Mites sobre la llet desnatada
Els derivats lactis desnatats formen part de la compra setmanal de moltes llars. La preocupació creixent sobre l’estat de salut i la seva relació amb l’alimentació ha promogut un augment en l’adquisició de productes desnatats, light i hipocalòrics. A més, la gamma de productes lactis (llet, iogurts, formatges i altres derivats) s’està adaptant a les demandes de la societat actual. A hores d’ara, les llets semi i desnatades són les més consumides, tot i que circulen alguns mites sobre la seva composició nutricional i producció. Què hi ha de cert?
Un dels mites més estesos sosté que la llet desnatada es produeix afegint aigua a la llet sencera. L’etiquetatge i el control que avui dia rep la llet desnatada impedeix que es dugui a terme un frau d’aquestes característiques sense que sigui detectat amb facilitat a un nivell analític.
A més, la producció de llet desnatada no passa per diluir la llet sencera, més aviat al contrari: en primer lloc s’obté la llet, després se’n treu el greix per a tractar-la i finalment se n’hi torna a afegir, en el cas de la semi i de la sencera. D’aquesta forma, es normalitza el contingut gras de tota la llet produïda.
Existeix la falsa creença que la llet desnatada no alimenta; és a dir, que el seu contingut nutricional és escàs. Aquesta afirmació és falsa, ja que la principal diferència nutricional entre les diverses gammes de llet té a veure amb el seu contingut gras, però no afecta la resta de la composició nutricional.
El Codi Alimentari Español (CAE) defineix la llet natural com el producte íntegre, no alterat, ni adulterat i sense calostres, del munyiment higiènic, regular, complet i ininterromput de les femelles mamíferes domèstiques sanes i ben alimentades. Aquesta denominació genèrica de llet comprèn únicament i exclusivament la llet natural de vaca. Les produïdes per femelles d’un altre tipus d’animals domèstics es designaran indicant, a més, el nom de l’espècie corresponent: llet d’ovella, llet de cabra, etc.
Les llets semi o desnatades són modificades mitjançant processos industrials per a disminuir la quantitat de greix de la llet sencera. El seu contingut nutricional destaca per l’elevat percentatge d’aigua, que se situa entre un 89% i un 92%. La llet és un aliment amb un contingut moderat en hidrats de carboni (4,5 g per cada 100 g d’aliment, en la majoria lactosa) i en proteïnes (al voltant de 3 g per cada 100 g d’aliment), sense que hi hagi distincions entre llet sencera i desnatada en aquest nivell.
La diferència principal es troba en el contingut de greix de la llet, que se situa en un 3,5% en la llet sencera (per normativa, ha de ser un mínim d’un 3,2% en la llet UHT), un 1,5% en la llet semi (per normativa, s’ha de situar entre 1,5% i 1,8% en la llet UHT) i un 0% o 0,1% en la llet desnatada (per normativa, el màxim és d’un 0,3% en la llet UHT).
El valor calòric de la llet variarà sobretot segons el seu contingut gras. Així doncs, mentre que la llet sencera aporta unes 65 kcal per cada 100 ml, la llet desnatada conté gairebé la meitat d’aquesta aportació calòrica, unes 30 kcal per cada 100 ml.
Finalment, la llet és un aliment amb un contingut nul en fibra dietètica i que destaca pel contingut en alguns micronutrients que la fan una font interessant de calci (entre 100 mg i 120 mg per cada 100 g) i vitamina B12.
En aquest sentit, molta gent creu erròniament que el contingut de calci de la llet desnatada difereix en gran manera en relació amb el de la llet sencera. Res més lluny de la realitat. Ambdues tenen una quantitat de calci gairebé equivalent i les dues poden ajudar a cobrir els requeriments diaris de calci. Sí que varia, però, el contingut en vitamina D, que és menor en les modalitats desnatades i semidesnatades.
Una de les tendències dietètiques actuals consisteix a evitar al màxim possible el greix, sobretot el d’origen animal. Per això, una de les creences més habituals és que, sempre que es pugui, és millor prendre llet desnatada.
Cal destacar que l’elecció entre una llet sencera, semi o desnatada dependrà de l’estat de salut de l’individu que la consumeixi i de la resta del seu patró alimentari. Així doncs, individus amb algun estat patològic que requereixi restricció del greix de la dieta haurien d’optar per beure una llet amb contingut gras reduït, mentre que persones en un estat de salut òptim no haurien de reduir el contingut gras de la llet, encara que sí que haurien d’evitar altres derivats lactis rics en greixos i sucres.
Els lactis en general i la llet en particular són aliments que ajuden a aconseguir els requeriments diaris de calci en la dieta, de manera que, segons el rang d’edat i sexe, el consum recomanat de lactis serà de 2 a 4 racions diàries. Si la ingesta de llet es produeix en moments com l’esmorzar o el berenar, es pot acompanyar de fruita variada o cereals sense sucres afegits.