L'educació, també per l'estómac
Segons estudis recents efectuats per societats científiques com l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) o la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat (SEEDO), el 40% de la població infantil i juvenil té un pes superior al que s’aconsella. En aquests estudis es constata la tendència a l’alça en l’última dècada dels índexs d’obesitat en la població amb edats compreses entre els 2 i els 25 anys. En concret, el 14% presenta obesitat i el 26% sobrecàrrega, fet que s’associa a un risc més alt de desenvolupar en l’edat adulta obesitat i altres malalties com ara diabetis, hipertensió, malaltia cardiovascular, etc. Per a prevenir aquestes situacions o almenys canalitzar-les, cal començar els ensenyaments sobre nutrició al més aviat possible. Resulta molt útil explicar-los per a què serveixen els aliments i d’on procedeixen per a potenciar la salut com a meta màxima de tota bona alimentació. Tot el que fa referència a la compra, l’elaboració d’àpats, el parament de la taula, etc., és una oportunitat d’aprendre i de gaudir del menjar.
Quines són les causes de l’obesitat?
En l’adquisició dels hàbits alimentaris durant el període infantil i juvenil es produeixen influències evidents per part de la família, els mitjans de comunicació, els amics, etc., que generen costums pocs recomanables -excés de dolços, aperitius, aliments precuinats, etc.-, i això afecta el comportament i els hàbits alimentaris. S’abusa de productes de pastisseria i de refrescos ensucrats (rics en greixos, els primers, i sucres simples, els segons) i la ingesta d’aliments tan saludables com fruites, verdures, cereals i els seus derivats resulta insuficient.
Què es pot fer?
El Ministeri de Sanitat i Consum ha posat en marxa l’Estratègia per a la Nutrició, l’Activitat Física i la Prevenció de l’Obesitat, coneguda com a NAOS, que pretén promoure la salut a través del foment d’un estil de vida i uns hàbits d’alimentació saludables, en especial entre la població infantil. Es vol implantar no tan sols en l’àmbit sanitari, sinó també en l’entorn familiar, involucrar empreses del sector alimentari, i també els col.legis i els menjadors escolars. Algunes de les seues línies d’actuació són: regular la publicitat de menjars i begudes dirigida als infants, augmentar l’oferta d’aliments de les màquines expenedores dels col.legis per a afavorir una dieta més equilibrada, editar guies sobre alimentació, etc.
I des de l’àmbit familiar…?
Si en la infància i en l’adolescència s’instauren uns hàbits alimentaris incorrectes i un comportament sedentari, resulten molt difícils de modificar. La influència de la família en aquest sentit és decisiva: els infants aprenen per imitació, la família és qui fa la compra i decideix l’oferta d’aliments a casa, se’ls ofereix diners perquè compren “capritxos” com ara llepolies, refrescos, etc. Per a afavorir un estil de vida i d’alimentació adequats, la família ha de tenir uns coneixements bàsics que li permeten planificar i elaborar menús equilibrats, i no per això poc abellidors. D’aquesta manera, gràcies a l’educació dietètica, es pot ensenyar als “adults del demà” la importància d’una alimentació completa i variada.
Hortalisses i fruites
És preferible presentar els plats de verdures de forma atractiva, amb colors vius per a cridar la seua atenció i que resulten més abellidors. Els més petits poden participar en l’elaboració de les amanides, i també en la preparació de pizzes casolanes a les quals podem afegir una gran varietat de vegetals, amb un toc de creativitat -dibuixar una figura amb els ingredients, etc.
Peixos
El peix és un aliment bàsic en la dieta però d’escassa acceptació pels més petits. Quan el problema són les espines convé triar peces com ara lloms o filets. La perca, el mero, el llenguado, l’halibut, l’emperador, el rap, la tonyina i el bonítol són una bona elecció perquè no solen presentar cap espina. Per a preparar el peix es pot recórrer a diverses tècniques i salses que en suavitzen una miqueta el sabor i l’olor, o els encobreixen lleument (salsa beixamel, maionesa, salsa rosa, salsa còctel, tàrtara, etc.). L’arrebossat amb pa o farina també pot millorar-ne l’acceptació. Si el que no agrada és la consistència, massa tova per a molts xiquets, també n’hi ha amb textura més dura: l’emperador, la tonyina i el bonítol, el salmó, el rap, el bacallà, el congre, la perca i el mero… Finalment, si es tendeix a triar només entre dues o tres varietats de peix (lluç, llenguado o gall) i es cuinen sempre igual, pot resultar avorrit i provocar rebuig. Convé variar el tipus de peix o les tècniques culinàries utilitzades per a cuinar-lo. A tall d’exemple, el lluç és un peix que permet múltiples preparacions: es pot assaborir arrebossat amb una amanida i unes salses; al forn amb patates; al forn sobre un fons de pastanaga amb ceba i gratinada amb formatge; en pastís o croquetes amb gambes…
- Afegir fruites tallades finament o en puré als plats de carn (llom amb puré de poma, indiot amb pinya, pollastre a la taronja…).
- Utilitzar petites quantitats d’hortalisses picades finament o ratllades per a barrejar-les amb la carn picada o amb els guisats de carn o peix, o bé per a espessir sopes…
- Preparar amb ells postres dolces amb hortalisses (pastís de pastanaga, mossets de carabassa…), o amb fruites (bescuit farcit de fruites, pastís de poma…).
- Tallar els aliments en formes curioses també els fa més abellidors. Es poden fer sandvitxos vegetals amb enciam, tomata, pastanaga ratllada, etc., amb formatge, pernil o tonyina, o col.locar aquests aliments en canapès tallats en formes originals com rombes o cercles.