La importància de combinar bé la farmàcia i el rebost

La importància de combinar bé la farmàcia i el rebost

/imgs/20070101/img.alimentacion.01.jpg Alguns medicaments s’han de prendre només amb aigua i amb l’estómac buit, altres mai no s’han de barrejar amb llet o lactis i alguns s’han d’ingerir juntament amb el menjar. La raó no és arbitrària: la interacció entre aliments i fàrmacs és un fet amb resultats molt diversos, i no sempre beneficiosos. En alguns casos, es tradueix en un augment de l’eficàcia del medicament, però també pot produir l’anul·lació de la seua acció terapèutica o fins i tot l’aparició de reaccions de toxicitat.

En l’actualitat els prospectes inclouen recomanacions sobre aquesta qüestió, tant en l’apartat d’Interaccions, com en els de Contraindicacions i Advertiments i Precaucions. Es disposa, a més, del consell mèdic o farmacèutic per verificar que les medicines no interactuen perjudicialment, ni entre si ni amb els aliments, assessorament especialment aconsellable en els qui pateixen alguna malaltia crònica.

Les interaccions són molt nombroses, però només adquireixen importància clínica aquelles que comprometen l’estat nutricional de la persona -per exemple, fàrmacs que produeixen alteracions digestives com nàusees, vòmits, etc., o que poden produir carències nutritives-, o quan es veu alterada l’eficàcia o la seguretat dels medicaments. Les interaccions es poden donar amb medicaments obtinguts amb recepta mèdica o sense aquesta, com és el cas d’alguns antiàcids i dels complements dietètics.

Interaccions entre dieta i medicaments

Efectes negatius en determinats tractaments

/imgs/20070101/img.alimentacion.02.jpg

• Dieta rica en greixos. Disminueix l’eficàcia de medicaments que s’utilitzen en el tractament de la sida -zidovudina, indinavir, didanosina-. Per aquest motiu s’han de prendre en dejú o una hora abans dels àpats.
• Dieta rica en proteïnes. Redueix l’absorció de l’antiulcerós sucralfat, per això s’ha de prendre en dejú o dues hores abans dels àpats. Aliments rics en vitamina K -verdures de la família de la col, remolatxa, encisam, te verd, fetge de porc o de vaca i pèsols verds-. Limiten l’eficàcia dels anticoagulants orals -warfarina i acenocumarol-.
• Dieta rica en all. Frena l’eficàcia d’inhibidors de la proteasa com el saquinovir, per al tractament de la sida i, per contra, augmenta l’acció dels anticoagulants orals -warfarina i acenocumarol-. Per això s’ha d’evitar el consum d’all en quantitats elevades i les perles o comprimits -concentrats d’all-, ja que hi ha risc d’hemorràgies i sagnats.
• Aliments rics en tiramina -aliments rics en proteïnes i envellits, madurats o fermentats com les arengades, els formatges curats, alguns embotits, etc.-. La tiramina és un aminoàcid, un component de les proteïnes que interacciona amb fàrmacs anomenats inhibidors de la MAO -Mono-amino-oxidasa-, d’acció antidepressiva. Ja al 1964 es van publicar casos d’hemorràgies cerebrals i crisi hipertensives a causa de la interacció de la dieta amb aquests fàrmacs. És molt important evitar els aliments rics en tiramina durant el tractament, i fins i tot tres setmanes després d’haver-lo conclòs.
• Llet i lactis. Alteren l’absorció i redueixen l’eficàcia d’antibiòtics com les tetraciclines. Aquests medicaments no s’han de prendre mai amb llet o sals de calci o lactis. S’aconsella espaiar la presa de l’antibiòtic i els lactis almenys en dues hores.
• Alvocat. És un aliment ric en greix que redueix l’acció dels anticoagulants orals, per això es recomana evitar-ne la ingesta simultània. Suc de pomelo. Aquest suc no s’ha de prendre mai conjuntament amb antagonistes del calci utilitzats en la hipertensió arterial -felodipina, nifedipina…-, fàrmacs anti-rebuig de trasplantaments, antihistamínics i altres medicaments, ja que pot produir reaccions de toxicitat.
• Regalèssia. La regalèssia es troba en els xiclets, els bombons, les cigarretes, les barreges de tabac i la cervesa. Conté àcid glicírric, d’estructura semblant a l’hormona aldosterona. Actua afavorint la retenció de líquids i de sodi i l’hipokalièmia -nivells baixos de potassi en sang- en l’organisme, i anul·la l’acció d’alguns antihipertensius -diürètics tiazídics i betablocadors-.
• Soja. En dones tractades amb tamoxifèn, fàrmac d’acció antiestrogènica i per a la prevenció del càncer de mama, la soja n’anul·la l’acció, per la qual cosa s’ha d’evitar la seua ingesta conjuntament. També se sap que augmenta la toxicitat d’altres medicaments com l’haloperidol -indicat en alteracions del sistema nerviós- i la warfarina, entre d’altres.

Efectes positius

• Suc de taronja. És un bon exemple d’aliment ric en vitamina C, que augmenta l’absorció dels complements de ferro per al tractament de l’anèmia, i ajuda així a reposar més fàcilment les reserves de ferro de l’organisme.

Alguns exemples d’alteracions produïdes per medicaments

• Alteracions sobre la gana
  Alguns medicaments poden augmentar o disminuir la gana. Per exemple, els que s’utilitzen per combatre el càncer sovint causen nàusees i vòmits; d’altra banda, la insulina, els esteroides, els antidepressius i alguns tipus d’antihistamines poden fer que una persona tinga més gana del normal.
• Irritació gastrointestinal
  Certs fàrmacs poden irritar l’estómac, per la qual cosa és millor prendre”ls amb menjar o amb llet, com és el cas dels antiinflamatoris no esteroïdals -AINES-.
• Augment del risc de carències nutritives
  Hi ha medicaments que interfereixen amb l’absorció de nutrients. Per exemple, l’oli mineral que s’usa per al restrenyiment -oli de parafina- evita l’absorció de les vitamines liposolubles A, D, E i K, i els laxants amb sals d’alumini disminueixen l’absorció de fosfats i vitamina A. Els antiàcids augmenten el risc de carència de vitamina B1 i de ferro, els anticonvulsivants d’àcid fòlic, vitamina D i K, etc.