Iniciatives saludables

Menús laborals saludables

La dieta inadequada influeix en gran part dels problemes de salut que pateixen els treballadors
1 Març de 2008
Img alimentacion listado 469

Menús laborals saludables

/imgs/20080301/alimentacion01.jpgUna nutrició inadequada s’associa directament a problemes de salut més grans i a un rendiment inferior, tant en l’àmbit domèstic com en el laboral. Segons alguns estudis, la productivitat de qui està mal nodrit pot reduir-se fins a un 20%, un aspecte que sovint passa desapercebut entre els qui programen la jornada laboral o fins i tot entre els qui dissenyen els menús que se serveixen als menjadors col’lectius d’empresa. Aquesta minva de rendiment, així com un risc més elevat de contraure malalties evitables, podria prevenir-se en part mitjançant el desenvolupament de campanyes educatives i de prevenció.

Sortejant obstacles

/imgs/20080301/alimentacion02.jpgMés de la meitat (54%) de la població laboral espanyola sofreix conseqüències derivades de la sobrecàrrega i l’obesitat; i el 64% pateix dislipèmia (colesterol i triglicèrids alterats), segons conclou un estudi recent en el qual han participat 216.914 treballadors, amb una edat mitjana de 36,4 anys. Gairebé la meitat de les persones ateses són fumadores habituals (49,3%) i gairebé una de cada dues està afectada per un quadre d’hipertensió arterial. Els homes, més que les dones, acumulen un risc cardiovascular més gran.

Com que una tercera part del dia, com a mínim, està dedicada a treballar, el lloc de treball és, o més aviat hauria de ser-ho, el més propici per a portar a bon terme la teoria i pràctica d’una alimentació saludable, de la mateixa forma que es va implementant ja en centres i menjadors escolars. La jornada laboral està estructurada al voltant dels refrigeris i els àpats: el descans per al cafè, l’hora de l’esmorzar i el berenar. Aquests moments ofereixen l’oportunitat a l’empresa de facilitar als treballadors l’accés a un menjar sa.

Tot i això, l’oferta actual amb què es troben la majoria de treballadors està molt allunyada del significat d’una alimentació saludable, la qual cosa explica que els treballadors tinguen dificultats per a aconseguir l’equilibri nutricional diari necessari. Així mateix, s’aprecia una tendència cap a la reducció del temps destinat als àpats en la feina. Per a ajustar-se el màxim possible a aquests horaris, els treballadors es veuen obligats a anar a restaurants que els garanteixen menjar ràpid, però que, sovint, també representen les opcions menys convenients per a mantenir una dieta sana i equilibrada.

Una gran part dels treballadors opten pel menú del dia que ofereixen bars i restaurants, encara que molts d’aquests menús suspenen en qualitat dietètica, tal com va quedar reflectit en la investigació que CONSUMER EROSKI va publicar el 2006. Les dades obtingudes llavors indicaven que un de cada tres menús del dia dels més de 300 restaurants visitats suspenien en qualitat dietètica, perquè no oferien la possibilitat d’escollir verdura o amanida, llegums i peix, convenients en un menú que s’atinga als principis de la dieta equilibrada i saludable. També va penalitzar els menús que incloïen aliments proteics i molt calòrics com a primer plat, i l’absència de guarnicions variades als segons plats i de fruita a les postres.

Costums perniciosos

/imgs/20080301/alimentacion03.jpgD’altra banda, en alguns països es viu amb absoluta normalitat la desaparició formal dels horaris dels àpats, mentre es tendeix a l’anomenat fenomen SAD (acrònim de ‘Stuck At Desk’, ‘enganxat a la taula’), que equival a no sortir de l’entorn laboral i esmorzar a les taules de treball. A això se suma el fet que les màquines expenedores estan plenes de refrescos, patates fregides, dolços o pastes industrials, i moltes reunions ja no se celebren sense aquest tipus de pastisseria per a acompanyar el cafè.

D’altra banda, en determinats sectors d’activitat, com el de la construcció, està molt arrelat el costum d’esmorzar un entrepà d’embotit o de truita acompanyat de vi, cervesa o refrescos, i cafè ensucrat. La sobrecàrrega habitual de lípids, sodi i sucres per a l’organisme explica la major prevalència de dislipèmies, obesitat, hipertensió i diabetis en aquest sector de població activa.

Dieta preventiva

/imgs/20080301/alimentacion04.jpgCerts tòxics industrials, determinats patrons de conducta alimentària, estrès i condicions de treball millorables es comporten en si mateixos com a factors de risc que acceleren l’aparició de malalties cròniques (cardiovasculars, obesitat, càncer o diabetis, entre d’altres). El paper que exerceix la dieta en la salut és inqüestionable.

Les últimes investigacions se centren en el consum suficient d’antioxidants com ara vitamines A, E i C, seleni i polifenols. En aquesta línia d’estudi s’advoca per la inclusió, en la dieta, d’aliments rics en antioxidants, més abundants en els vegetals de color viu (cítrics, raïm negre, préssecs i albercocs, prunes negres, fruita seca, tomata, pebrots rojos, carabassa, remolatxa i pastanaga). Acostumar-se a portar l’esmorzar, el berenar i fins i tot el dinar preparat de casa continua sent un hàbit saludable i convenient si l’oferta alimentària al treball no és l’adequada.

Aquests consells dietètics contribueixen a fer el primer pas a títol individual, encara que no sempre és possible seguir-los i, el més habitual, no durant tots els dies de dilluns a divendres. S’entén, per això, que l’alimentació en la feina és una responsabilitat compartida i que la mateixa empresa hauria d’apostar per la implementació de programes de nutrició amb objectius claus: facilitar l’accés al menjar sa als treballadors i promoure el canvi de conductes insanes com l’hàbit alcohòlic, el tabaquisme i el sedentarisme.

Des de l’Organització Internacional del Treball (ILO, en les sigles angleses) s’encoratja les empreses a posar en pràctica diverses accions saludables. Entre aquestes es troben:

  • /imgs/20080301/alimentacion05.jpgMenús diaris als menjadors d’empresa que incloguen aliments de millor qualitat (aliments frescos com ara fruites, verdures, peix o amanides).
  • Opcions més saludables a preus subvencionats.
  • Regulació del contingut de les màquines expenedores d’aliments i begudes al lloc de treball. Promoció d’opcions saludables com ara sucs de fruita, fruita seca amb clofolla, així com entrepans vegetals, a més de l’aigua. I fruita.
  • Vals de menjars per als treballadors als restaurants que ofereixen menús més equilibrats.
  • Oferta gratuïta de fruites.

A escala nacional i internacional, algunes institucions i empreses privades han posat en marxa iniciatives saludables per a promoure la salut per l’alimentació i l’activitat física en l’àmbit laboral.