Galetes per a nens, bocins de dolçor
Cada persona menja a l’any, a Espanya, cinc quilos de galetes, segons dades del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Aquesta xifra ha augmentat de manera sostinguda els últims seixanta anys, en part, perquè el consum de les galetes està arrelat en la nostra alimentació des de fa segles. L’èxit que tenen rau en el seu baix contingut d’humitat, que n’allarga la vida útil i en disminueix el risc de deteriorament per microorganismes. Això explica per què s’han consumit en nombrosos viatges èpics al llarg de la història. Les primeres galetes s’elaboraven en un forn calent i després s’assecaven en un forn fred; una tècnica coneguda com a “doble cocció”, que ja no s’utilitza en la producció moderna.
Pel que sembla, la paraula “galeta” prové del terme francès galette, un pastís rodó de poc gruix. Antigament, a més de tenir una forma arrodonida, les galetes eren un aliment de consum ocasional, mentre que avui són presents diàriament en gairebé totes les cases (hi hagi nens o no) i tenen una infinitat de mides i formats. Sens dubte, en això influeix el paper de la indústria alimentària, que les ofereix a un preu raonable i en infinitat de presentacions. I és que fins fa uns 50 anys, se solien elaborar a casa; molt sovint, en mans d’una àvia experta.
El sector de les galetes ha sabut adaptar-se a les noves necessitats del consumidor, que cada vegada valora més els formats còmodes (com les racions individuals en bossetes pràctiques) i els productes nous. Un consumidor que, preocupat per la seva salut, també aprecia qualsevol millora en el perfil nutricional del producte (per exemple, que contingui menys sucres, greix o sal, o més fibra, vitamines i minerals), una circumstància que aprofita la indústria alimentària per a perfeccionar aquest aliment i promocionar-lo amb declaracions de salut, com ara “valor energètic reduït” o “alt contingut en fibra”.
D’entre la gran varietat de galetes que podem trobar, les dolces dominen les demandes dels consumidors espanyols amb quotes de mercat del 96,3%, en volum. Les salades ocupen un lloc molt més modest. Més baixa és encara la quota de mercat de les galetes dietètiques. Les galetes maria, en tot cas, són la referència més popular, encara que són seguides de prop per les torrades, les farcides, les banyades i cobertes, les de relleu, les salades, les assortides, les neules i les galetes bescuit. Malgrat aquest enorme ventall de possibilitats, aquesta guia se centra en les galetes dirigides específicament als nens.
I és que al voltant del 10% de les galetes que es poden trobar al mercat són infantils, si bé les galetes maria són les més populars (de cada 10 galetes que es venen, més de 3 són d’aquest estil).
Quina quantitat de galetes infantils poden menjar els nens?
Són moltes les famílies que inclouen les galetes en la seva alimentació quotidiana. De fet, del total de la despesa en alimentació de les llars espanyoles, la partida de brioixeria, pastisseria, galetes i cereals suposa un 3,6%.
En aquest punt, cal saber que les galetes, pel seu contingut en sucres i greixos, encaixen dins del grup d’aliments denominat “brioixeria”. Així les considera el Ministeri de Sanitat que, en l’Enquesta Nutricional d’Ingesta Dietètica Espanyola (ENIDE), les va incorporar dins de la categoria “brioixeria”, al costat d’altres productes com pastissos, brioixos, bunyols o xurros.
Les galetes són aliments de gran valor energètic per l’alt contingut en hidrats de carboni i en greixos que tenen. Aporten una mitjana de 450 calories per cada 100 grams, per la qual cosa són un complement adequat d’esmorzars o berenars, però s’ha de tenir molt en compte la quantitat que se’n consumeix. La seva ingesta resulta especialment adequada com a aportació energètica extra en situacions de desgast físic que així ho requereixen.
Quan es tria entre les versions lleugeres, és important fixar-se en l’origen de les calories, ja que hi ha alguns casos en què es redueixen les calories a costa del greix i, tot i això, es manté la quantitat de sucres. Aquestes dades són importants especialment per als qui han de cuidar l’aportació de greix o sucres en la seva dieta, com els diabètics, les persones amb hipercolesterolèmia, hipertrigiceridèmia, obesitat, etc. De qualsevol manera, cal tenir en compte que per a notar una diferència significativa d’ingesta de calories, caldria prendre unes 12 galetes, és a dir, 100 grams d’aquest aliment, una quantitat gens aconsellable.
Amb tot, cal recordar que el consum excessiu d’aliments amb una densitat calòrica alta (com les galetes) incrementa el risc de patir obesitat a llarg termini. Segons l’enquesta Enkid, duta a terme amb una mostra representativa de la població infantil d’Espanya, les galetes es troben entre els aliments que més calories, greixos totals, greixos saturats i sucres aporten als nens. Encara més, en adults, les galetes també són dels productes més consumits entre hores. Encara que cada vegada és possible trobar més galetes enriquides en nutrients, cal recordar, com va assenyalar al setembre de 2012 l’actual directora general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que un aliment amb molt de sucre no és recomanable, encara que s’hi hagin afegit vitamines, minerals o fibra.
Vol dir això que les galetes són “dolentes” i que cal oblidar-se de menjar-ne? No, en absolut. Com passa amb qualsevol aliment, el seu efecte en la salut dependrà tant de la freqüència de consum com de com sigui de saludable la resta de la dieta. No és el mateix esmorzar, berenar i picar galetes entre hores, que gaudir-ne només en l’esmorzar o el berenar per a deixar espai a la fruita fresca en altres preses. Tampoc no és el mateix menjar mig paquet de galetetes amb un bol de llet sencera, que respectar unes racions moderades de galetes i acompanyar-les amb un got de llet desnatada. I, per descomptat, no és el mateix una galeta que una altra. A manera d’exemple, les que estan cobertes de xocolata tindran mes calories, greixos i sucres que les que no ho estan.
D’altra banda, la mida de la ració consumida resulta determinant quant a les calories que ens aportaran les galetes. Si ens fixem en els productes, moltes marques de galetes per a nens ofereixen racions individuals amb quatre galetes de 10 grams cadascuna a l’interior. Sens dubte, aquesta ració (de 40 grams) aportarà més calories, greixos i sucres que una unitat de galeta de tipus “Príncipe”.
Habitualment, tant nens com adults prenen galetes en l’esmorzar o el berenar. Les galetes no han de desaparèixer de la dieta, però és important conèixer el seu contingut i equilibrar-ne la ingesta per a alleugerir les calories, els sucres i els greixos de la nostra alimentació.
En el cas dels esmorzars, al nostre país, és un costum molt arrelat que siguin dolços. A més de productes de galetes, també se sol incloure brioixeria i rebosteria, torrades untades amb melmelada, llet amb sucre o cacau, cereals endolcits, etc. L’objectiu és introduir petits canvis que disminueixin la ingesta de calories, sucres i greixos en aquest primer àpat del dia. Així, es poden alternar els aliments més substanciosos i no triar sempre les galetes, la brioixeria o la melmelada com a opció per a l’esmorzar. Altres dies es pot optar per fruita fresca i productes poc processats, com ara torrades elaborades amb pa del dia anterior amb oli.
El mateix passa amb l’esmorzar o el berenar. La galeta no sempre ha de ser la primera opció. Es pot combinar amb fruita fresca, macedònies o entrepans saludables de pernil dolç o gall dindi, de peix, de formatge fresc, vegetals, etc. Hi ha un gran ventall de possibilitats.
Un paquet d’exquisides galetes ens atreu en gran manera. Sabem quan les obrim, però mai quan les tancarem. Tant als adults com als nens, ens costa molt deixar de menjar aquests bocins dolços saborosos, per la qual cosa és molt freqüent que pensem que són addictives. Però en realitat ho són?
La resposta és que no, les galetes no són addictives. Si bé és cert que ens costa més deixar de menjar-ne quan estem enfront d’aliments molt abellidors, no és correcte parlar d’addicció. En l’addicció hi ha una dependència emocional i física excessiva que sol anar en augment, cosa que no passa amb els aliments saborosos. És més correcte parlar, segons assenyala el doctor José María Ordovás, de “propensió”, això és, “inclinar-se per naturalesa, per afició o per un altre motiu, cap a alguna cosa en particular”, com ho defineix el diccionari.
Anàlisi nutricional d'11 galetes per a nens
Per a elaborar una anàlisi nutricional, s’han inclòs en el semàfor una varietat de galetes amb dissenys atractius per als nens. La mida de la ració s’ha unificat a 40 grams, ja que moltes d’aquestes vénen en envasos individuals (bosseta de plàstic tancada, que dóna a entendre als adults que és la ració individual que ha de consumir un nen) amb 40 grams de galetes.
Tal com es pot comprovar, cap dels productes seleccionats conté tots els ítems en color verd. En concret, les galetes “Diver Crusty The Simpsons” i “Mini Príncipe” contenen una xifra important de greixos saturats; per això, el seu consum, si es dóna el cas, s’ha de reservar per a ocasions especials.
En aquest sentit, tot i que les galetes incloses en el semàfor nutricional no suposen una preocupació pel seu contingut en sal, és important insistir que sí que ho són pel seu contingut en calories, sucres i greixos. És una cosa que cal tenir en compte en el nostre entorn, en què un de cada tres nens pateix excés de pes.
Sobre l’ús de personatges famosos (com “Els Simpsons”) en les galetes, és important remarcar que el Codi Paos (Codi d’Autorregulació de la Publicitat d’Aliments Dirigida a Menors i llançat el 2005 pel Ministeri de Sanitat per a prevenir l’obesitat infantil) va assenyalar que “la publicitat d’aliments o de begudes en cap cas no explotarà l’especial confiança dels menors en els seus pares, en professors o en altres persones, com ara professionals de programes infantils o personatges (reals o ficticis) de pel.lícules o sèries de ficció”. Com es pot observar, no sempre es compleix, però cal recordar que és un codi voluntari.
Les galetes infantils es presenten en uns embolcalls cridaners, acolorits, que llueixen moltes vegades personatges coneguts pels nens. És indubtable l’efecte que exerceix en ells el disseny de l’empaquetat i la publicitat d’aquests productes, elaborat per experts en màrqueting per a atreure el seu interès. Però, a més, tal com ha detallat recentment la doctora Julie Mennella en la revista Physiology & Behavior (al maig de 2015), els nens senten una preferència més gran envers els sabors dolços que no els adults; per aquesta raó, les galetes són tan irresistibles per a ells.
Algunes galetes dirigides al públic infantil estan avalades aparentment per associacions de pediatres o metges. Aquest element, orientat als adults, opera de la mateixa manera que un personatge de dibuixos animats amb els nens: exerceix un poderós efecte de reclam, especialment, entre aquells adults que es preocupen per l’alimentació correcta dels seus petits i volen oferir-los aliments saludables. Els pares confien en la presència de logotips d’associacions acreditades en els embolcalls d’un producte adreçat a nens, amb independència que aquests tinguin o no un perfil nutricional idoni per a un consum habitual, fet que els pares no han de saber necessàriament. Així, seria desitjable que les associacions només permetessin l’ús del seu logotip en productes amb un perfil més saludable.
Quines compro?
Les galetes infantils no presenten grans diferències nutricionals entre si. Algunes són menys calòriques que d’altres o contenen menys sucres i greixos, però la veritat és que totes són semblants en la composició. Les tries, per tant, dependran moltes vegades dels gustos personals o estaran subjectes a l’economia familiar, més que no a una diferència nutricional important. Dit això, sí que és possible oferir alguns suggeriments, a tall d’orientació:
Una tassa de cafè amb llet, un got de llet sola o amb una mica de cacau solen presidir la taula a l’esmorzar i el berenar. Las galetes clàssiques i senzilles, de tipus maria, són les indicades per a sucar en la llet. Si fem un esmorzar ràpid, per al camí, es pot triar una galeta una mica més completa que, a més d’hidrats de carboni, aporti fibra, que amb poca quantitat ens saciarà més (com les que contenen multicereals i trossets de fruita seca). Així i tot, des del punt de vista nutricional, després d’unificar totes les galetes analitzades en una mateixa mida de ració (40 grams), s’ha constatat que no hi ha grans diferències entre unes i altres pel que fa a nutrients conflictius, com ara sucres o greixos. Per tant, és important no considerar les galetes infantils com la principal opció per a l’esmorzar o el berenar dels nens. És millor disminuir la seva presència i donar prioritat a la fruita fresca.
Una peça de fruita o unes torrades amb oli i tomàquet són opcions millors que les galetes per a picar a mig matí. No obstant això, si triem unes galetes perquè després farem un àpat lleuger o perquè estem d’excursió i necessitem un menjar pràctic i fàcil de transportar, ens decantarem per les galetes analitzades més lleugeres -Tosta Rica, Dibus Mini, Ositos sabor Mel-. En paral.lel, una recomanació: és millor no portar galetes de xocolata, ja que contenen massa calories i sucres (i ens poden treure les ganes de menjar després) i són difícils de transportar en els dies calorosos perquè es desfan amb facilitat.
Per a unes postres eventuals, qualsevol galeta és vàlida, encara que convé saber que, entre les analitzades en el semàfor nutricional, les menys recomanables són les galetes “Diver Crusty The Simpsons” i “Mini Príncipe”. Si volem fer servir unes galetes per a elaborar-ne altres postres, l’opció més recomanada (i econòmica) són les galetes de tipus maria. Amb aquestes, es pot elaborar el famós pastís de galetes i cacau. Encara que si volem fer unes postres més contundents -per a ocasions especials-, podem utilitzar les galetes farcides de tipus Oreo per fer la crema de mantega d’uns cupcakes.
Un nen amb diabetis pot consumir galetes, encara que haurà de regular la dosi d’insulina en funció de la quantitat de sucre consumit. En tot cas, com que el seu risc cardiovascular és més elevat, és molt recomanable que eviti consumir de forma freqüent aliments amb una baixa qualitat nutricional.
L’univers de les galetes és tan ampli que triar la més adequada per als més petits no sempre és una feina fàcil. Els supermercats i altres establiments ofereixen prestatgeries replenes de galetes amb diferents sabors, mides i textures: de xocolata, amb fruita seca, de mantega, de iogurt, rodones, quadrades, de colors… Són moltes les variants de galetes que han sorgit amb el pas dels anys.
Un quilo de galetes infantils costa entre 3 i 14 euros, un interval de preus bastant ampli si es té en compte que els ingredients són semblants i la composició nutricional de les unes i les altres és bastant similar. Observem abans les marques:
- Entre les més barates trobem les galetes “Tosta Rica” (Cuétara) i les “Tuestis Angry Birds” (Gullón) -les dues, per sota de 3,50 euros el quilo-.
- No tan econòmiques, però per sota del preu mitjà, hi ha les “Dibus Dragons” (Gullón), les galetetes amb cereals i xocolata (Eroski) i les “Dinosaurus” (Artiach) -totes, per sota dels 6,70 euros el quilo-.
- Entre les més cares hi ha les “Mini Osito Lulú” (Fontaneda) i els “Minidinosaurus amb Mel” (Artiach) -les dues costen més de 10,50 euros el quilo-.
Però, en el món de les galetes -en particular, de les infantils-, no tot és qüestió de marca. També hi influeix molt el personatge, el disseny i la mida de la galeta. Un exemple? Els dinosaures d’Artiach, que podem trobar amb diferents preus. Així:
- Els senzills “Dinosaurus” costen poc més de 6 euros el quilo
- Els enginyosos “Dinosaurus Ous” (galetetes amb forma d’ou i llavors de xocolata) costen més de 9 euros el quilo
- Els simpàtics “Minidinosaurios amb Mel” costen gairebé 11 euros el quilo.
La recomanació per a estalviar, si als nens “només” els agraden aquests personatges (o d’altres, com “Els Simpson”, els “Ossets” o els “Angry Birds”) és mirar bé els preus dins d’aquest grup i oferir-los agafar els més econòmics.
En la comparativa de preus cal tenir en compte també la mida (pes) de l’envàs, ja que algunes galetes poden semblar molt més econòmiques que d’altres a primera vista i ser, en realitat, més cares. Això es pot apreciar fins i tot entre galetes idèntiques de la mateixa marca. Per exemple:
- Les galetetes “Tosta Rica”, de Cuétara, costen 3 euros el quilo si es compren en el “format gegant”, d’1,2 quilos.
- En canvi, si comprem aquestes mateixes galetes en un format més petit -per exemple, de 860 grams-, el preu per quilo ens costa 40 cèntims més.
- Si escollim el format més petit de tots -les “Mini Go”, de 240 grams-, el preu per quilo es duplica; supera els 6 euros.
En aquest cas, els més indicat per a estalviar és triar els formats més grans i consumir a poc a poc les galetes. Ara bé, els paquets petits tenen l’avantatge de ser més pràctics i que poden ser molt útils per a aconseguir que aquest tipus d’aliment sigui de gaudiment ocasional; més un “capritx” que no una part quotidiana i abundant de la dieta.