Els més famosos del mar
Una dieta sana i equilibrada requereix una gran varietat d’aliments, entre els quals ha d’estar present el peix. De fet, per a la dieta mediterrània constitueix una peça imprescindible. La seva composició nutritiva i el valor energètic difereixen segons el peix. En comú, el seu consum contribueix a prevenir malalties, l’aportació calòrica és en general moderada i és apte per a totes les edats. L’aigua, les proteïnes i els greixos en són els nutrients més abundants.
Es tracta d’un peix blanc i, per tant, poc gras. La seva carn és rica en proteïnes d’alt valor biològic i, a més, té una àmplia varietat de vitamines i minerals. Al mercat, pot trobar-se de diferents maneres; fresc, en salaó, fumat o congelat. Les possibilitats de preparar el bacallà són nombroses i tan variades com la regió on es cuini. Els lloms o els filets de bacallà cuinats al vapor, al microones, al forn, fregits o a la graella permeten gaudir del sabor d’aquest peix tan nutritiu. A més, admet diverses salses d’acompanyament i la seva carn o les parts sobrants es poden utilitzar per a farcir pebrots, saboroses croquetes, bunyols o mandonguilles. Pot ser un ingredient per a elaborar amanides originals o preparar paella de peix.
Les espècies més freqüents són el blanc i el vermellós. També és un peix blanc que conté proteïnes d’alt valor biològic. La seva carn és consistent, ferma i saborosa i els seus lloms pràcticament no tenen espines. De sabor molt estimat, es pot preparar a la planxa, al forn i al vapor. Les possibilitats culinàries són tan àmplies com delicioses i són pocs els aliments que no encaixen amb el sabor del rap, per la qual cosa es pot acompanyar de qualsevol guarnició. Les cues de rap són potser la part del peix de més qualitat.
Sempre ha estat un dels peixos preferits pels consumidors. Un altre peix blanc amb un contingut gras, poques calories, moltes proteïnes i aportació de diferents vitamines i minerals.
Les espines es retiren amb facilitat i la carn és tova, suau i saborosa. Es consumeix fregit, al forn o a la graella, a la planxa o guisat. La cocció al vapor també dóna lloc a plats molt suggeridors. De qualsevol manera, el lluç accepta un bon nombre d’acompanyaments com ara patates panadera, pebrots, ceba, xampinyons, espàrrecs i tipus de salses molt diferents que van des de la salsa verda fins a la maionesa. El lluç congelat, sobretot en forma de filets, lloms o rodanxes, és un producte de gran acceptació, que ofereix resultats culinaris excel.lents sempre que la descongelació es faci de la manera adequada (en la part menys freda de la nevera).
La saviesa popular els vincula a grans quantitats de colesterol, i, en efecte, és així, però amb matisos perquè dins dels mariscs hi ha diferències. Els mol.luscs de petxina (musclos, cloïsses, navalles…) concentren una quantitat de colesterol similar a la dels peixos, mentre que els crustacis, inclosos els calamars i similars, mostren un contingut gens menyspreable d’aquesta substància. Malgrat això, la capacitat dels mariscs d’augmentar el nivell del colesterol sanguini és molt inferior a la d’altres aliments. La millor recepta per a aquest tipus d’aliments és aquella que conserva el sabor de mar, el sabor real del marisc. Per tant, no s’ha d’amagar aquest deliciós aliment darrere de salses i refregits. L’ideal és gaudir del marisc cuinant-lo de la forma més natural possible: bullit o la planxa.