Els experts nutriocionistes d'EROSKI Consumer responen
Les begudes energètiques es van llançar al mercat el 1960 al Japó i no van arribar a Europa fins al 1987. Cada any, les seves vendes augmenten un 10%. Moltes persones les confonen, encara avui, amb les begudes dissenyades per a esportistes, conegudes com a “begudes isotòniques”. Les dues tenen punts en comú, com la presència de sucre, però la veritat és que són fàcils de diferenciar. Les begudes energètiques contenen molta cafeïna (entre 70 i 400 mil.ligrams per litre, i de vegades més), també taurina (una substancia -aminoàcid- que el nostre cos fabrica per si mateix) i, en molts casos, vitamines i extractes de plantes. El 2013, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les seves sigles en anglès) va publicar un informe sobre aquestes begudes i va posar en tot moment entre cometes la paraula “energètiques”, atès que no hi ha una definició consensuada del concepte “beguda energètica”, ni es disposa d’una regulació legislativa de la seva composició. La publicitat d’aquestes begudes insinua que poden “estimular, energitzar o potenciar” els seus consumidors. No obstant això, l’EFSA no permet, des de 2011, que els fabricants d’aquestes begudes els atribueixin la capacitat de millorar el rendiment mental, el temps de reacció, l’alerta o la memòria, o d'”energitzar”. Com que no estan exemptes d’efectes secundaris (pitjor qualitat del son, alteracions de la tensió arterial, palpitacions cardíaques, nàusees, vòmits, convulsions), convé minimitzar-ne el consum en el cas d’adults i evitar que els nens o adolescents en prenguin.
L’Institut Americà per a la Recerca del Càncer (AICR, en les seves sigles en anglès) ha revisat enguany el paper de la soia i els seus derivats (com els batuts de soia o el tofu) en el càncer de mama. Ho ha fet donades les creences errònies que hi ha sobre aquesta qüestió. La més coneguda és la que relaciona el consum de soia amb un suposat increment en el risc de patir càncer de mama. Per a l’AICR, però, els estudis mostren que prendre una quantitat moderada d’aliments elaborats amb soia no augmenta el risc de sofrir aquest càncer o de cap altre tipus. Segons aquesta entitat, diverses recerques indiquen que la soia i els aliments elaborats amb aquesta podrien oferir una protecció modesta contra el càncer de mama (més palesa si el consum es fa des de la infància i l’adolescència). Una altra creença errònia és que les dones que han sobreviscut a un càncer de mama no poden prendre soia o derivats. L’AICR indica que les evidències científiques disponibles no apunten a cap risc per a aquestes dones en cas d’un consum moderat de soia. S’entén “consum moderat” la ingesta diària de fins a tres racions estàndard de derivats de la soia, com ara tofu, batuts de soia o edamame (beines de soia immadures, bullides en aigua amb sal i servides senceres).
El que es menja i es beu, tot i raspallar-se les dents sovint i visitar el dentista de forma regular, influeix molt en la salut de les dents. Una dieta equilibrada pot prevenir bona part de les patologies bucals o dentals que sofreix la població espanyola. Una dieta saludable és aquella que es basa en el consum diari i abundant d’aliments d’origen vegetal poc processats. Convé prendre diàriament un mínim de cinc racions de fruites i hortalisses. Els lactis es poden prendre diàriament, encara que el seu consum no ha de desplaçar la resta d’aliments. Quant al peix, s’aconsella consumir-ne entre 2 i 4 racions setmanals, alternant-ne la ingesta amb carns blanques i ous. Les carns vermelles s’han de reservar per a un consum mensual, mentre que els derivats carnis és millor prendre’ls ocasionalment. En tot cas, el principal “enemic dietètic” de les nostres dents és el sucre. Tant el que afegim de forma voluntària com el que és present en aliments com ara dolços, xocolates, gelats, mel, pastissos, galetes, begudes ensucrades i sucs, encara que siguin casolans. Tot i que la fruita fresca conté sucres, el seu efecte sobre la càries és molt inferior al dels sucres que hem esmentat.
L’opinió generalitzada de les entitats de referència en la prevenció o el tractament de l’obesitat és que la pèrdua de pes, en cas d’estar indicada, s’ha de produir de forma gradual. Això dóna com a resultat una reducció de pes més gran a llarg termini (que és el veritable objectiu) i en una recuperació inferior del pes perdut, el que es coneix com “efecte io-io”. Quan la pèrdua de pes es produeix de forma ràpida amb dietes “de xoc” (amb molt poques calories i, per tant, pocs nutrients) hi ha més possibilitats de perdre massa muscular, determinant per a la salut i per a l’èxit del tractament. Alguns estudis han observat que la pèrdua ràpida de pes pot generar nombrosos trastorns. Segons assenyala NHS Choices, el portal sanitari més gran del Regne Unit (i vinculat al seu Sistema Nacional de Salut), la millor manera d’aconseguir un pes saludable i de mantenir-lo implica un compromís a llarg termini per canviar l’estil de vida, fet que implica seguir una dieta sana i equilibrada i practicar exercici de forma regular.
En primer lloc, ha de saber que un document denominat Diagnòstic i tractament de la hipercolesterolèmia familiar a Espanya, consensuat enguany per la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària, considera que la hipercolesterolèmia familiar (un tipus freqüent d’excés de colesterol per causes genètiques) requereix tractament amb fàrmacs. Sigui com sigui, totes les persones amb el colesterol elevat han de seguir, per a tota la vida, un bon estil de vida que inclogui l’abandonament del tabac, l’exercici físic diari i un patró d’alimentació saludable. Aquest patró d’alimentació no és compatible amb menjar de forma habitual derivats carnis, carn vermella (com el filet), alcohol (com el vi) o aliments superflus (com els dolços). Consumits de forma esporàdica no generaran grans trastorns a mitjà termini, però si en pren de tots en el transcurs del Nadal és més que probable que afectin no solament el seu colesterol, sinó també altres marcadors del risc cardiovascular. En tot cas, els aliments que més poden perjudicar els seus nivells de colesterol, a curt termini, són els derivats carnis (per exemple, els embotits o les viandes fredes), seguits de les carns vermelles. A mitjà i llarg termini, els dolços (sobretot els refrescs) poden incrementar el seu risc d’obesitat i això afectarà de forma negativa els seus nivells de colesterol. La clau consisteix a intentar trobar aliments saludables que li agradin perquè, a poc a poc, el seu paladar s’adapti al seu sabor i acabi gaudint-ne.
Les fruites gebrades tenen una quantitat alta de sucre afegit. L’excés de sucre en l’alimentació incrementa de forma notable el risc que els nens pateixin, a curt termini, malalties dentals i, a llarg termini, excés de pes. Les anomenades “malalties bucodentals” no solament se circumscriuen a la càries, sinó també al mal desenvolupament de l’esmalt, a l’erosió dental i a les periodontopaties (procés inflamatori de les genives que ocasiona danys en els teixits de les dents), entre moltes altres malalties. A més de ser molests, aquests trastorns disminueixen la qualitat de vida dels nens perquè influeixen en la seva capacitat d’alimentar-se, en la seva autoestima i, en última instància, en la seva salut en general. Quant a la relació entre excés de pes i sucre ha estat confirmada per una extensa anàlisi publicada al gener de 2012 en la revista British Medical Journal. L’excés de pes és, fins i tot, més greu per a la salut infantil que les malalties bucodentals, ja que incrementa el risc de patir malalties cròniques com la diabetis tipus 2. Tot això li farà comprendre que no és recomanable utilitzar altes quantitats de sucre per a aconseguir que els nens mengin fruita. A més, les fruites gebrades no contenen bona part de les vitamines de la fruita fresca, per la qual cosa no es poden considerar aliments equivalents. El seu consum, en resum, ha de ser ocasional i no substituir cap presa de fruita fresca (sencera). Finalment, resulta molt convenient raspallar-se bé les dents just després de prendre aquests aliments.