L'arriscat mètode dels batuts "detox"
Una sèrie de productes basats en batuts vegetals estan fent un gran negoci gràcies a unes campanyes publicitàries impecables, que combinen una amalgama d’arguments mèdics i nutricionals amb propostes alternatives. El seu fil conductor parteix de la premissa que si s’eliminen certes “toxines”, s’aconsegueix “depurar” el cos.
Cada vegada més empreses pretenen fer-nos creure que una certa combinació de fruites i hortalisses (com més exòtiques millor) ens “desintoxicarà”, compensarà els nostres mals hàbits o ens curarà una llarga llista de trastorns. Però és veritat que aquests batuts denominats “detox” depuren l’organisme?
Encara que és un fet que les fruites i les verdures són aliments saludables, el problema es troba a confiar la nostra salut a un batut de colors i a una sèrie de promeses, en lloc de revisar la dieta, prendre consciència del que es menja i plantejar-se de quina manera es podria millorar. El risc està a buscar solucions puntuals o màgiques a problemes globals, com és ara no portar un estil de vida saludable i voler compensar-ho amb un producte -en aquest cas, els batuts- que suposadament ens farà sentir millor sense renunciar a hàbits insans.
A l’hora de descriure aquests batuts “detox”, les empreses s’hi refereixen com a productes “per a purificar” amb ingredients “100% naturals”. En aquest sentit, és important aclarir dos aspectes. En primer lloc, la legislació prohibeix vincular la paraula “natural” a “pretesos efectes preventius o terapèutics”. De fet, aquest tipus de propostes sempre incompleix un o diversos apartats del Reial Decret 1907/1996 sobre publicitat i promoció comercial de productes, activitats o serveis amb pretesa finalitat sanitària.
En segon lloc, tota declaració de salut ha d’estar aprovada, ara com ara, per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). En el cas d’aquest tipus d’empreses i de moltes altres això no es compleix. Encara més, presumeixen que els seus programes estan “avalats per nutricionistes”, quan no sempre és així. Aquesta situació vulnera la Llei 44/2003, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries. En tot cas, encara que fos cert que hi hagués nutricionistes que avalessin aquests productes, en realitat, aquest tipus de companyies no aporten proves que sustentin la hipòtesi que consumir els seus productes exercirà beneficis constatables en la salut.
La paraula “desintoxicar” té una connotació mèdica. És un procés que permet eliminar substàncies nocives de l’organisme, com els narcòtics. Tanmateix, quan anuncien els seus productes, els responsables de la lucrativa “indústria del ‘detox'” no fan referència a substàncies tòxiques, sinó a entelèquies incomprensibles i sense base científica.
Sobre això es parla en l’article “Dietes depuratives: superstició a la carta”. Per al doctor Abel Mariné, prestigiós catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona, el concepte de “depurar-se” no se sosté científicament. De manera semblant opina el professor Edzard Ernst, segons va justificar en una recerca publicada el 2012 en el British Medical Bulletin.
Més recent és el treball “Les dietes ‘detox’ per a eliminar toxines i controlar el pes: una revisió crítica de l’evidència científica”, publicat el 18 de desembre de 2014 en la revista Journal of Human Nutrition and Dietetics. En aquesta, es constata que les paraules “desintoxicació” o “depuració”, sempre presents en aquestes propostes, no són més que “afirmacions sense fonament”.
El doctor Syed Amin Tabish va assenyalar al gener de 2008 en la revista International Journal of Health Sciences que les persones que creuen haver tingut èxit amb una teràpia alternativa per a una malaltia menor poden extrapolar aquest suposat èxit a altres teràpies alternatives i utilitzar-les en malalties greus. Segons l’expert, això resulta “potencialment mortal”. És a dir, si qui consumeix aquests productes ho fa per tractar un problema seriós de salut, trigarà a utilitzar mètodes amb aval científic i sanitari, una actitud que pot tenir conseqüències greus.
- Efectes adversos. Fomentar la ingesta d’aquests productes pot generar fatiga, a més de deficiències de vitamines i minerals, segons va assenyalar al març de 2015 la Clínica Mayo en un article titulat “Ofereixen algun benefici per a la salut les dietes ‘detox’?”.
- Allunyar-se d’un patró d’alimentació saludable. Fer creure que un sol aliment és capaç de millorar la salut es tradueix en una desorientació de conseqüències imprevisibles. Així no s’aprèn a menjar de manera saludable, sinó que es perpetuen els actuals patrons d’alimentació, en els quals, en comptes de restar aliments insans de la dieta, es tendeix a sumar-n’hi d’altres que, en teoria, “compensen” els nostres mals hàbits (als quals ens resistim a renunciar).
- Perdre diners. Ni els batuts vegetals ni els complements alimentaris que venen aquestes empreses són barats. Això per no parlar de l’import que solen cobrar en les seves consultes els qui promocionen aquesta mena de quimeres.
- Promoure l’augment de pes. Hi ha indicis que el consum habitual de sucs no solament no actuarà com a “depuratiu” o “cremagreixos”, sinó que a més podria predisposar a un increment del pes corporal a llarg termini.