Els experts nutricionistes d'Eroski Consumer responen
La tolerància als diferents aliments és particular en cada cas. És cert que cada vegada se senten més persones que associen la sensació de ventre inflat després d’haver menjat enciam. Una causa d’aquest malestar pot ser la histaminosi alimentària, un tipus específic d’intolerància alimentària. En cas que hi hagi intolerància a l’enciam, qualsevol varietat provocarà els molests símptomes. En altres casos, els incòmodes gasos i la inflor del ventre poden estar ocasionats per menjar massa fibra, i l’enciam és un aliment ric en fibra insoluble. Aquest tipus de fibra no és digerida per l’organisme, i en el còlon, l’última porció d’intestí gruixut, és fermentada pels bacteris intestinals i genera gasos, de vegades tants que resulten molests i provoquen inflor abdominal. Caldria analitzar la causa del malestar, ja que no es pot generalitzar i prescindir sense criteri d’un aliment.
Diversos aliments poden empitjorar el pronòstic de la hiperuricèmia i la gota, per la qual cosa en cas de tenir àcid úric molt alt convindria evitar:
- Proteïna animal. Hi ha una relació directa entre menjar massa carn (en quantitat i amb molta freqüència) i tenir hiperuricèmia, i també una associació entre la ingesta de peix blau i tot tipus de marisc amb una major prevalença de la hiperuricèmia. La carn salvatge de caça s’ha d’evitar, perquè acumula en els seus teixits àcid làctic que l’organisme transforma en àcid úric. El consell dietètic és moderar la mida de les racions de carn (100 g/ració) i alternar entre pollastre de corral, gall dindi, peix blanc i ous com a font de proteïna animal d’alta qualitat.
- Tot tipus de begudes alcohòliques, incloses la cervesa, la sidra, el vi, el cava o el xampany.
- Sucs, refrescs i tot tipus de begudes i aliments edulcorats amb fructosa. El Col.legi Americà de Reumatologia recull les dades del principal estudi epidemiològic que ha analitzat la relació positiva entre el consum de begudes dolces amb fructosa i l’augment significatiu dels nivells sèrics d’àcid úric.
- Aliments rics en purines. Es tracta de vísceres i menuts, carns vermelles i derivats carnis, peixos blaus, mariscs i derivats (caviar, fumats, conserves…).
Són toxines fúngiques produïdes per floridures del gènere Aspergillus, en general per alguns ceps de Aspergillus flavus i per gairebé tots els de Aspergilllus parasiticus. Aquestes floridures creixen de forma especial en els cacauets conservats en males condicions d’humitat i temperatura. La temperatura òptima de multiplicació són els 27ºC. Les aflatoxines tenen un efecte molt nociu en l’organisme, són mutagèniques, cancerígenes i neurotòxiques. Alguns estudis i publicacions científics relacionen la ingesta continuada d’aflatoxines amb càncer de fetge. A la Unió Europea, la quantitat d’aflatoxines en aliments de risc està regulada, ja que es consideren un dels tòxics més potents que hi ha. Se’n permet des d’1 fins a 100 micrograms per quilogram de producte.
Des de fa temps se sap que la dieta de la gestant durant l’embaràs afecta el benestar del futur nadó. Un nou estudi fa un pas més enllà i suggereix que tot allò que una dona mengi abans de quedar-se embarassada també condiciona la salut de la seva descendència.
Un estudi efectuat amb animals i publicat a The FASEB Journal (Journal of the Federation of American Societies for Experimental Biology) revela que la dieta abans de l’embaràs altera químicament l’ADN de la mare i que aquests canvis passen als seus descendents. Aquestes modificacions de l’ADN, conegudes com “canvis epigenètics”, afecten de forma considerable el metabolisme dels àcids grassos necessaris per al desenvolupament de la futura descendència. Com a resultat d’aquestes troballes, algunes malalties cròniques com la diabetis, l’obesitat, el càncer i altres trastorns immunes es podrien veure modificades. Des de l’Institut d’Investigació de la Nutrició de la Universitat de Carolina del Nord expliquen que la pròpia condició biològica pot contribuir al destí dels fills, i que aquest efecte pot ser durador.
Els àcids grassos poliinsaturats omega-3 i omega-6 són essencials per al creixement i el desenvolupament humà, ja que estan presents en les membranes cel.lulars. L’aportació d’àcids grassos omega-3 durant l’embaràs, la lactància i la primera infància esdevé clau tant per al desenvolupament correcte de la visió com del teixit neuronal cerebral de l’infant.
Els llegums són un aliment perfecte per a regular el colesterol. La seva composició aglutina tot un seguit de compostos amb efectes positius en la prevenció de les malalties cardíaques: fibra, saponines, lectines i fitosterols com els estanols i esterols. Aquests últims compostos són afegits per la indústria alimentària a diferents productes com les margarines i els lactis amb la finalitat de convertir aquests aliments en efectius per a reduir el colesterol. La naturalesa ens ofereix aliments “funcionals” que contenen aquestes substàncies de forma natural.
Els estanols i esterols són components essencials de les membranes cel.lulars de les plantes i la seva estructura fisicoquímica s’assembla a la del colesterol. En llegums com la soja, el contingut total de fitosterols és de 153 mg/100 g d’aliment. Els altres en tenen menys, encara que en quantitat significativa.
En l’intestí, els fitosterols interfereixen en l’absorció del colesterol que prové dels aliments i del colesterol endogen, el que fabrica el fetge. Menjar llegums quatre vegades per setmana, dues com a plat principal i dues com a guarnició o com a ingredient complementari en altres plats, és un pas més cap a una alimentació cardiosaludable. Com? De mil maneres: llegums en amanida, sopes, cremes, potatges amb verdures o amb arròs, guarnicions, plat únic combinat amb carn, peix o ou… Per exemple, cigrons amb pinyons, potatge de llenties amb calamars, mongetes amb espinacs i carabassa, sopa de mongetes vermelles guisades amb blat de moro, pèsols saltats amb cuscús i guarnició de faves saltades amb porrusalda i pernil.
El dolç és una temptació que envaeix gairebé tots els àpats del dia; es comença per l’esmorzar i se segueix amb els refrigeris de mig matí i mitja tarda. Fruites, sucs, cafè amb llet i sucre, galetes, torrades amb melmelada, brioixos, magdalenes, pa amb xocolata… destaquen entre els aliments dolços o ensucrats més consumits. Però l’equilibri també s’ha de donar en els sabors: dolç i salat; àcid i amarg. El consell és fer una previsió de refrigeris variats que alternin i combinin diferents sabors, de manera que a l’hora de triar els “salats” no sempre hi hagi presència d’embotits.
A continuació, es mostren 14 propostes per a assaborir refrigeris nous i gustosos:
- Torrada amb tomàquet, tonyina i anxoves
- Torrada de pernil, espàrrecs i ou de guatlla
- Pa amb formatge de cabra i melmelada de gerd
- Pa de llavors amb mel i tahina (crema de sèsam)
- Pa de musli
- Pa de fruites seques
- Formatge amb codony i nous
- Raïm i formatge fresc
- Torrada de salmó fumat amb pinya i taronja
- Panet mini de truita d’alls tendres i gambes
- Torrada amb pebrots vermells, alls tendres i anxoves amb un toc d’alfàbrega
- Pa amb escalivada i sardines
- Galeta d’arròs untada amb paté de tonyina
- Galeta d’arròs untada amb paté de sardines