Mastega més fruita de la que beus

Hi ha una diferència notable entre la fruita sencera i el suc, i són nombroses les raons per les quals és millor menjar-ne que no beure'n
1 Juny de 2017
Img alimentacion listado 1207

Mastega més fruita de la que beus

/imgs/20170601/comer-fruta.jpg

La comunitat sanitària ha lloat les últimes dècades les propietats dels sucs de fruita. L’objectiu era ingerir moltes vitamines de manera senzilla, abundant i en qualsevol lloc; i el raonament era, en aparença, implacable: si la fruita és saludable, beure el suc de tres o quatre peces ho serà més, estalviant el temps necessari a pelar, tallar i mastegar fruita.

La indústria alimentària va respondre amb rapidesa i eficàcia a aquest missatge, ja que va saber aplicar la tecnologia necessària per a produir i publicitar milions de litres de sucs, nèctars i begudes amb formats, envasos, continguts i dissenys variats. A més, moltes famílies van comprovar la bona acceptació que tenia entre la infància i els joves aquesta manera de “prendre” fruita.

En canvi, ara, els experts adverteixen que els sucs, siguin industrials o casolans, no poden ni deuen substituir la fruita sencera, i no són recomanables per a consumir-ne diàriament si s’excedeix d’un gotet.

Els motius

La ciència ha comprovat la diferència que hi ha entre menjar fruita i beure’n. Si es repassen les etapes anatomofisiològiques de la digestió, es comprèn amb facilitat la raó per la qual menjar fruita és una actitud més saludable:

Masticació

La presència de sòlids dins de la boca estimula de manera reflexa els moviments rítmics de masticació que faran ascendir i descendir les mandíbules, mentre les dents tallen i trituren l’aliment. D’aquesta manera, les membranes de cel·lulosa que embolcallen les parts nutritives de la fruita queden esmicolades, i així seran més fàcils de digerir pels enzims digestius.

A més, l’inici de la masticació avisa de forma automàtica el cervell que comença una ingesta d’aliment, i el cervell enviarà senyals a l’estómac i als intestins perquè comencin a segregar les substàncies necessàries per al bon funcionament de tot l’aparell digestiu.

Si no es fan servir amb freqüència els músculs i les dents que intervenen en la masticació, és fàcil que les genives i la dentadura s’afebleixin i perdin força, ja que en mastegar s’estimula un lligament que subjecta les peces dentàries a la mandíbula.

Salivació

A la boca, coincidint amb els moviments masticatoris, comença la digestió mitjançant l’alliberament de secrecions proteiques. Quan l’aliment sòlid és a la boca, mentre es mastega a poc a poc, també s’alliberen (a partir de la saliva) substàncies bactericides -que ajuden a prevenir les càries- i enzims proteolítics -que ajuden a digerir les proteïnes que contenen els aliments-.

Absorció

Perquè els aliments s’absorbeixin de manera apropiada en l’aparell digestiu, és fonamental que romanguin el temps adequat en cadascuna de les seves parts. Així, a l’interior es forma una massa o bol que avança mitjançant contraccions regulades per mecanismes complexos neurohormonals. La presència mecànica dels aliments en diferents zones del tub digestiu fa que se segreguin quantitats adequades de sucs digestius, que actuen com a lubrificants per a impedir lesions en l’epiteli (teixit que recobreix la superfície externa del cos i alguns òrgans interiors) .

Per això, ingerir el suc de tres o quatre taronges fa que flueixi a tota velocitat un torrent líquid ple de sucres i amb les seves calories corresponents (el triple o quàdruple que si es menja una peça de fruita). I això té una repercussió metabòlica molt diferent de la que es produeix quan el bol alimentari progressa per l’intestí a un ritme adequat, alliberant els sucres continguts de manera molt més lenta (també en menys quantitat) i donant temps a l’organisme a respondre amb eficàcia perquè no hi hagi puntes elevades i sobtades de glucosa en la sang.

Per tots aquests motius, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) classifica els sucres que s’obtenen esprement la fruita (encara que sigui a casa) com a lliures i els inclou en el mateix grup que els sucres afegits als aliments pels fabricants, els cuiners o els consumidors.

Distensió

/imgs/20170601/pera-mordida.jpg

La distensió de la paret intestinal per l’ocupació de l’aliment sòlid activa també terminacions nervioses parasimpàtiques que augmenten el ritme de secreció glandular. Per això, si es beu un suc en comptes de menjar fruita, no s’activa amb eficàcia el sistema nerviós entèric (que controla l’aparell digestiu).

Fibra

Quan es pren només suc, es rebutja gairebé tota la fibra, a més d’algunes vitamines, fitoquímics (alguns dels quals, antioxidants) i compostos diversos que es quedaran a l’espremedora.

La fibra, entre altres múltiples funcions, ajuda a modular els alts i baixos de la producció d’insulina després de la ingesta d’hidrats de carboni, a més d’allargar la sensació de sacietat, per la qual cosa es trigarà més temps a tenir gana de nou. La fibra també ajuda a la defecació, perquè absorbeix aigua i proporciona consistència a la femta.

Sacietat

Com que el suc ocupa menys lloc a l’estómac que la massa resultant de la masticació i salivació d’una o dues peces de fruita sencera, no s’activen els receptors de distensió situats a l’estómac, per la qual cosa el cervell no percep bé les calories líquides que han entrat amb tanta rapidesa. En conseqüència, no es produeix la sensació de sacietat, qüestió fonamental perquè el cos sàpiga que està tip i no li vingui de gust ni necessiti ingerir més aliment.

Aquestes calories líquides ingressen en l’organisme sense que la persona pràcticament se n’assabenti, per la qual cosa a l’esmorzar, per exemple, si en comptes de menjar una taronja en beu el suc de tres, com que no se sacia, anirà a buscar llesques de pa, galetes o qualsevol peça de brioixeria. La suma total d’energia excedirà la raonable per al ritme actual de vida.