L'alimentació saludable comença al rebost

L'alimentació saludable comença al rebost

Un rebost sa condueix a una dieta sana. Aquest axioma comença en la compra; la decisió d’escollir els aliments i els productes que més benestar proporcionen a tota la família acostarà l’objectiu de convertir l’alimentació en la millor aliada de la salut. Per això convé substituir determinats aliments per altres de més sans. A manera d’exercici pràctic, traiem aquests aliments del rebost i en proposem alternatives saludables.

Aliments no grats

• Begudes elaborades amb suc sense gas. La millor hidratació de nens i d’adults s’aconsegueix amb l’aigua, però de vegades ens ve de gust un líquid amb sabor. És el moment d’un suc de fruita o d’alguna beguda natural. Amb aquestes s’aconsegueix calmar la set i prendre productes frescos. A l’hivern, les taronges estan en la millor època, i la fruita estival està carregada d’aigua i és fàcil d’esprémer i d’assaborir. Si no es pot evitar fer una concessió als sucs envasats, convé optar pels més saludables. Per a la beguda d’una festa infantil o com a acompanyament d’una celebració, el millor és escollir sucs sense sucres afegits i sense gas, i no altres productes similars que es promocionen com que porten vitamines afegides. En general, això respon al fet que el segon ingredient després de l’aigua és el sucre, i després el suc o la barreja de sucs concentrats, per la qual cosa, atesa l’escassa aportació de suc, cal remarcar l’addició de vitamines com a reclam al consumidor. Aquest tipus de begudes tan conegudes pel públic infantil no són sucs sinó refrescs. Cal ser conscients que molts contenen additius saboritzants, estabilitzadors, endolcidors i colorants (encara que s’anunciïn amb lletra gran que no porten conservants), que no fan més que desvirtuar l’aprenentatge dels sabors dels nens.

/imgs/20140301/despensa.jpg

• Crispetes per a microones. Les crispetes són un snack saludable, sempre que es facin seguint la recepta de les àvies: en la paella i amb molt poc oli. Les fórmules de microones que es venen envasades i llestes per a cuinar en el mateix envàs són més salades i, segons les marques, contenen greixos que no són saludables. Els ingredients d’aquestes crispetes són: blat de moro, greix, sal i, en la majoria de casos, additius antioxidants. El millor consell és deixar saltar els grans al foc.
• Gelatines de sabors. La gelatina és una barreja semisòlida, incolora, translúcida, trencadissa i insípida, que s’obté a partir del col.lagen procedent del teixit connectiu d’animals bullits amb aigua. La realitat és que les gelatines de colors són sucre pur i colorants. Es tracta d’una llaminadura, per la qual cosa no té sentit fer lloc al rebost a unes llepolies. Tot i això, hi ha una possibilitat d’aconseguir l’atractiu de colors i sabors que inspiren aquesta llaminadura combinant agar-agar (espessidor natural) amb sucs de fruites o amb trossos de fruites.
• Cereals de l’esmorzar amb molt sucre. Un bon esmorzar ha d’incloure una porció de fruita, una porció de proteïna i, per descomptat, una porció d’hidrats de carboni. El pa torrat o remullat en llet de tota la vida pot resultar avorrit i, si bé és possible alternar-lo alguns cops amb cereals, no és el mateix. A més, avui dia hi ha tantes classes de cereals de l’esmorzar que encertar en el tipus que es consumeix de forma quotidiana és una qüestió important, fins al punt que es tradueix a tenir un bon o un mal hàbit. Massa vegades el primer ingredient és el sucre en lloc dels cereals, i altres vegades porten massa barreges de sucres, fet que converteix els cereals, en comptes d’una font lenta i progressiva d’energia, en una font ràpida de sucres senzills que provoquen alts i baixos tant en la producció d’insulina com a nivell emocional (irritabilitat, cansament, endormiscament, falta de concentració…). Per tant, és important analitzar bé quina caixa s’inclou al rebost i optar pels cereals més naturals i sense sucre, com el musli, a més del pa integral, l’arròs amb llet i, de tant en tant, els bescuits casolans o artesans i les galetes integrals.
• Crema de cacau ensucrada. És un dolç. A més, un dolç molt ensucrat i amb un contingut en greix alt (i no precisament de les avellanes, com caldria esperar, sinó d’olis vegetals de naturalesa desconeguda, que desvirtuen més la qualitat del producte). Si se li fa lloc al rebost, s’hauria de col.locar al lloc de l’extraordinari. També es pot optar, amb el mateix halo d’extraordinari, per fer la pròpia recepta de crema de cacau i avellanes. Una altra cosa molt diferent és obtenir una crema pura d’avellanes barrejada amb cacau pur i un punt de canyella o sucre integral autèntic. Aquest últim ingredient serà l’ingredient addicional, el que proporcionarà el toc de dolçor a la recepta, però mai el principal.