Etiquetatge d'aliments: la salut és una qüestió de colors

Un estudi demostra que el semàfor nutricional pot capacitar els consumidors a triar productes saludables
1 Febrer de 2016
Img alimentacion listado 1097

Etiquetatge d'aliments: la salut és una qüestió de colors

/imgs/20160201/semaforo.jpg

Els coneixements nutricionals de la població són molt millorables. La població es troba en desigualtat de condicions enfront de la indústria alimentària i, avui dia, és habitual trobar una llarga llista de declaracions de salut en productes no saludables, fet que no només crea confusió, sinó que pot propiciar desequilibris dietètics.

Molts experts en alimentació insisteixen en la importància que hi hagi sistemes que permetin als consumidors equilibrar aquesta desigualtat; és a dir, capacitar-los perquè siguin ells mateixos els qui esbrinin si la composició nutricional d’un producte és o no saludable i que, en revisar l’etiqueta d’un aliment, dilucidin si poden consumir-lo de manera habitual sense posar en risc la seva salut.

És potser l’etiquetatge un d’aquests sistemes? Dos investigadors francesos, després de constatar que els consumidors “tenen un coneixement limitat de la informació proporcionada per les etiquetes dels aliments”, acaben d’abordar aquesta qüestió. Encara més, han constatat que l’ús del semàfor nutricional en les etiquetes pot ajudar a “capacitar els consumidors en l’elecció de productes més saludables”.

L’estudi

Els doctors Cecchini i Warin van publicar el desembre de 2015 un estudi titulat “Impacte dels sistemes d’etiquetatge dels aliments en l’elecció d’aliments i en les conductes alimentàries”. Tots dos experts pertanyen a l’oficina de París del departament de salut de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics) i la seva recerca s’ha recollit en Obesity Reviews, la revista científica oficial de l’Associació Internacional per a l’Estudi de l’Obesitat (IASO, en les sigles en anglès).

L’objectiu d’aquests investigadors, exempts de possibles conflictes d’interès, ha estat avaluar l’eficàcia de l’etiquetatge dels aliments en la millora de la selecció de productes més saludables o en la reducció de la ingesta de calories. Parteixen de la premissa següent: “les etiquetes dels aliments es consideren un component essencial de les estratègies que aborden les dietes poc saludables i l’obesitat”.

Per això, han dut a terme una revisió sistemàtica de la literatura científica amb la finalitat de disposar d’informació de la qualitat més alta possible. Aquesta exploració divideix els sistemes d’etiquetatge en tres grans grups:

  1. Aquells en forma de semàfor.
  2. Els basats en l’IR (Ingesta de Referència).
  3. Altres tipus (per exemple, l’ús de diferents tipus de logos).

L’etiquetatge basat en l’IR pren com a punt de partida l’anomenada Ingesta de Referència; és a dir, la quantitat aproximada que cal ingerir de determinats nutrients per a seguir una dieta saludable. A partir d’aquestes dades, expressa de forma percentual quanta quantitat del nutrient en qüestió es cobreix per 100 grams (o una ració) de l’aliment.

L’etiquetatge en semàfor (també conegut com “codi de colors basat en l’IR”) també pren com a referència la Ingesta de Referència, però afegeix un codi de colors que permet comprovar de forma ràpida i visual si el producte té una quantitat alta (taronja), mitjana (groc) o baixa (verda) de nutrients: calories, sucre, greix, greix saturat, sal i fibra dietètica.

El semàfor: el més recomanable i eficaç

Després d’una revisió extensa de les evidències científiques actuals, els investigadors francesos conclouen que l’etiquetatge en semàfor és el més recomanable i eficaç a l’hora de modificar la selecció dels consumidors cap a productes més saludables i, per tant, millorar la seva conducta alimentària.

Malgrat això, l’estudi no observa proves clares que justifiquin que un sistema d’etiquetatge o un altre afecti de forma significativa la quantitat de calories consumides per la població, fet que impactaria en el seu risc d’obesitat a llarg termini. En tot cas, els autors justifiquen que “el contingut de calories només és una de les múltiples dimensions que afecten la salubritat dels productes”. Afegeixen que encara que l’etiquetatge no influís en les calories consumides, n’hi ha prou que ho faci sobre la quantitat de sal ingerida, per posar un exemple de nutrient conflictiu, per a exercir un clar benefici en la salut poblacional.

Protecció enfront de l'”efecte halo”

/imgs/20160201/bolsaenvases.jpg

Aquest tipus d’etiquetatge també protegeix els consumidors de l’anomenat “efecte halo”. Un exemple d’aquest efecte es pot trobar quan una declaració de salut impresa en el producte fa creure a qui el compra que tot el producte és saludable.

Així, un producte en el qual es llegeixi “amb cereals integrals” fa pensar, segons mostren alguns estudis, que es tracta d’un aliment pobre en calories, greixos saturats i sucre, encara que no sigui cert. Això es tradueix en el fet que el consumidor ingereix més quantitat del producte, cosa no recomanable.

Prevenció de malalties cròniques

Al parer dels investigadors, la implementació d’aquest tipus d’etiquetatge també pot exercir beneficis, a llarg termini, en la prevenció de malalties cròniques com la diabetis, el càncer i les malalties cardiovasculars, fet que, en paraules seves “produiria un augment significatiu en la salut de la població i en l’estalvi en les despeses sanitàries”.

Per aquest motiu, insisteixen que polítics, responsables sanitaris i empresaris han de prendre mesures per a implementar l’etiquetatge en semàfor en els aliments envasats.