Falsos amics de l'alimentació infantil

Missatges com "varietat de vitamines i minerals" desvien l'atenció dels pares sobre la veritable fórmula nutricional de determinats aliments
1 Juny de 2012
Img alimentacion listado 805

Falsos amics de l'alimentació infantil

/imgs/20120601/alimentacion1.jpg
L’interès i la preocupació per donar la millor alimentació als fills fa que molts pares comprin productes que els nens mengen amb facilitat, però que no són els millors ni per a l’educació del seu gust i la gana ni per a la seva salut. Entre l’àmplia gamma de productes específics dirigits al públic infantil és determinant conèixer amb detall els ingredients que els componen per triar amb seguretat els més sans i no només els més gustosos. Malgrat això, de vegades, aquesta informació no és suficient. Un aliment pot no contenir greixos trans, els més perjudicials per a la salut cardiovascular futura del nen, però pot ser ric en greixos saturats, l’excés dels quals també els perjudica. Altres vegades, missatges atractius referents a la gran quantitat i varietat de vitamines i minerals que aporta el producte desvia l’atenció dels pares sobre la veritable fórmula nutricional de l’aliment, que pot contenir massa sucre, molt de greix o més sal de la que convé als nens.

  • /imgs/20120601/alimentacion2.jpg
    Cereals de l’esmorzar: no tots valen. El seu valor nutritiu en essència, saludable, es desvirtua quan el resultat és un producte ensucrat, massa salat o amb greixos insans com els saturats i, pitjor encara, els greixos trans. És fonamental llegir amb atenció tant l’etiqueta nutricional com la llista d’ingredients, on s’aprecia la diferència entre un cereal de l’esmorzar saborós i un altre de similar però més saludable, sense tant d’additiu saboritzant. Els cereals infantils es promocionen com a garantia de vitamines (vitamines B1, B2, B3, B6, folats, B12, D) i minerals (ferro, calci), nutrients tots aquests de gran valor en el creixement i el desenvolupament físic i mental infantil. Aquest valor que resulta interessant desapareix quan els cereals són massa ensucrats (contenen fructosa, xarop de glucosa, sacarosa o mel), si destaca la presència de greixos (olis vegetals) o l’excés de sal, a més d’additius saboritzants i colorants. D’entre els cereals ensucrats, els que porten xocolata o mel, els més consumits pels nens, hi ha marques que proporcionen una quantitat exagerada de sucre afegit, fins a 40-50 grams/100 grams. Per això, el més idoni és acostumar els nens a uns sabors més naturals, els que proporcionen els cereals sense sucre (flocs de blat de moro al natural, musli, flocs de civada, arròs inflat…).
  • Pastes dolces, magdalenes, brioixos: No hi ha lloc al rebost per als productes de brioixeria i rebosteria que incloguin entre els seus ingredients “olis i/o greixos vegetals parcialment hidrogenats”, encara que tinguin aparença de productes casolans. Sempre hi ha la possibilitat de preparar cocs casolans elaborats amb oli d’oliva o de gira-sol, amb fruites seques, farina integral i poc de sucre. L’oferta d’aquests aliments en la dieta infantil no ha de ser diària, ja que per molt casolà que sigui el producte no deixa de tractar-se d’un dolç.
  • /imgs/20120601/alimentacion3.jpg
    Iogurts amb trossos de fruites: la fruita no compta. L’escassa ingesta de fruita que contenen aquests productes no influeix en l’aportació de vitamines, minerals i fibra. El percentatge de fruita indicat en l’etiquetatge al.ludeix a la quantitat que afegeix el fabricant que, segons les marques, representa de mitjana entre 8,25 i 12,5 grams de fruita per iogurt. Una poma mitjana pesa uns 150 grams, un parell de mandarines uns 100 grams i un plàtan al voltant de 80 grams. Per tant, el contingut en fruites és tan escàs que pràcticament no té importància nutricional.
  • Begudes de llet i suc: La publicitat assegura que reuneixen els beneficis de la llet, en referència a les proteïnes i el calci, i les vitamines de la fruita. Hi ha pares i mares que els valoren com a substituts d’aquests aliments en esmorzars o berenars. Però l’aspecte nutricional d’aquestes begudes no equival al d’un got de llet i a una ració de fruites, ja que per envàs no proporcionen una ració d’aquests aliments. La quantitat de llet és escassa (entre un 10 i un 30%, o el que és el mateix 33 ml o, com a molt, 100 ml de llet, la meitat d’un got). La quantitat de suc és molt variable: del 7% (23 ml) al 41% (135 ml) per envàs, segons les marques. La majoria porten sucres afegits, a més d’una llarga llista d’additius estabilitzants, colorants, acidulants i aromes. A més, la barreja indefinida de sabors (molts són multifruites) no és una bona influència per a l’educació del gust per la fruita entre els nens, ja que no aprenen a identificar els sabors naturals de cada fruita.
  • /imgs/20120601/alimentacion4.jpg
    Nuggets de pollastre, delícies o barretes de peix, llibrets de pernil i formatge, croquetes, crestes, anelles de calamar, pizza, hamburgueses, salsitxes…: No hi ha justificació perquè aquests productes precuinats industrials tinguin tanta presència en els menús infantils escolars i familiars. Algunes marques són una barreja substanciosa d’additius emulgents, potenciadors del sabor, estabilitzants, aromatitzants i colorants, que pràcticament no deixa lloc per a l’ingredient principal, el qual amb prou feines hi representa el 40%. Així, 100 grams d’alguns d’aquests productes tan sols contenen 40 grams de l’ingredient principal, la resta és arrebossat i additius.
  • Barretes de mar: Estan elaborades amb restes de múscul d’una barreja de diferents peixos frescs (abadejo, palaia, corbina, morena del Japó, hoki, bacallà, verat i lluç, entre d’altres), però són productes amb un conglomerat d’additius (polifosfats, potenciadors de sabor, conservants, saboritzants i colorants) i menys proteïnes i més sal que el peix fresc. El producte final té molt poc de natural. No és correcte ni bo oferir als nens barretes de mar com a substitut d’una ració de peix o de fruits del mar.
  • /imgs/20120601/alimentacion5.jpg
    Xarcuteria: embotits i carns fredes. De consum massa freqüent en l’alimentació infantil, les salsitxes, les mortadel.les, els xòpeds i els patés de fetge de porc porten gairebé els mateixos ingredients, però llistats en ordre diferent. Els ingredients més comuns són: carn de porc, aigua, fècula de patata, proteïna de llet, fetge de porc, sal, proteïna de soja o llet, dextrosa, espècies, aromes, estabilitzadors, antioxidant, sucre, conservadors i colorant. Són productes d’una baixa qualitat nutricional i amb un sabor simulat que acostuma el paladar del nen a sabors artificials molt pronunciats, amb el risc que no apreciï bé el gust de les carns o els derivats carnis més naturals.