Els experts nutricionistes d'EROSKI CONSUMER responen
Cada vegada és més comú el consum en fresc del nabiu. Aquests fruits registren una quantitat elevada de substàncies antioxidants que han provat que tenen cert potencial protector sobre l’organisme humà. Però el més característic d’aquestes fruites és l’abundància de pigments naturals (antocians i carotenoides) d’acció antioxidant i que els confereixen el seu color característic. La ingesta d’aquestes substàncies potencia el nostre sistema immunològic o de defenses de l’organisme i contribueix a reduir el risc de malalties degeneratives, entre altres coses.
En el cas de la salut cerebral i mental, hi ha diversos treballs que relacionen l’alt contingut en antioxidants flavonoides d’aquest fruit amb efectes benèfics com ara prevenir malalties neurodegeneratives o millorar la memòria. De fet, un estudi publicat el 2012 en el Journal of Agricultural & Food Chemistry va suggerir que els nabius podrien ajudar a mantenir el cervell saludable. La recerca conclou que els productes antioxidants que contenen els nabius serien els responsables d’aquesta disminució de la inflamació cerebral.
Una altra anàlisi presentada en la reunió anual de 2016 de la Societat Americana de Farmacologia i Terapèutica Experimental va afirmar que els nabius milloren la salut mental mitjançant la reducció dels factors genètics i bioquímics que hi hauria darrere de trastorns com la depressió i les tendències suïcides lligades al trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT). Segons els experts, encara que se li atribueixin múltiples propietats, la quantitat que se n’hauria d’ingerir i el temps de consum per a apreciar els possibles efectes beneficiosos no està clara encara. Calen més estudis per a definir aquesta qüestió amb més certesa.
El disseny de dietes individualitzades, molt sovint basades en un estudi genètic, és la tendència més recent per a solucionar els problemes de persones amb obesitat o sobrepès, que a Espanya representen aproximadament un terç de la població. Segons els experts en aquest tema, hi ha persones que enfront d’un tractament dietètic determinat perden més pes que d’altres i la causa pot estar en factors genètics.
L’estudi de la lipidòmica de membrana és una nova eina de salut que ha posat en marxa AZTI, CNR-ISOF i Intermedical Solutions Worldwide. Possibilita conèixer els aliments que ha d’ingerir cada persona, i interpreta, a partir d’una analítica de sang, què és el que demanen les nostres cèl·lules. Amb aquesta finalitat, s’estudien els àcids grassos de la membrana cel·lular.
L’estudi del perfil lipídic de membrana permet establir hàbits alimentaris correctes per a la prevenció de malalties i la millora de les activitats intel·lectuals o físiques del dia a dia. Així mateix, millora la qualitat de vida d’aquelles persones amb factors de risc per a la salut, com, per exemple, sobrepès, obesitat, hipertensió o diabetis.
Per això, un dels objectius principals de l’aliança entre AZTI, CNR-ISOF i Intermedical Solutions Worldwide és dissenyar productes alimentaris i suplements específics, i possibilitar així que les persones adoptin amb més facilitat una dieta adequada per a les seves característiques.
Els excessos de l’estiu alteren les nostres rutines i modifiquen els nostres hàbits alimentaris. Ara, començat el nou curs, és necessari tornar a reprendre a poc a poc la rutina i, amb aquesta, la nostra dieta habitual. I és que, quan comença de nou l’activitat laboral, la despesa energètica sol augmentar, també a causa del canvi de temps propi d’aquesta estació de l’any, i tot això exigeix reforçar l’organisme. Per això, una alimentació correcta és essencial per a afrontar de nou la tornada a la rutina i el fred. És important recórrer a aliments que ens donin energia i ens retornin l’ànim.
El consum de llegums un parell de vegades per setmana és fonamental, ja que proporcionen una gran quantitat d’energia. Una bona opció per a les setmanes en què encara no fa tant de fred és presentar-los en forma d’amanides i introduir-los a poc a poc. Amb la finalitat de recuperar una alimentació saludable i enèrgica és recomanable també prendre els greixos provinents de la fruita seca, el peix blau, l’oli d’oliva o els alvocats. Tots aquests són productes que es poden incorporar a les amanides, a més de les fruites i les verdures de temporada.
Cada vegada amb més freqüència, els nutricionistes, els experts en alimentació escolar, els professors i els pares prenen consciència de la importància que els nens dinin a escola i es considera el moment del dinar com un procés d’aprenentatge. La raó és que el menjador escolar és un espai fonamental per a transmetre hàbits saludables en la infància, com l’educació sobre els aliments que estan presents en el seu dia a dia i sobre com mantenir una dieta equilibrada i rica, entre altres coses.
A més, son diversos els estudis científics que confirmen l’atracció que els nens senten pel que veuen que mengen els companys, que tenen al costat. Per tant, el que mengin o deixin de menjar els altres nens serà el model en què es fixarà el menor per a establir els seus gustos i preferències. De la mateixa manera, és important també que els monitors o professors que els acompanyen prenguin el mateix menú.
Segons la Fundació Alícia, entitat que, juntament amb l’Agència de Salut Pública de Catalunya, organitza jornades per a orientar els responsables dels menús escolars i elabora recomanacions bàsiques, el que aprenem a menjar de petits és el que menjarem de grans.
Encara que el desenvolupament de noves tècniques de conservació ha permès que les diferències quant al valor nutricional entre els aliments en conserva i els productes frescos no siguin tan importants, sí que és cert que algunes conserves poden contenir un excés de sal i conservants, com comenta. S’hi afegeix sal com a agent conservant, a més d’additius com l’àcid ascòrbic (E-300), que posseeix funció antioxidant per a mantenir les qualitats del producte durant períodes de temps llargs.
Segons el CICE (Centre d’Informació de la Conserva Enllaunada), les conserves mantenen intactes les qualitats nutricionals dels aliments perquè el procés d’elaboració no modifica en res la naturalesa de les proteïnes, els lípids o els glúcids, i els productes s’envasen en el millor moment de maduració i qualitat nutritiva. A més, la rapidesa del tractament tèrmic de la conserva i la seva tècnica d’esterilització asseguren el manteniment de les vitamines originals. Encara que els nutrients principals de les conserves no s’alteren, no passa el mateix amb les vitamines, ja que hi ha pèrdues de substàncies sobretot hidrosolubles que passen al líquid de la conserva i com que està format, sobretot, per aigua (necessària per a la cocció), una mica de sal i àcid ascòrbic (menys del 0,025%), se sol rebutjar i, per tant, també aquestes vitamines.
Així doncs, les verdures i hortalisses en conserva no substitueixen les fresques, però són un recurs davant de la manca de temps o del producte fresc.
Segons el procés de maduració del formatge, es pot diferenciar entre semicurat, curat, no curat i vell o anyenc. Els formatges curats han de madurar, per norma general, de 3 a 7 mesos. Són forts i intensos de sabor, durs i molt grassos. Com més temps de curació, menys quantitat d’aigua i més quantitat de greix. Dins dels formatges curats trobem els formatges vells o anyencs, que reben aquest nom pel llarg procés de curació que tenen (a partir dels 6-9 mesos de curació ja es poden començar a denominar formatges anyencs).
El formatge semicurat ha de madurar com a mínim 35 dies, encara que normalment té un procés de maduració i curació que sol durar 3 mesos. Té una textura semidura, ja que durant el procés de curació ha disminuït la quantitat d’aigua que contenia al principi del procés i això ha provocat que s’assequi, que sigui més gras.
Quan els formatges tenen un període de curació molt curt, de 15 a 30 dies, els anomenem tendres. Encara que en menys percentatge, també tenen més quantitat d’aigua que els altres, menys greix i també es deterioren més fàcilment.
Per la seva banda, el formatge fresc és el que no està curat, per això és el més tou. A més, com que no té període de curació, té més percentatge d’aigua i menys greix, però també és el que menys temps dura i el que es deteriora o contamina més fàcilment.
En definitiva, els formatges semicurats i curats redueixen notablement el contingut d’aigua, són de consistència més dura, sabor accentuat i més salats. Per als que han de moderar la ingesta de sodi a causa de problemes renals, hipertensió o malalties cardiovasculars, el millor és escollir formatges tendres o frescos, que són els que tenen menys contingut del mineral, ja que els formatges curats amb menys aigua concentren aquest nutrient. D’altra banda, independentment de la procedència, els formatges tenen nutrients semblants i el que més els diferencia és el sabor, l’aroma i la textura.