Nous hàbits, nova piràmide

El president del Comitè Científic de la SENC, Javier Aranceta, explica les novetats de la piràmide nutricional
1 Octubre de 2017
Img alimentacion listado 1227

Nous hàbits, nova piràmide

/imgs/20171001/piramide-OK.jpg

La Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC) ha estat actualitzant durant els dos últims anys les “Guies alimentàries per a la població espanyola”. Per fer-ho, ha considerat els problemes de salut més freqüents amb un enfocament de salut pública, els hàbits alimentaris més prevalents i la pràctica d’activitat física i sedentarisme en la nostra població. També ha tingut en compte el context socioeconòmic cultural actual.

El resultat és un informe tecnicocientífic amb recomanacions per a millorar la salut a través de l’alimentació i d’un estil de vida més actiu. El seu símbol més conegut és la piràmide de l’alimentació saludable, que presenta unes quantes novetats. Javier Aranceta, president del Comitè Científic de la SENC, l’explica a continuació.

A la base: emocions, esport, hidratació i cuina

El concepte de dieta no només està format per aliments:

  • Activitat física. La SENC recomana de manera insistent moure’s de forma activa durant una hora al dia. “Ho suggerim en totes les etapes de la vida, amb més o menys intensitat segons l’edat o la condició física”. Es parla dels 10.000 passos. Així, convindria fer els encàrrecs caminant, sortir a passejar amb els amics, pujar les escales, etc.
  • Equilibri emocional. Segons la SENC, cal ser conscients que no farem la llista de la compra, comprarem, cuinarem o menjarem de la mateixa manera si tenim un bon dia, si estem deprimits o enfadats o si tenim un altre tipus de sensació. Per això, suggereixen tenir present que menjar bé influeix en l’equilibri emocional i que les alteracions en aquest equilibri no han d’impedir que continuem menjant bé.
  • Balanç energètic. Encara que no sigui una fórmula matemàtica simple, per a mantenir una bona composició corporal cal intentar que hi hagi una correspondència entre la ingesta i la despesa d’energia. Si mengem o sopem fora, o mengem més en un moment puntual, la solució serà caminar una mica més, anar més dies al gimnàs o introduir algun element compensatori.
  • Tècniques culinàries saludables. Moltes vegades es trien bé els aliments, però es cuinen malament. Cada tècnica (com la cocció al vapor, els bullits, el forn o les tempures) incideix en la forma en què els aliments conserven el valor nutricional i la textura. A més, pel que fa als recipients, Aranceta explica que no és el mateix cuinar amb cassoles d’alumini, que s’han de rebutjar, que cuinar amb acer inoxidable. “Per a congelar i escalfar al microones recomanem fer servir exclusivament envasos de vidre”, subratlla.
  • Hidratació. El 70% del nostre cos és aigua i l’aigua és la beguda per excel·lència per a estar hidratats. Als llocs on no es pot beure de l’aixeta, s’aconsella l’aigua embotellada de mineralització dèbil.

Hidrats de carboni i grans sencers en el primer nivell

El primer nivell de la piràmide manté els aliments rics en hidrats de carboni. Però hi ha un canvi important: es recomana que tant el pa com les pastes s’elaborin amb farines de gra sencer. Algunes vegades, el que pensem que és pa integral no és res més que pa blanc al qual han afegit segó i una mica de malt per enfosquir la farina blanca, adverteix Aranceta. Per això, la SENC planteja que el pa s’elabori amb farina sense refinar, de gra sencer, i que això es traslladi també a les pastes i a altres productes secundaris.

S’hi incorporen els llegums tendres, com els pèsols i les favetes, que tenen una quantitat important d’hidrats de carboni, una semblança nutricional amb els altres aliments d’aquest grup. També són rics en fibra, que, a més dels efectes mecànics, conté moltes substàncies beneficioses per a la salut.

Fruites, verdures i hortalisses: el nivell de la salut i la frescor

Les fruites, verdures i hortalisses protagonitzen aquest nivell i són elements clau per a la salut. Segons Aranceta, a Espanya ens falta consumir almenys una ració de verdura més i gairebé una i mitja més de fruites per a completar el mínim de cinc racions diàries.

Aquí també s’incorpora l’oli d’oliva verge extra. S’insisteix molt que sigui un oli de primera pressió verge extra, almenys per al consum en cru.

També explica que tant els aliments d’aquest graó com els de l’anterior formen part d’un grup que s’hauria d’incloure en cada àpat principal. És a dir, que en cada àpat ha d’haver-hi aliments de cada graó: arròs i verdures, pa i fruites… La combinació d’aquests grups ha de constituir la base de l’alimentació, tant en els dinars com en els sopars.

Proteïnes i lactis

En aquest nivell, a la dreta, es troben les proteïnes. Aquí es dona una visibilitat especial a les carns blanques (pollastre, gall dindi, conill) i als peixos (blancs i blaus, però sobretot de temporada). També s’hi inclouen els llegums, que, segons la SENC, han de recuperar-se en la dieta habitual pel seu valor afegit: perquè són més sostenibles, contaminen menys i tenen un valor proteic interessant. A l’esquerra es troben els lactis. El consens a què s’ha arribat és recomanar els lactis semidesnatats, no desnatats ni sencers, sinó els lactis mitjanament baixos en greix, un punt intermedi. “El greix làctic té alguns elements que poden ser interessants”, explica Aranceta.

Carns vermelles, processades i embotits: un consum ocasional

S’ha de moderar el consum d’embotits, de carns vermelles i carns processades en conjunt. En aquest sentit, la SENC respecta les recomanacions de l’OMS, però posa l’accent que no només s’ha de vigilar la quantitat dels aliments, sinó també la qualitat. “Les carns varien segons com ha viscut l’animal o què ha menjat”, diu Aranceta, qui assenyala que, a l’hora de triar, és millor optar per espècies autòctones, ibèrics i animals que hagin viscut en harmonia amb la naturalesa. En aquest punt també s’observa que les tècniques de cocció són importants, ja que no és el mateix una carn feta “a l’infern”, cremada, que una carn al forn, a la planxa, etc.