Els experts nutricionistes d'Eroski Consumer responen

1 Abril de 2012
Img alimentacion 2 listado 179

Els experts nutricionistes d'Eroski Consumer responen

Quin tipus d’alimentació prevé l’osteoporosi?

/imgs/20120401/consultorio1.jpg
Per a nodrir i enfortir els ossos no s’ha de pensar només en els aliments que ajuden, sinó també en aquells el consum en excés dels quals altera la salut òssia. L’excés de proteïna animal (fonamentalment carn), de sodi/sal i de fòsfor no és bo per als ossos: bé perquè altera i impedeix l’absorció correcta de calci o perquè afavoreix l’eliminació d’aquest mineral per l’orina. Per això, cal analitzar si es menja molta carn (tots o gairebé tots els dies, i abundant), derivats carnis (embotits, hamburgueses, salsitxes, etc.), si es prenen aliments enllaunats, en conserva, precuinats i si s’és generós a l’hora de condimentar les amanides o els plats. Tots aquests aliments consumits amb freqüència no són bons per a la salut dels ossos.

Pel que fa als que protegeixen, hi ha entre d’altres els vegetals, les llavors, els cereals, els llegums i les fruites, i dins d’aquests grups n’hi ha de més adequats. Les hortalisses i les fruites àcides com el tomàquet o la pinya no van bé per a les malalties articulars, i sí que són molt convenients les verdures de fulla verda (espinacs, bledes, borratja, bròquil i cols de Brussel.les) i prendre cada dia un grapat d’una barreja de fruites seques (ametlles, avellanes, pistatxos barrejats amb figues seques i prunes seques). Dins dels llegums, els més rics en calci són la soja en gra i les llenties.

Què hi ha de cert en la frase: la fruita i els líquids millor fora dels àpats, ja que alenteixen les digestions?

En les persones que tenen digestions lentes i pesades, gasos i flatulències i inflor abdominal pot ser convenient que prenguin la fruita entre hores i reservin igualment el moment de beure aigua fora de l’àpat.

No és una qüestió de calories, però si d’afavorir la digestió. Prendre molta aigua en el temps que dura l’àpat pot fer que la digestió s’allargui, perquè l’aigua ingerida es barreja amb els aliments consumits i amb les secrecions gàstriques. Això pot originar una dissolució dels sucs gàstrics que serveixen a la digestió.

El millor consell és provar si es pateixen alguns dels símptomes de malestar digestiu indicats. Reservar la fruita per a prendre-la a mig matí o a mitja tarda pot ser un bon costum. L’objectiu no és quan menjar-ne, sinó menjar-ne en la justa mesura cada dia.

ABC de la nutrició: probiòtics

/imgs/20120401/consultorio2.jpg
Són microorganismes vius (bacteris o llevats de la flora intestinal) que, ingerits en quantitats adequades, en forma de complement dietètic o com a part integrant d’un aliment (iogurt o llets fermentades, productes fermentats tipus xucrut, miso…) resulten beneficiosos per a la salut. Entre les accions més rellevants dels probiòtics destaca la competència amb els patògens intestinals per l’adhesió a l’epiteli intestinal, la producció i secreció de substàncies antimicrobianes que inhibeixen i destrueixen als patògens i un enfortiment de la resposta immunitària de l’organisme .

Els nens són menys obesos si cuina la mare

Científics de la Universitat de Granada van revelar que hi ha una relació directa entre l’estat nutricional dels menors i qui els prepara el menjar a casa.

/imgs/20120401/consultorio3.jpg
La investigació recent ha evidenciat que els nens que mengen menús preparats per les mares estan més ben alimentats i tenen menys obesitat, mentre que l’estat nutricional dels nens empitjora quan una persona diferent de la mare els prepara el menjar.

Els investigadors reivindiquen així el paper de la mare i el seu saber per a cuidar la dieta de tota la família. Asseguren que continua sent la mare qui millor coneix les necessitats alimentàries dels seus fills i la que està més ben preparada, en termes de coneixements alimentaris, per a l’elaboració i el manteniment d’una òptima alimentació familiar. Els científics van fer servir una mostra constituïda per 718 nens i adolescents escolars d’entre 9 i 17 anys d’edat , pertanyents a tretze centres educatius públics i privats de la ciutat de Granada i de la província. A cada nen, se li va fer un estudi antropomètric i d’hàbits dietètics que va incloure dades sobre l’edat, el sexe, el pes, la talla, l’índex de massa corporal (IMC), els plecs cutanis, els perímetres corporals i alguns aspectes del seu entorn familiar, les freqüències de consum i la pràctica d’alguna activitat física.

Els investigadors van concloure que hi ha “una necessitat imperiosa” de fomentar pràctiques i estils de vida saludables entre les famílies, entre els quals és altament recomanable la pràctica d’exercici físic a través de “jocs clàssics”.

Una tasseta de figues seques, prunes seques i ametlles

Les ametlles són la fruita seca més rica en calci (248 mg/100 g), de mitjana unes tres vegades més que les altres. Les figues contenen 160 mg de calci per cada 100 grams, entre tres i quatre vegades més quantitat que la resta de fruites dessecades. Les prunes seques serveixen a la nutrició i la salut de l’os perquè, segons apunten estudis preliminars, són molt riques en polifenols, substàncies bioactives que actuen sobre els osteoblasts (les cèl.lules formadores d’os ) i faciliten la mineralització òssia.

La barreja d’aquests aliments es pot prendre diàriament com a reforç per a la salut dels ossos. Algunes propostes: barrejar aquestes fruites amb el musli, els flocs de blat de moro o els flocs de civada de l’esmorzar; afegir la barreja com a contrapunt dolç a un guisat de carn; donar forma de “barreta” ajuntant la fruita amb arròs glutinós i mel i torrar-la al forn; picar-ne un grapat entre hores…

Substituts de la mantega

/imgs/20120401/consultorio4.jpg
La mantega és un aliment dens en greixos saturats i colesterol. La seva presència diària o habitual en els esmorzars i els berenars (torrades i entrepans) o el seu ús com a ingredient en diferents i variats plats (cremes de verdures, salses, masses, bescuits, postres…) no és un bon costum. El formatge fresc desnatat és un substitut interessant per a untar la torrada i endolcir-la amb una mica de mel o melmelada; si es té el colesterol o els triglicèrids alts, millor desnatat. Un aliment gras més saludable és la tahina o pasta de sèsam, que amb una mica de mel fa delicioses i molt saludables les torrades d’esmorzars i berenars.

Per a la resta de receptes i plats, el substitut gras de la mantega ha de ser l’oli d’oliva, millor si és verge.