Hiperuricèmia i gota: malalties de l'opulència
Enric VIII d’Anglaterra, Charles Darwin o Leonardo da Vinci tenen molt en comú. Personatges de gran renom, van imprimir el seu segell en la història de la Humanitat, però en la solitud de la seva alcova, tots van patir una dolorosa malaltia: la gota.
Encara que en l’antiguitat es desconeixia la relació de la gota amb l’àcid úric, aquest mal que provoca una dolorosa inflor en les articulacions de les extremitats era molt conegut. Hipòcrates la va descriure en l’edat daurada de Grècia com la “malaltia dels patricis”, ja que era característica de les classes adinerades, sobretot en homes d’edat mitjana. També se la coneixia com “la malaltia dels reis”, perquè diversos monarques, com Alexandre el Gran o Carlemany, la van patir. Tampoc no se’n van lliurar reconeguts científics com Isaac Newton.
L’aparició de la gota gairebé sempre s’ha vinculat amb el sobrepès, amb els excessos amb el menjar i amb les begudes alcohòliques. El 1848, Alfred B. Garrod la va relacionar per primera vegada amb una concentració sanguínia d’àcid úric més elevada en els pacients que patien aquesta malaltia.
Avui dia, en vista de la prevalença d’excés de pes i de l’empitjorament de la qualitat dieta en les societats desenvolupades, no és d’estranyar que les xifres d’hiperuricèmia (nivells elevats d’àcid úric en sang) i de gota no deixin d’augmentar. En tot cas, hi ha altres factors implicats, com la major longevitat de la població o l’ús de certes medicacions, com els diürètics o l’aspirina.
No tots els “excessos” són igual d’arriscats en relació amb la hiperuricèmia o la gota. Els factors dietètics principals que augmenten el risc de patir hiperuricèmia i gota són: obesitat, consum freqüent de carns vermelles, vísceres o extractes carnis, consum elevat de peix o marisc, begudes alcohòliques i begudes ensucrades com ara refrescs o sucs de fruites.
Per contra, els elements més destacables que disminueixen aquest risc són la pèrdua de pes (si és excessiu) i el consum de llegums, verdures, aliments rics en fibra i lactis desnatats.
Uns nivells alts d’àcid úric, a més de causar gota, també generen urolitiasi o formació de cristalls en l’aparell urinari, així com malalties renals tant cròniques com agudes. Així mateix, hi ha altres trastorns importants relacionats amb la hiperuricèmia: hipertensió, síndrome metabòlica, malalties cardiovasculars i fins i tot un risc més alt de mortalitat. Així, doncs, val la pena evitar-ne l’aparició.
La hiperuricèmia no només s’associa amb la gota, sinó amb diverses malalties greus (com les malalties cardiovasculars). Per això, si es pateix aquest trastorn, convé millorar-ne els hàbits alimentaris. A més del tractament mèdic (hi ha fàrmacs molt eficaços per a controlar la hiperuricèmia), és recomanable que el pacient rebi educació i consells sobre alimentació i estil de vida.
Però no sempre s’hi encerta. Entre els errors més habituals, destaca la restricció de verdures o de llegums, no limitar el consum de begudes ensucrades i no promoure el consum de lactis desnatats. Si a això sumem que només el 20% dels pacients que busquen serveis mèdics es mostren disposats a fer canvis sostinguts en el seu estil de vida, entendrem per què aquest tipus de malalties no remeten amb facilitat.
També s’han estès creences errònies sobre els aliments que ha de descartar una persona amb hiperuricèmia o gota. Tot i que hi ha algunes verdures i llegums, com els espinacs o les llenties, que contenen altes concentracions de purines, aquests aliments no augmenten el risc d’hiperuricèmia. Altres aliments que se solen eliminar de manera injustificada són el tomàquet i les fruites seques.
Sigui com sigui, aquestes són les recomanacions dietètiques principals, amb base científica, que haurien de rebre els pacients amb hiperuricèmia o gota:
- Perdre pes, si n’hi ha un excés (sobrepès o obesitat). La reducció ha de ser progressiva, ja que una ingesta calòrica molt baixa produeix hiperuricèmia.
- Limitar les begudes alcohòliques en cas de consumir-ne. Sobretot, cerveses o licors.
- Evitar la ingesta de refrescs o de qualsevol beguda ensucrada.
- Limitar el consum de sucs de fruites.
- Reduir el consum de carns vermelles i evitar-ne les vísceres.
- El consum elevat de peix i de marisc pot empitjorar-ne el quadre. Una ingesta de 3 racions per setmana pot ser adequada, encara que s’ha d’ajustar en funció de la gravetat de la malaltia.
- Prioritzar els lactis desnatats.
- Augmentar el consum de proteïnes vegetals, verdures, llegums i fruites. Encara que algunes fruites riques en fructosa s’han associat a un increment del risc, els seus beneficis sobre la salut sembla que són superiors a aquest risc.
- Evitar les atipades esporàdiques.
- Eludir altres factors de risc cardiovascular: no fumar, disminuir el consum d’aliments rics en sal i fer exercici sovint.