Aperitius estiuencs

Petits però perillosos

Els aliments escollits, la quantitat menjada i les begudes d'acompanyament que componen el pica-pica s'hauran de mantenir en equilibri amb una alimentació rica, plaent i saludable
1 Juliol de 2012
Img alimentacion listado 813

Petits però perillosos

/imgs/20120701/alimentacion1.jpg
Totes les estacions tenen aproximadament els mateixos dies i, encara que sembli mentida, el temps transcorre a la mateixa velocitat. Malgrat això, els mesos d’estiu, a més de ser per a moltes persones els més desitjats, són els més apropiats per treure el màxim partit al gairebé infinit cistell de temporada, abundant en verdures i hortalisses cruixents, fruites dolces i carnoses, i peixos i mariscs frescs. Durant aquests mesos, el concepte de menjar adquireix el significat més ambigu, ja que tot ho anomenem “menjar”. Prendre’s un entrepà a la platja és “menjar”, assaborir unes tapes és “menjar” i refrescar-se amb un parell de peces de fruita també és “menjar”. Però aquest tipus de menjar s’anomena “pica-pica”. Un aperitiu és un petit bocí, un pica-pica amb el qual gaudim i calmem la gana entre hores o obrim la gana just abans de fer l’àpat principal. Per això, la presentació en recipients unitaris, d’ús individual, com ara minibols, safates o culleres petites, o servits sobre petites torrades, ajuda a respectar la ració i a menjar amb mesura. En vista de les múltiples possibilitats per a triar i preparar l’aperitiu previ a l’àpat principal o com a pica-pica per a prendre entre hores, no hi ha excusa per a limitar-se als fregits (croquetes, gambes i similars), els preparats amb salses grasses tipus patates braves o les típiques truites de bars, restaurants i quiosquets de platja. També es pot anar de “pica-pica” sense posar en perill la nostra salut.

Vinagretes per fer gana

Els envinagrats són aliments que al mateix temps que serveixen de pica-pica, resulten tònics i estimulants de l’aparell digestiu per la seva qualitat d’obrir la gana i són lleugers en l’aportació calòrica. Els remenats d’envinagrats que barregen cebetes, cogombrets, pastanaga, coliflor i olives són una bona proposta per a prendre alguna cosa mentre esperem l’àpat principal. La seva ingesta afavoreix la secreció de sucs gàstrics i prepara l’estómac per a la digestió del menjar posterior.

Aperitius amb gust de mar

El secret per a gaudir d’un bon aperitiu amb productes del mar és triar els peixos i els mariscs ben frescs. Així, el sabor gustós de mar serà el preponderant i no hi haurà necessitat ni pretext per acompanyar el peix amb salses grasses tipus maionesa, rosa, tàrtara o allioli. Aquest tipus de greixos, a més de multiplicar les calories i els greixos, emmascaren el sabor natural del producte.

  • Una llesca composta d’un dau de bonítol o tonyina en oli o escabetx sobre mig ou dur o una rodanxa gruixuda de patata bullida coronada amb un llagostí o una anxova i una oliva, és un bon aperitiu. La tonyina es pot substituir per sardines o anxoves o per un enrotllat de salmó o de bacallà fumat.
  • Bocins de fruits del mar: la temporada estiuenca és perfecta per a preparar o per a escollir com a aperitiu al bar una cassola de calamarsons amb cebeta, de musclos o cloïsses en la seva diversitat de preparacions lleugeres (al vapor, amb salsa picant, a la marinera, saltades amb all i julivert…), de còctel de cranc o de marisc amanit amb una vinagreta refrescant.
  • Anxoves, sardines i tonyina estan en plena temporada. Aquests peixos estan deliciosos i són molt refrescants si es prenen freds marinats amb antelació, en escabetx o a la brasa.
  • Patés per a untar: els peixos esqueixats i triturats, o suavitzats amb tomàquet, albergínia o pebrot vermell, formatge fresc o tofu i amanits amb llimona, donen lloc a saborosos patés per a untar.
  • El pop bullit permet preparar en poc de temps plats fàcils com el pop a la gallega, saltat amb verdures o a la vinagreta, que serveixi de pica-pica estiuenc.
  • Delicioses i lleugeres com a aperitiu són les minibroquetes de llagostins, intercalades amb rap o amb pop, o les de sèpia amb alls i julivert que tan bé combinen amb salmó.

Broquetes amb doble gust, dolces i salades

/imgs/20120701/alimentacion2.jpg
Les fruites de temporada que estan en plena saó són tan dolces que serveixen de base per a elaborar gelats naturals refrescants, granissats o gelats barrejats amb iogurt. Aquestes receptes esdevenen uns frescos aperitius estiuencs que ajuden a calmar la set i la gana entre hores. Si es pretén fer broquetes i només es trien fruites, el resultat és un aperitiu dolç, tret que les fruites s’hagin marinat amb pebre i una vinagreta amb el punt just d’àcid. D’aquesta manera tan original, les fruites trossejades com les maduixes, els préssecs, les peres madures o les pomes serveixen per a intercalar-se amb aliments salats. Un exemple és la broqueta de pollastre picant amb maduixes marinades o la que intercala pollastre o filet de porc amb hortalisses (carbassó, pebrot, cirerols…) i que s’acompanya de crema de poma.

Còctel de fruites seques i fruites dessecades

El consell sa és menjar, pot ser diàriament, un grapat de fruites seques naturals (en pes, uns 25 grams). Per això, servir com a aperitiu un còctel de fruites seques i fruites dessecades, o uns cacauets amb clofolla, és la manera senzilla de complir amb aquesta recomanació.

Moment de plaer consentit

Mantenir el costum de prendre alguna cosa abans de dinar o de sopar encara que s’estigui a dieta és sa per al cos i la ment, més encara si es viu com un moment de trobada entre amics o familiars esperat i molt plaent. Els experts en psicologia asseguren que un dels puntals per ser constant i estar convençut de seguir amb un pla d’alimentació saludable, preventiu o terapèutic segons el cas, és cuidar l’espai emocional. Malgrat això, com en tot, el tipus d’aliments escollits per al pica-pica, la quantitat menjada i les begudes d’acompanyament hauran de tenir en la seva composició i combinació, coherència i sentit amb una alimentació saludable, rica i plaent, però sense que resti punts a allò saludable. Entre el pica-pica, totes les propostes plantejades encaixen dins d’un pla d’alimentació sa, equilibrat, gustós i abellidor per a totes les persones i totes les preferències. Pel que fa a les begudes, cal pensar en la millor elecció. A continuació se’n detallen algunes propostes:

  • Aigua, ben fresca, amb gel o amb bombolles, al natural o aromatitzada amb unes rodanxes de llimona o taronja.
  • Llimonada o taronjada casolana, elaborada amb aigua fresca (pot ser aigua amb gas), suc de fruites i fruita trossejada o en rodanxes, sense sucre.
  • La tònica és una beguda que pel seu contingut en quinina resulta aperitiva, però té l’inconvenient de tenir tant de sucre i tantes calories com qualsevol refresc. Es poden escollir les versions “light”, que no porten sucres afegits.
  • Una copa d’un bon vi negre, una mini de cervesa, una mica de sidra o una copeta de cava extra brut o brut nature són les opcions escollides entre les begudes alcohòliques de baixa graduació per a acompanyar l’aperitiu, si no hi ha contraindicació mèdica o dietètica.