BRÒCOLI

LA MÉS BONA DE LES VERDURES NO ÉS LA QUE TÉ MÉS BON GUST

AQUESTA VERDURA ANTIOXIDANT OFEREIX LA MILLOR CARA A L'HIVERN I A LA PRIMAVERA, PERÒ PER A ESPRÉMER LES MAGNÍFIQUES QUALITATS QUE TÉ CONVÉ SABER COM L'HEM DE TRACTAR. EN EL MERCAT CAL FUGIR DELS POMS QUE ESTIGUIN TOUS, GROGUENCS O OBERTS. A CASA, ELS HEM DE NETEJAR A FONS SOTA L'AIXETA I NO CUINAR-LOS MÉS DEL COMPTE.
1 Febrer de 2019
Img alimentacion 3 listado 249

LA MÉS BONA DE LES VERDURES NO ÉS LA QUE TÉ MÉS BON GUST

/imgs/20190201/GettyImages-560038917.jpg

Verda, frondosa i exuberant, aquesta verdura d’aparença arbòria es pot vanar d’haver format part de les cuines de mig món des de fa milers d’anys. Rica en vitamina C, àcid fòlic i niacina, aquesta verdura constitueix una bona font de provitamina A (betacarotè) i altres vitamines, a més de minerals com el magnesi, fòsfor, zinc i ferro.

Tot i això, la qualitat més destacable que té és la gran aportació antioxidant. La família de les crucíferes, com el bròcoli, la coliflor, la col de cabdell i les cols de Brussel·les, es diferencia de la resta de verdures per l’alt contingut de glucosinolats, que es metabolitzen en l’organisme en forma d’antioxidants. El sulforafà, l’antioxidant més potent del bròcoli, ha demostrat que actua de protector de malalties degeneratives com el càncer i patologies pulmonars com l’MPOC. D’aquí ve el seu interès en la nostra dieta, sobretot durant la temporada hivernal.

Segons l’Institut Americà per a la Recerca del Càncer, aquest grup de vegetals pot contribuir a la “eliminació de carcinògens, limitar la producció d’hormones relacionades amb el càncer, bloquejar els elements cancerígens i evitar el creixement tumoral”. També tenen efectes beneficiosos sobre el sistema cardiovascular i propietats antiinflamatòries: d’acord amb un estudi de la Universitat d’East Anglia (2013), el sulforafà pot ser positiu per a aquells que pateixen artritis, ja que “bloqueja els enzims que provoquen el deteriorament de l’articulació”. Els isotiocianats i els àcids grassos omega-3 també contribueixen als seus efectes antiinflamatoris. Per contra, si es prenen medicaments anticoagulants, convé limitar la ingesta d’aquesta verdura, ja que la vitamina K que conté pot limitar-ne l’efectivitat.

AL VAPOR, MÉS PROPIETATS

/imgs/20190201/GettyImages-908592888.jpg

Crua o cuita, aquesta verdura requereix determinades accions encaminades a assegurar una higiene i una manipulació correctes. Per la textura suau i pel gust, no hi ha dubte que el bròcoli és fàcil de coure, per això s’aconsella cuinar-lo al vapor. Però, abans, no t’oblidis de rentar-lo sota un raig d’aigua (submergir-lo faria que es desaprofitessin els interessants nutrients). És aconsellable, a més, retirar la part més dura de les tiges, però no del tot, ja que són una font de fibra excel·lent. Igual que amb els espàrrecs, les tiges es poden servir amanides amb salsa vinagreta o amb una mica de maionesa, també poden ser l’ingredient principal de sopes i purés. I si busques una presentació diferent, considera de posar-lo com a ingredient en una pizza o per a preparar una crema deliciosa.

VIGILA ELS TEMPS

Per a cuinar totes les tiges per igual, els ramells s’han de dividir en mides uniformes. I no ens hem de passar amb els minuts de cocció: si els mantenim massa temps al foc, farà que el bròcoli generi una olor molt forta i s’enfosqueixi, a més de perdre vitamines i minerals. Si el fem bullit, només caldran entre dos i set minuts; si és al vapor, entre dos i cinc; escaldat, entre un minut i minut i mig; i al forn, entre 20 i 25. Ha de quedar al dente per a aprofitar al màxim els seus nutrients.

El brou resultant sempre es pot aprofitar per a prendre’l sol o per a altres plats del menú setmanal. Si preferiu gaudir-ne d’un consum cru, per a amanides o aperitius, la neteja amb aigua és essencial per a eliminar les possibles restes de terra i altres impureses, a més de desinfectar-lo després amb unes gotes de lleixiu o vinagre. Encara que sigui més popular el bròquil o la coliflor, el bròcoli pot acompanyar també cereals com l’arròs, pastes, lasanyes o guisats de llegums com ara mongetes.

A l’hora de comprar, reconèixer l’estat de fruites i hortalisses pot ser un suplici. Com podem triar un bròcoli fresc i cruixent? Si els ramells són petits i compactes i de color verd brillant, i si la tija és ferma, està ben tallat i té la longitud requerida, llavors el pots posar al cistell. Si les flors estan obertes, els ramells estan tous o de color groguenc o marró, és senyal que la planta estarà dura i llenyosa. Encara que el bròcoli congelat no sol tenir ramells grans, si l’adquireixes fresc cal que et fixis en la mida. Les puntes dels ramells han de mesurar com un cap de llumí, amb uns ramells que siguin tan diminuts com es pugui, al costat d’altres de més grans i frondosos. És el signe que la verdura comença a madurar, però no massa. Una textura ferma, atapeïda i no massa dura ens diu que la planta és cruixent. Una manera de comprovar-ho és torçar lleugerament cada ramell: bona elecció.

Secrets per a mantenir-lo fresc

/imgs/20190201/GettyImages-577626787.jpg

Els passos que cal seguir per a l’envasament correcte són senzills. Es recomana rentar el bròcoli fresc amb una solució d’una part de vinagre blanc i tres parts d’aigua, i després esbandir-lo en un colador sota l’aixeta. Una vegada sec i sense fulles, s’han de retallar els extrems de les tiges. Després se separen els ramells més grans, tallant-los en trossos més petits per a guardar-los en una bossa o en un recipient de plàstic amb tancament hermètic. És aconsellable mantenir-lo a la nevera entre tres i cinc dies.

També es pot conservar cuinant-lo, al vapor o bullit durant tres o quatre minuts fins que tingui un color verd brillant. I si no l’hem de consumir al moment, el podem congelar. El bròcoli envelleix pocs dies després de collir-se, per l’alteració bioquímica produïda pel creixement de microorganismes que el deterioren. Malgrat això, el 2013, científics de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED), de la Universitat d’Extremadura (UNEX) i de la Universitat de Foggia (Itàlia) van dissenyar un envàs compost per polipropilè microperforat, que conté un 10 % d’oxigen i un 5 % de CO2, que permet mantenir les propietats del bròcoli 12 dies després de la recol·lecció.

LA FAMÍLIA BRÒQUIL

/imgs/20190201/GettyImages-682099638.jpg

  • Calabrese. És el bròcoli tradicional. Rep el nom del seu lloc d’origen, Calàbria, al sud d’Itàlia. Té ramells atapeïts, color verd fosc i una tija dura i gruixuda. La seva mida oscil·la entre els 10 i els 20 centímetres i el pes mitjà arriba als 500 grams. Tant els ramells com la tija són comestibles.
  • ‘Xinès. És una verdura amb fulles grans i planes, de color brillant i de to verd blavós. Les tiges són més fines i el gust, més amarg. S’utilitza sobretot en la gastronomia cantonesa, per exemple saltat, bullit o al vapor.
  • Bimi. Fruit de la unió entre el tradicional i el xinès, es considera un “superbròcoli” pels nombrosos beneficis nutricionals. Té una tija fina i allargada, com el del bròcoli xinès, el gust dolç que recorda l’espàrrec, i el seu ramell és com el d’un bròcoli tradicional, de gust suau.
  • Romanescu. Barreja del bròcoli tradicional i el bròquil. Aquesta varietat presenta un color verd clar i uns ramells ferms i en forma d’espiral. Té un gust suau però amb una textura més cruixent, recomanable en saltats i guisats.
  • Bròcoli morat. Semblant a la varietat tradicional en aspecte i en gust, es distingeix pels petits ramells de color morat. És probable que sigui el que consumien els romans.

CUIDES EL PLANETA QUAN MENGES? Som tants a la Terra que, per a alimentar-nos tots, necessitem moltíssims recursos. Aquest esforç fa que deixem una petjada en el medi ambient que, a poc a poc, li fa molt de mal. Contesta el qüestionari i descobreix el que saps sobre com afecta la nostra dieta a la naturalesa.

LLEGEIX LA PREGUNTA I TRIA LA RESPUESTA CORRECTA

/imgs/20190201/GettyImages-597345593.jpg

1. DESEQUILIBRI

Cada vegada hi ha més nens i nenes que mengen hamburgueses i llaminadures, i això augmenta el risc de desenvolupar malalties del cor, diabetis i càncer. A tot el món, 2.100 milions de persones tenen sobrepès o obesitat (estan molt “grossetes”), mentre que moltes altres tenen desnutrició crònica, perquè no poden menjar prou. Saps quantes?

  • A. 100 milions.
  • B. 340 milions.
  • C. 870 milions.

2. CONTAMINACIÓ

Quan obrim la nevera, veiem molts aliments diferents. Fixa’t en les etiquetes i veuràs que venen de molts llocs, i alguns de molt lluny. Produir i transportar tot aquest menjar contamina l’aire i l’aigua, i per això és millor consumir productes de proximitat. Saps quantes tones de gasos dolents (els anomenats “d’efecte d’hivernacle”) produeix la indústria agroalimentària?

  • A. 400 milions.
  • B. 5.300 milions.
  • C. 1.100 milions.

3. DESFORESTACIÓ

Per a produir alguns aliments es necessiten grans extensions de terreny per a conrear, i això vol dir que es talen molts arbres. Saps quanta superfície de bosc es va arrasar entre el 1990 i el 2008 per a donar menjar als europeus?

  • A. Igual que deu camps de futbol.
  • B. La mateixa que la ciutat de Madrid.
  • C. El doble de la superfície de Bèlgica.

4. RECURSOS

A nosaltres, no ens falta mai el menjar. Però hi ha països en què nens, nenes i grans passen molta gana. Si tots mengessin com ho fem a Europa, saps quants recursos necessitaríem?

  • A. L’equivalent a 2,7 planetes.
  • B. Un altre planeta com el nostre.
  • C. No en necessitem més; només cal organitzar-se millor.

5. SALUT

/imgs/20190201/GettyImages-109362716.jpg

Si mengem en excés i no fem exercici, pot ser que com a conseqüència tinguem sobrepès o obesitat. Si això passa, tindrem més risc de patir malalties molt serioses. Saps quant diners ens gastem a Espanya per a curar les persones que pesen massa?

  • A. 20.000 milions.
  • B. No gaire, perquè n’hi ha prou de fer dieta.
  • C. 12.000 milions.

6. MEDI AMBIENT

Amb una dieta adequada, menjant productes naturals, podríem reduir el nostre impacte sobre els recursos del planeta: per exemple, gastem el 30 % de l’energia (aigua, llum, gas…) en agricultura. Saps quanta aigua destinem als cultius del camp?

  • A. El 35 %.
  • B. El 50 %.
  • C. El 70 %.
  • SOLUCIÓ: 1. C; 2. B; 3. C; 4. A; 5. A; 6. C