Guia de compra: pastes

Pasta: saludable, infinita i econòmica

És un aliment bàsic pels beneficis que té en la nostra dieta (es pot consumir gairebé tots els dies), de preu assequible però que també admet estalvis considerables
1 Febrer de 2013
Img alimentacion 3 listado

Pasta: saludable, infinita i econòmica

/imgs/20130201/pasta1.jpg
Una de les elaboracions més universals en la gastronomia és la pasta. Aquest aliment simple en els ingredients (de la introducció dels quals a Europa sembla ser responsable el mateix Marco Polo) i senzill d’elaborar apareix als receptaris de tot el món. Des d’Àsia fins a Amèrica, des de la cuina xinesa fins a la cuina amb orígens italians. En aquesta última, la pasta és tot un senyal d’identitat i una peça fonamental de la seva gastronomia. El mercat ofereix totes les varietats de pasta imaginables: allargades, tubulars, en forma d’espiral, de petxina, amb farciment o sense… Al nostre país, la pasta no falta en cap casa. La seva acceptació es pot atribuir al preu assequible, a la facilitat amb què es prepara i a la versatilitat que ofereix a la cuina, que es pot conservar molt de temps i, per descomptat, a les propietats nutricionals òptimes i als agradables sabors que la pasta deixa al paladar. Les seves bondats són clares, però no sempre sembla ser-ho el rendiment i el partit que podem treure a la nostra taula a aquest aliment. El consum que cada espanyol fa d’aquest aliment, òbviament a anys llum dels nostres veïns italians, que tenen l’honor d’ostentar el primer lloc al rànquing amb 28 kg per càpita a l’any, no és tan alt com hauria de ser-ho si se seguissin les recomanacions dietètiques de freqüència de consum de pasta; en tan sols 10 anys, hem passat dels 4 kg/any que consumeix cada persona als 7,5 kg/any, segons ha revelat l’última enquesta dietètica a la població espanyola (ENIDE). Aquesta Guia de Compra neix amb aquest objectiu: conèixer tots els detalls que ajudin en aquest propòsit i que facilitin la compra d’aquest aliment en qüestió.

El seu lloc en la dieta

Els cereals, compost principal de la pasta, són la base d’una dieta saludable; de fet, ocupen els primers graons de la piràmide de l’alimentació saludable, al costat de la fruita i la verdura. Totes les societats científiques de salut i nutrició aconsellen basar la nostra dieta en aquests grups d’aliments per prevenir les malalties cròniques, gràcies a la seva aportació en carbohidrats i fibra. La gran majoria d’estudis epidemiològics mostren que el major consum de carbohidrats complexos s’associa a un millor estat de salut, i és per això que es recomana ingerir gran part de l’energia a partir d’aquests nutrients. La recomanació és consumir diàriament de 4 a 6 racions de farinacis (dels quals formen part els cereals, la pasta i també les patates). La taula següent detalla què es considera una ració, quatre aliments que formen part d’aquest grup, amb els quals hauríem de cobrir diàriament les 4-6 racions recomanades. Això vol dir que de forma setmanal es pot arribar a ingerir, sense comprometre l’equilibri de la nostra dieta, entre 6 i 7 racions de pasta (constituïdes per 60/80 g de pasta en cru): saltada, en amanida, en sopa, al forn, com a guarnició…

Freqüència: de 4 a 6 racions diàries
Aliment Què és una ració? Mesura casolana d’una ració Preu ració*
Pa 40-60 g 3-4 llesques o 1 panet 0,17 euros
Pasta 80 g en cru o 240 bullida 1 plat 0,07 euros
Arròs 80 g en cru o 240 bullit 1 plat 0,05 euros
Patates 150-200 g 1 patata gran o 2 petites 0,19 euros

* S’han pres com a referència els preus de les gammes més bàsiques de cada producte, vigents a les botigues d?EROSKI durant el període en què s’ha fet l’estudi

Farinacis, la base de la nostra alimentació

/imgs/20130201/pasta2.jpg
Els carbohidrats són el combustible preferit de molts òrgans del nostre cos (sobretot cervell i músculs). Tot i això, la ingesta actual de carbohidrats a Espanya és per sota de les recomanacions: es recomana ingerir més del 45% de l’energia a partir de carbohidrats, però la ingesta real no passa del 41%. En aquest sentit, la pasta pot ajudar a equilibrar la dieta gràcies a l’elevat contingut en carbohidrats que té.

La pasta també pot ajudar a equilibrar la dieta gràcies a la seva aportació en fibra dietètica, nutrient crucial no només per a un funcionament correcte de la salut digestiva, sinó també associat a un risc més baix de patir una llarga llista de malalties cròniques (cardiovasculars, diabetis i fins i tot càncer digestiu).

La versatilitat de la pasta, gràcies al fet que és disponible en nombroses formes i mides, permet una gran flexibilitat en els menús, ja que pot ser preparada i servida amb altres aliments com a aperitiu, plat principal, guarnició, amanida, sopa o fins i tot postres. Això, unit al seu gust suau, que es presta a ser complementat amb una gran varietat d’ingredients alimentaris, fa créixer les possibilitats d’equilibrar la dieta. Hi ha estudis que han observat que els subjectes que consumeixen dietes riques en pastes presenten nivells de colesterol en sang més baixos que aquells que seguien dietes amb quantitats inferiors d’aquest aliment. És important recordar que això dependrà del mètode de preparació (addició de greixos animals) i dels aliments amb què s’acompanya la pasta. En aquest sentit, l’Acadèmia Americana de Nutrició i Dietètica aconsella no abusar de les opcions més cremoses (formatge, mantega, nata…) en els plats de pasta, per evitar ingerir massa calories i greixos. I és que, curiosament, una de les característiques fonamentals de la pasta és el que no té, ja que es tracta d’un aliment baix en greixos totals, greixos saturats, sense colesterol ni sucres afegits. No estranya que figuri a la base de les piràmides de l’alimentació com a aliment que s’ha de prendre de forma freqüent.

Pasta Energia (kcal) Proteïnes (g) Grasses (g) Carbohidrats (g) Fibra (g)
Pasta simple (crua) 100 grams 347 12,5 1,4 70,9 5
80 grams (una ració) 277,6 10 1,1 56,7 4

Elaboració i importància de la forma

/imgs/20130201/pasta3.jpg
La paraula pasta prové d’un terme grec que significa ‘farina barrejada amb líquid’, terme fidel a la realitat, ja que els dos ingredients majoritaris (i comuns en totes les varietats) que la componen són la farina de blat i l’aigua.

L’element principal utilitzat en la fabricació de pasta és, per tant, una farina mòlta gruixuda de blat dur, anomenada sèmola. Aquesta es barreja amb l’aigua per formar una massa que es modifica mitjançant un encuny (motlle), per produir la mida i la forma desitjada de la pasta: estrelles, macarrons, espirals… El producte resultant s’asseca i així s’obté la pasta seca, o bé es ven fresc.

La pasta no ha deixat d’evolucionar. I aquesta és la clau que ha permès que, avui dia, gaudim de pasta plena d’innovació i originalitat.

Ja sigui en la modalitat seca o fresca, la qüestió de la forma de la pasta no és casual: en funció d’aquesta, es presta a unes preparacions o unes altres i rendeix millor en cadascuna. Les de mida inferior (fideus, pluja, estrelletes…) normalment s’utilitzen en sopes, les cintes llargues (espaguetis o tallarines) o els brins donen més bons resultat amb salses cremoses. La pasta tubular (macarrons, plomes…), gràcies al buit interior emmagatzema la salsa amb què es condimenta i “desperta” els paladars més exigents. Les formes més extravagants és millor utilitzar-les per a amanides de pasta, per exemple. Algunes de les formes són prou grans (com els galets) per ser farcides i cuites al forn. Com més corbes i més replecs tingui la pasta, combinarà millor amb preparacions que incorporin trossos de carn, peix o verdures.

Classes de pasta

La classificació bàsica, si n’atenem l’elaboració i els components, distingeix entre:

  • Pasta seca. Quan el producte resultant de barrejar la sèmola i l’aigua se sotmet a un procés d’assecatge s’obté la pasta seca. No conté aigua, cosa que la fa més estable i permet que es conservi més temps sense necessitat de refrigeració. La humitat inferior de la pasta seca fa que els seus nutrients es concentrin. Una vegada cuita la pasta, aquesta proporció de nutrients s’aproparà a la de la pasta fresca.
  • Pasta fresca. D’altra banda, la pasta fresca conté més aigua i s’ha de mantenir en refrigeració, i la seva longevitat és menor perquè es conserva durant menys temps. Per la seva aportació més alta en aigua, cal pensar que aquest tipus de pasta té menys calories. Les taules de composició d’aliments revelen que la diferència entre la seca, una vegada cuita, i la fresca (també després de la cocció), són irrellevants tant quant a la retenció d’aigua com des del punt de vista de l’aportació calòrica o en altres nutrients. Convé detallar, això sí, que moltes vegades la pasta fresca s’ofereix al consumidor farcida de carn o formatge, i això sí que n’augmenta de forma considerable l’aportació energètica o el contingut en greixos, fins a poder contribuir, si es consumeix en excés, a un risc d’obesitat més alt.
  • Pasta simple. Amb independència de si és fresca o seca, la pasta simple o normal és aquella elaborada únicament i exclusivament a partir de sèmola de blat dur o farina de blat tou i aigua, sense més ingredients que aquests. Per exemple: espaguetis, plomes, sopa meravella, fideus…
  • Pasta composta. Les pastes compostes poden portar, a més dels components anteriors, ou, verdures i hortalisses diverses com ara espinacs, pastanagues o tomàquets, o estar enriquides amb una aportació més gran de fibra. Exemples: cintes amb ou, llacets amb vegetals o macarrons integrals.
  • Pasta farcida. Les pastes farcides contenen a l’interior un preparat de carn, peix, diverses verdures i hortalisses, pernil, formatge… Per exemple: raviolis farcits de formatge, tortel.linis de verdures… Si les pastes són farcides o enriquides, el valor nutritiu s’incrementa en funció de l’aliment o el nutrient que s’hi addicioni. Una ració de pasta simple crua aporta 275 kcal, amb ou 368 kcal i en la versió integral, 278 kcal.

El mercat s’organitza al voltant d’aquesta classificació, però hi ha classes que predominen sobre unes altres. Segons uns estudis recents del sector, el lideratge de la pasta simple seca és rotund: per cada tona de pasta que es ven al nostre país, 14 quilos són de farcida, 50 de composta i la resta (més de 900 quilos) corresponen a la pasta simple o normal. D’aquests tres segments, un petit percentatge correspon a la fresca, la resta és seca.

La nostra selecció

/imgs/20130201/pasta4.jpg
Sovint, com més gran és l’oferta de productes menor és la capacitat de decisió del consumidor. Moltes vegades optem per resoldre l’assumpte comprant la mateixa pasta de sempre, sense sortir-nos de l’esquema encotillat compost per macarrons, espaguetis i fideus per a la sopa. Per obrir una mica l’objectiu, intentar facilitar la compra i fins i tot descobrir noves opcions, la que segueix és una petita col.lecció amb suggeriments de compra adaptats a diferents usos i perfils de consumidor.

Per als més pràctics

N’hi ha que tenen gustos senzills o que no tenen grans pretensions a la cuina i es conformen amb propostes més clàssiques, les de tota la vida. En aquest cas, convé tenir present un detall que ens permetrà treure més suc i sabor a les preparacions. Les pastes es poden elaborar amb sèmoles, semolines o farines procedents de blat dur, semidur, tou o de les seves diverses barreges. Quan estan elaborades exclusivament amb sèmola o semolina de blat dur (Triticum durum) es qualifiquen, segons la legislació espanyola, com de qualitat superior. Aquest aspecte aparentment secundari té els seus beneficis tant al plat com en la nostra salut: el blat dur aporta millors propietats culinàries, més consistència en la cocció i una riquesa en proteïnes lleugerament superior a les de pastes elaborades a partir d’altres sèmoles. La pasta EROSKI Basic, també la resta de les seves gammes, i la de Gallo per exemple, és de qualitat superior. Així, un modest plat d’espaguetis preparats simplement amb tomàquet pot deixar més bon gust de boca si tenim en compte aquest aspecte en el moment de compra.

  • Preu per paquet (500 g): entre 0,49 i 0,78 euros
  • Preu per quilo: entre 0,98 i 1,56 euros
  • Preu per ració (80 g): entre 0,07 i 0,12 euros

Per a amanides

Menjar-se una amanida de pasta és una de les formes més senzilles de complir dues recomanacions bàsiques per portar una dieta equilibrada i saludable: la de consumir verdures i hortalisses tant per dinar com per sopar (almenys una d’aquestes ha de ser en forma d’amanida) i la de prendre pasta almenys 6 dies a la setmana. Una amanida composta de verdures i hortalisses crues, que en general es menja freda, pot ser que resulti poc abellidora amb les baixes temperatures de l’hivern. Recórrer a les preparacions tèbies és una manera de no renunciar a aquest plat. La pasta pot ser l’ingredient cuinat i tebi que donarà temperatura al plat. En aquest cas, és preferible decantar-se per formes de pasta de mida mitjana i gran, com els llacets vegetals d’EROSKI o els normals de Barilla; d’aquesta manera, s’integren i es barregen millor amb la resta d’elements que componen l’amanida. A més d’originalitat i color, els primers estan elaborats amb verdures (tomàquet, pastanaga i espinacs, principalment), cosa que atorga al plat un sabor diferent. Convé recordar que encara que el “verd” és present en aquesta pasta, el seu contingut mai substituirà ni s’assemblarà al d’un plat de verdures.

  • Preu per paquet (500 g): entre 1,05 i 1,29 euros
  • Preu per quilo: entre 2,10 i 2,58 euros
  • Preu per ració (40 g): entre 0,08 i 0,10 euros

Per als més petits

La pasta té l’honrós títol de ser un dels aliments que més ganxo té entre els petits. De fet, va ser triada pels nens espanyols d’entre 6 i 14 anys com el seu menjar preferit en una enquesta recent elaborada per una canal de televisió infantil. Per una vegada, els gustos i les recomanacions dietètiques coincideixen. Si la pasta és un aliment fonamental en la dieta d’un adult, passa a la categoria d’imprescindible en la d’un nen. Aquest aliment és ric en hidrats de carboni, el principal combustible de l’organisme. És l’element de què el cos es val per moure’s, pensar i treballar. Totes aquestes, accions cabdals en les etapes de creixement i desenvolupament per la qual travessen els més petits. Perquè assaborir el plat de pasta sigui encara més divertit, al mercat hi ha propostes ideades específicament per al públic infantil amb formes cridaneres, com les bicicletes i les tradicionals lletres de Gallo, encara que en el capítol de l’alimentació infantil la imaginació és el que compta. Punxar uns tradicionals espaguetis als extrems d’una salsitxa i bullir-ho tot és una manera de crear una recepta curiosa i irresistible per als nens. També és útil fer servir la pasta de vegetals, que amb els seus colors vius els atreu l’atenció. Tot per educar-los en nous sabors i presentacions.

  • Preu per paquet ( (500 g): entre 0,88 i 0,92 euros
  • Preu per quilo: entre 1,76 i 1,84 euros
  • Preu per ració (80 g): entre 0,14 i 0,15 euros

Per a una gran ocasió

/imgs/20130201/pasta5.jpg
Com s’ha esmentat abans, la classe de blat de la qual prové la sèmola amb què s’elabora la pasta és un element determinant per fixar la qualitat del producte. El mateix procés d’elaboració també transfereix unes qualitats organolèptiques determinades a aquest aliment. Encara que avui en dia la majoria de la pasta s’elabora de manera més industrial, n’hi ha qui encara fa servir usos més propis d’altres èpoques, com la pasta SeleQtia d’EROSKI, elaborada amb motlle de bronze, tal com mana la tradició italiana o talls més propis del país transalpí, per exemple, com els plumaconi de Garofalo.

  • Preu per paquet (500 g): entre 2,45 i 2,75 euros
  • Preu per quilo: entre 4,90 i 5,50 euros
  • Preu per ració: (80 g): 0,39 i 0,44 euros

Per cuidar encara més la dieta

Prendre sovint cereals integrals (pa, pasta o arròs integral) en comptes de cereals refinats pot disminuir el risc de patir una llarguíssima llista de malalties: diabetis de tipus 2, hipertensió, cardiopatia i alguns tipus de càncer. Resulta interessant destacar que refinar el blat (o qualsevol altre cereal) fa perdre aproximadament la meitat de les vitamines, dels minerals o de la fibra que conté i que genera la pèrdua d’entre 200 i 300 vegades el seu contingut en unes substàncies protectores de la salut anomenades fitoquímiques. Per començar a apostar per l’alimentació integral, un bon punt de partida pot ser la pasta rica en fibra. El seu sabor sol ser molt semblant al de la tradicional, però la seva aportació en fibra és més alta i contribueix, com s’ha esmentat, al funcionament correcte de l’organisme i al benestar físic. Dues propostes: la pasta fibra EROSKI Sannia i la integral de Barilla.

  • Preu per paquet (500 g): entre 0,99 i 1,49
  • Preu per quilo: entre 1,98 i 2,98 euros
  • Preu per ració (80 g): entre 0,15 i 0,23 euros

Per a gent especial

La pasta conté gluten, per la qual cosa el seu consum està totalment contraindicat per als qui pateixen de celiaquia o intolerància al gluten, excepte aquelles varietats elaborades expressament sense gluten. I n’hi ha: Gallo té diversos productes (espaguetis, macarrons i fideus) amb aquestes característiques elaborats amb arròs en comptes de blat (fet que confereix un to blanquinós a la pasta), de manera que l’absència de gluten està garantida. Així mateix, s’ha de vigilar la composició i l’etiquetatge nutricional de les pastes alimentàries, ja que les que porten ou entre els ingredients no poden ser consumides pels qui tenen al.lèrgia a aquest aliment.

  • Preu per paquet (500 g): 2,35 euros
  • Preu per quilo: 4,70 euros
  • Preu per ració (80 g): 0,37 euros

Amb la millor salsa i al dente

/imgs/20130201/pasta6.jpg
Cada ovella amb sa parella i cada tipus de pasta amb la seva salsa. Per la forma i la mida, hi ha pastes que casen millor si s’acompanyen d’una salsa que s’hi adapti i que en potenciï el sabor (consulteu el quadre).

Tipus de pasta Salsa recomanada
Pastes llargues (tallarines, espaguetis, cintes…) Salsa de tomàquet o lleugerament especiada (napolitana), saltats de marisc (frutti di mare), salsa alioglio (all i oli), carbonara lleugera amb nata i ou o salsa pesto
Pastes tubulars (macarrons, plomes..) Salses més contundents com salsa bolonyesa, salsa carbonara amb cansalada, salsa funghi, saltats amb cansalada, bacó o salsitxes amb salsa de tomàquet o amb beixamel
Formes petites (fideus, estrelles…) Per a l’elaboració de sopes, brous i fideuades
Formes grans (galets…) Per a potatges com l’escudella o salsa amb verdures. Per farcir-les amb foie o amb bolets i després servir-les amb una sala lleugera o com a guarnició

La cocció de la pasta és un detall al qual, sovint, no es presta l’atenció necessària. Per assegurar-se, convé seguir sempre les estimacions del fabricant. I és que la manera com es cuini influeix que aquesta sigui font d’energia lenta o tot el contrari, que es converteixi en un aliment ric en sucres d’assimilació fàcil i ràpida. Això últim explica que al poc temps del seu consum es torni a tenir gana. Amb la finalitat que la pasta sigui una font excel.lent d’hidrats de carboni complexos d’absorció lenta ha de quedar cuita “al dente”; és a dir, cuita per fora i semicrua a l’interior. La manera apropiada de coure la pasta és escalfar un litre d’aigua amb un raget d’oli per cada 100 grams de pasta. Quan l’aigua trenqui el bull, s’hi afegeix un grapat de sal i la pasta. Després es remena de tant en tant per aconseguir que quedi solta. Per saber si ha aconseguit aquest punt, es pot treure de la cassola un macarró o un espagueti, partir-lo per la meitat i comprovar si l’interior queda una mica cru (de color diferent). En aquest moment es retira del foc i s’escorre.

Un clàssic que admet estalvis del 40%

La pasta és un clàssic entre els clàssics de qualsevol rebost. A diferència d’altres productes més estacionals, el preu dels quals fluctua, la pasta és totalment atemporal. Això òbviament influeix en el preu, que es manté gairebé invariable al llarg de l’any.

Davant d’aquest fet, el consumidor pot seguir diverses estratègies amb el propòsit d’estalviar. La primera és la d’aprofitar la diferència en preus que els diversos formats d’una mateixa pasta solen presentar: els paquets d’1 kg són, per definició, una mica més barats que els de 500 g de producte.

Una altra manera d’estalviar és estar atents a les ofertes de les marques. Ara bé, aquestes són fórmules d’estalvi que no es basen en el poder de decisió del consumidor: són pràctiques puntuals que depenen més del desig del fabricant o de la marca en qüestió.

Una cosa que sí que té a la mà és comparar el que ofereixen unes enfront d’unes altres: triar marques blanques o combinar-les amb altres de fabricant permet reduir el pressupost que es destina a la compra de pasta.

Per comprovar-ho, EROSKI CONSUMER ha efectuat una comparativa entre dues famílies tipus: la A, composta per 3 membres, i la B, per 6. Per determinar les quantitats de pasta en cada cistell, s’han tingut en compte les recomanacions de consum d’aquest aliment, 6 racions a la setmana distribuïdes de la manera següent: dos plats de sopa, dos plats principals de pasta (un de pasta amb ou i un altre de fresca farcida) i dos en què aquest aliment és un ingredient secundari, com ara amanida de pasta i un altre com a guarnició.

Quant a les racions, s’ha pres com a referència 80 g per als plats principals i 40 g per a les sopes i les guarnicions.

Nre. de membres Consum mensual recomanat Total cost marca més barata
Família A 3 4,5 kg Sopa
(2 paquets de 500 g)
0,98 euros
(Fideus EROSKI Basic)
Plat principal
(4 paquets de 500g, 2 amb ou i 2 fresca farcida*)
2,00 euros
(Spaguetti amb ou EROSKI)
6,36
(Tortelloni 4 formatges EROSKI)
Plat secundari
(3 paquets de 500 g: 2 per a amanida i 1 de guarnició)
2,10 euros
(Farfalle amb vegetals EROSKI)
0,59
(Espirals EROSKI)
Família B 6 9 kg Sopa
(4 paquets de 500g)
1,96 euros
(Fideus EROSKI Basic)
Plat principal
(8 paquets de 500g: 4 paquets amb ou i 4 fresca farcida*)
4 euros (Spaguetti amb ou EROSKI)
12,72
(Tortelloni 4 formatges EROSKI)
Plat secundari
(6 paquets de 500 g: 4 per a amanida i 2 de guarnició)
4,2 euros
(Farfalle amb vegetals EROSKI)
1,18 euros (Espirals EROSKI)
Nre. de membres Consum mensual recomanat Total cost marca més cara Total estalvi al mes Total estalvi a l’any
Família A 3 4,5 kg 1,84
(Fideus Gallo núm. 2)
0,86 euros
Estalvi del 46%
10,32 euros
2,98 euros
(Spaguetti amb ou Gallo)
0,98 euros
Estalvi del 33%
11,76 euros
11,56
(Tortellini 5 formatges Buitoni)
5,2 euros
Estalvi del 45%
62,40 euros
2,64
(Margarides amb vegetals Gallo)
0,54 euros
Estalvi del 20%
6,48euros
0,92
(Hèlixs Gallo)
0,33 euros
Estalvi del 35%
3,96 euros
Família B 6 9 kg 3,68
(Fideus Gallo núm. 2)
1,72 euros
Estalvi del 47%
20,64 euros
5,96 euros (Spaguetti amb ou Gallo) 1,96 euros
Estalvi del 33%
23,52 euros
23,12
(Tortellini 5 formatges Buitoni)
10,4 euros
Estalvi del 45%
124,8 euros
Plat secundari 5,28 euros
(Margarides amb vegetals Gallo)
1,08
Estalvi del 20%
12,96 euros
1,84 euros (Hèlixs Gallo) 0,66 euros
Estalvi del 36%
7,92 euros
Més preguntes amb resposta
  • És millor menjar pasta al migdia que a la nit? És fàcil trobar informació que assenyala que els carbohidrats ingerits a la nit fan augmentar el guany de pes. De nou es tracta d’una creença sense sustentació científica. Cap guia dietètica de referència no fa al.lusió (per falta de plausibilitat argumental) al moment en què s’ha d’ingerir un aliment.
  • Engreixa? Bona part de la població creu que la pasta “engreixa”. Res més lluny de la realitat. El consens de prevenció i tractament de l’obesitat més recent, signat per onze societats espanyoles de nutrició, va revisar a fons aquesta qüestió i va arribar a la conclusió que les dietes amb un contingut més alt de carbohidrats complexos (com els que es contenen en la pasta) s’associen amb un pes corporal més baix. Encara més, aconsella incloure una presència important de carbohidrats per prevenir l’obesitat. El contingut de carbohidrats complexos en la pasta seca arriba a gairebé el 75% del seu pes, per això és important en tota dieta sana, sobretot si es tracta de pasta integral.
  • És dolent coure-la molt? Bullir molt la pasta fa que els seus nutrients es dilueixin (per la major retenció d’aigua). D’altra banda, una cocció més perllongada fa que sigui més digerible (una cosa molt interessant per a les pastes integrals en persones no habituades a prendre molta fibra) i hi ha la preocupació que això pugui generar més obesitat, per la major rapidesa d’absorció dels seus carbohidrats. No obstant això, el consens d’obesitat detallat més amunt va assenyalar que no hi ha evidències que permetin afirmar que la càrrega glucèmica de la dieta s’associï a un increment del pes corporal en adults.