir? És aconsellable servir aquests guisats a xiquets o a exalcohòlics?

/imgs/20071101/img.alimentacion2.04.jpgL’etanol o alcohol etílic és un líquid incolor i inflamable amb un punt d’ebullició de 78ºC. Per tant, per a eliminar per complet l’alcohol de qualsevol beguda (els licors o els vins solen ser les més usades a la cuina) afegida a un guisat, aquest haurà de ser cuinat a temperatures superiors a les d’ebullició de l’etanol. Normalment, els guisats bullen a 100ºC, la temperatura d’ebullició de l’aigua. A aquesta temperatura està garantida l’evaporació de l’etanol, però cal prendre la precaució de mantenir-la durant el temps suficient per a assegurar-ne l’eliminació completa. Per a assegurar-se que el guisat ha perdut tot l’alcohol, es pot flamejar encenent foc directament al guisat. Si continua sortint la flama hi haurà alcohol; en el moment en què no n’hi haja, tot l’etanol s’haurà evaporat. Cal tenir en compte, però, que si el guisat té molt de suc part de l’alcohol estarà diluït, per la qual cosa no sortirà flama. Això no impedirà que s’evapore aquest alcohol diluït si el guisat bull.

Professionals d’un centre d’aprimament m’han proposat substituir el desdejuni per un batut multivitamínic amb, suposadament, totes les substàncies que jo necessite per a aquest àpat. El mateix em proposen per al sopar, mentre que per al dinar puc continuar amb la dieta habitual. Durant el dia em recomanen alguns complements. Són correctes aquestes indicacions?

Qualsevol diagnòstic nutricional ha de ser elaborat per un metge o un dietista-nutricionista. La formació dels dos professionals és la garantia que el tractament estarà fonamentat mèdicament i nutricionalment. En tot cas, i tal com s’aconsella en la investigació que ha elaborat recentment CONSUMER EROSKI sobre aquest tipus d’establiments, convé evitar els tractaments basats en productes estrella.

Aquest concepte defineix productes o tractaments propis (generalment de venda a domicili) que s’ofereixen sense que es faça prèviament una avaluació minuciosa del problema i sense considerar aspectes com l’estil de vida, la salut personal i els hàbits alimentaris del pacient. Indiquen batuts o productes que substitueixen àpats per a mantenir-se o per a aconseguir el que en aquella casa comercial entenen com a pes saludable. Aquest tipus de tractament dietètic difereix del que consideren saludable i eficaç els especialistes en salut i alimentació en cas d’excés de pes, que recomanen una modificació dels hàbits d’alimentació i de vida d’acord amb les particularitats individuals.